El Museu d’Art Contemporani d’Alacant, dedica per primera vegada des de la seua inauguració en 2011 una mostra dedicada a l’obra estampada d’Abel Martín com a autor i com serígrafo. L’obra d’Eusebio Sempere estampada en serigrafia per Abel Martín és ben coneguda i una parenceria de tècnica i ofici. No obstant això, és molt poc coneguda l’obra estampada que realitza Abel Martín com a artista. Es desenvolupa en tot just quatre anys, des de 1968 a 1972 i comprén molt poques peces, algunes de les quals es mostren ací. Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a les obres donades per Florencio Martín, germà d’Abel, i a les obres depositades per Javier Badenes Martín, nebot de l’artista, de la seua col·lecció Ars Citerior Comunitat Valenciana en aquest Museu d’Art Contemporani.

Manresa s’ha mostrat “agraït a tot l’equip del MACA, encapçalat per Rosa per la gran faena que han realitzat durant aquestes setmanes, per a mostrar al públic una brillant exposició, gràcia a la qual podrem conéixer a Abel, un artista excepcional, però moltes vegades oblidat”.

Per part seua, la conservadora del MACA, Rosa Castells ha assenyalat “que era de justícia estètica homenatjar d’alguna forma a l’artista que compartia vida, temps i projectes artístics amb Eusebio Sempere. Descobrir la importància del seu treball com serígrafo per a tota una generació d’artistes que tenien el seu treball com a referència de compromís i qualitat i com va contribuir de manera essencial a divulgar l’obra d’art. I endinsar-se en l’obra estampada per Abel Martín com a artista, és descobrir fins a quin punt el seu treball estava en sintonia amb els corrents geomètrics i concrets del seu temps; o com va ser un dels participants oblidats dels Seminaris de Generació Automàtica de Formes Plàstiques del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid al costat d’artistes, enginyers, arquitectes, o programadors. Aquesta era una xicoteta mostra necessària que ha d’iniciar un procés d’investigació entorn d’aquest artista del qual coneixem tan poc».

Abel Martín en el context geomètric de la Col·lecció Art Silgo XX

Eusebio Sempere i el seu company Abel Martín van aprendre a París la tècnica de serigrafia. A la seua tornada a Espanya en 1960, introdueixen aquesta tècnica d’estampació realitzant bellíssimes estampacions d’ells mateixos i dels seus amics artistes, difonent així l’art abstracte fins a aqueix moment desconegut. Al principi, Sempere i Abel treballaven junts i després, a mitjan anys 60, Abel només s’encarregava del procés tècnic. I així es va convertir en figura clau en la reproducció i difusió de l’art contemporani al nostre país.

La profunda convicció que l’obra gràfica mereixia estatus d’obra original, que posava l’art contemporani a l’abast d’una gran majoria de públic convertint-ho en fenomen de masses i el respecte i entusiasme que tots dos professen per l’obra gràfica, repercuteix en la pròpia Col·lecció Art Segle XX. Una impressionant mostra de dibuixos, gravats, litografies i serigrafies ve a completar l’extensa nòmina d’artistes imprescindibles, recorrent així els territoris suggeridors de l’entramat artístic del segle XX. Aquesta exposició mostra les obres realitzades en el context concret, des dels cinètics de París als geomètric espanyols.

Abel Martín. L’art fet serigrafia

Abel Martín (Mosqueruela, Teruel, 1931-Madrid, 1993) va ser un expert serígrafo. Després de dedicar-se a diversos oficis, va marxar a París en 1958 seguint el deixant del seu germà Florencio. Allí va conéixer a un grup de joves artistes com Salvador Victoria, Lucio Muñoz, Pablo Palazuelo o Eusebio Sempere… Amb Sempere establirà una estreta relació d’amistat i una col·laboració artística fins al final dels seus dies. Junts aprenen en el taller de l’artista cubà Wifredo Arcay la tècnica de la serigrafia, un aprenentatge “lent i quallat de xicotets secrets”, mentre estampen obres dels artistes de la Galeria Denise René: Jean Arp, Auguste Herbin, André Bloc o Victor Vasarely.

Ja a Madrid, tots dos instal·len un taller per a estampar les primeres serigrafies artístiques a Espanya. Un complex llibre de Lucio Muñoz amb textures amb arenes atrau, per la seua perfecció, encàrrecs d’altres artistes, sobretot, dels que s’aglutinen entorn del Museu d’Art Abstracte de Conca: Antonio Saura, Fernando Zóbel, José Guerrero, Manuel Millares, Hernández Mompó, Gustavo Torner o Gerardo Rueda. Abel es va convertir en referència de l’ofici de serígrafo amb una gran qualitat en la realització d’estampes i llibres bellíssims que eixien dels tallers de Conca primer i del seu taller a Madrid després. Moltes són les serigrafies que sabem estampa, encara que desconeixem el número exacte ni per a quants artistes treballa. Gràcies a les donacions de Florencio Martín i als depòsits de la col·lecció ARS Citerior, de manera generosa, aprofundim en el coneixement.

Des de 1968 a 1972, Abel Martín estampa les seues pròpies serigrafies, a penes una vintena d’obres en tres carpetes titulades Metempsicosis amb textos de Tomás Marco; Musical, amb text d’Enrique Delgado i sis partitures musicals i Xarxes amb un conte de Felipe Briones, a més d’una sèrie de serigrafies soltes. En totes elles treballa des de la geometria, sobre el pla o sobre la corba, per mitjà de llenguatges de programació molt pròxims al Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, en els seminaris de la qual participa activament assumint des de llavors, la col·laboració entre artistes com a forma de creació transversal i enriquidora.

La mostra, que podrà visitar-se fins a finals d’any en la primera planta del museu, està formada per 24 obres de la Col·lecció Art Segle XX, una d’elles del mateix Abel, a més d’Andreu Alfaro, Eusebio Sempere, Soledad Sevilla, Cristóbal Halffter, Gustavo Torner, Pablo Palazuelo, Eduardo Chillida, Horaci García Rossi, Julio Le Parc, François Morellet, Francisco Sobrino, Joël Stein, Richard Anuszkiewicz o Victor Vasarely. 21 obres d’altres artistes estampades per ell entre els quals destaquen Jean Arp. Auguste Herbin, Eduardo Chillida, Pablo Palazuelo, Manuel Barbadillo o Elena Asins; i finalment 27 obres de la seua autoria com a artista entre les quals que destaquen les 6 serigrafies de la carpeta Musical realitzades gràcies a una beca que li va concedir la Fundació Juan March en 1971.

La mostra podrà visitar-se a partir del dimarts 9 de març, quan el museu torne a obrir al públic i el farà en el seu horari habitual de dimarts a dissabte de 10 a 20 hores i els diumenges de 10 a 14 hores.