El Museu de Belles Arts Gravina torna a lluir en tota la seua esplendor després de concloure les obres de climatització integral. La vicepresidenta primera i diputada de Cultura, Julia Parra, ha va encapçalar ahir la reobertura que inclou, entre altres novetats, obra inèdita d’Antonio Gisbert, quadres de Joaquim Agrassot i un nou espai expositiu amb peces de la ‘Escola de Dibuix i Pintura del Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant (1795-1858)’.

La diputada de Cultura ha remarcat que “és un dia important per a la cultura alacantina, amb la reobertura d’un dels museus de referència que contribueix a donar visibilitat i projecció als nostres artistes i que és una peça important per a millorar l’atractiu d’Alacant com a província turística”.

La recuperació del gabinet situat en la entreplanta ha permés habilitar una sala en la qual es mostren per primera vegada al públic els fons íntegres de la Diputació d’Alacant sobre els artistes de l’Escola del Consolat, primera formació oficial de Belles arts a la ciutat. En aquesta nova exposició destaquen els treballs de Vicente Suárez Ordóñez, José Aparicio i Vicente Rodes, artista aquest últim que també té el seu propi espai temporal amb la mostra organitzada pel Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, cal ressaltar que aquesta proposta, titulada ‘Vicente Rodes. Estudi del natural’, ha prorrogat la seua obertura i es podrà visitar fins a pròxim el 26 de gener.

Així mateix, al costat de la mostra permanent ‘El segle XIX en el Mubag. De la formació a la plenitud d’un artista’, en la qual s’han dut a terme xicotetes millores i s’ha incorporat la peça Els primers passos de Lorenzo Casanova, s’han presentat les noves propostes temporals i complementàries a aquesta exposició.

D’una banda, el museu ha destinat l’espai ‘Reconeixement internacional’ al pintor alcoià Gisbert, un dels primers directors del Prat, pinacoteca que li va retre homenatge en la celebració del seu bicentenari. En aquesta ocasió, s’han reunit cinc obres procedents de destacades entitats com a Patrimoni Nacional (Mort del Príncep Don Carlos, fill de Felip II, 1858), el Museu de Belles arts de Bilbao (Autoretrat en el seu estudi, 1865), la Universitat Complutense de Madrid (Bacant, 1857) i la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran (Venus anadiomena, 1858) a més de l’obra d’una col·lecció particular d’Alcoi, La meua germana María, llegint.

Es tracta d’un recorregut a través dels seus diferents gèneres pictòrics entre els quals destaquen l’històric, el mitològic i els retrats fantàstics. A més, cal destacar que algunes d’aquestes obres s’exposen al públic per primera vegada i unes altres pràcticament no han eixit de les seues seus.

Gisbert està considerat un dels grans mestres espanyols de la pintura de temàtica històrica. Es va formar en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran i a Roma. En l’Exposició Nacional de 1860 aconsegueix el màxim guardó amb Els Comuners de Castella, obra decisiva en la seua carrera i custodiada actualment en el Palau de les Corts de Madrid. Va ser retratista oficial d’Amadeu I i, després de la restauració borbònica, va abandonar Espanya i es va instal·lar a París, on es va dedicar a la pintura de xicotet format.

D’altra banda, el racó del ‘Artista destacat’ s’ha dedicat a l’artista oriolà Agrasot, en commemoració del centenari de la seua defunció en 1919. Per a tal ocasió, i tenint en compte la bona relació amb el Museu del Prado -que ja és depositari de quinze obres en l’exposició sobre el segle XIX, a més de tres obres per a l’ornamentació del Palau Provincial- la pinacoteca nacional ha cedit les obres Bugadera de la Scarpa (Estats Pontificis) i Les dues amigues, de 1864 i 1866, respectivament.

Agrasot és un dels més entusiastes representants del realisme estètic de Fortuny i va cultivar tots els gèneres: retrat, assumptes religiosos, quadres d’història, paisatges i pintura de costums, temes taurins… La seua vida artística es desenvolupa plenament a València, sent alumne de l’Escola Superior de Belles arts de Sant Carles, i iniciant-se en el dibuix amb Francisco Martínez. En 1868 aconsegueix un pensionat de la Diputació Provincial per a prosseguir els seus estudis a Roma i va ser membre de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, entre altres càrrecs. Va fundar a València el Cercle de Belles arts i va ser president d’honor.

Restauració

Durant any i mig s’ha fet un exhaustiu treball de conservació i de restauració sobre les obres exposades en la mostra permanent i sobre 32 peces de diversos formats i tècniques, com a pastissos, dibuixos, gravats, feu-vos olor, ventalls, mobles i elements ornamentals, de la nova exposició del Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant. Un total d’unes 81 obres revisades i intervingudes en conservació entre les quals destaquen El marc de Solos de Heliodoro Guillen, Acadèmia (Mitologia) de Fernando Cabrera, i Diògenes de Peyret i Bosc.