L’edil de Cultura, Mª Dolores Padilla, ha presentat als mitjans la nova exposició del MACA, al costat del director del Consorci de Museus de la Generalitat, José Luis Pérez Pont, la conservadora del Museu, Rosa Castells, i els comissaris de la mostra, Marianna Gelussi i Jordi Ballart.

«Llum i Moviment. L’avantguarda cinètica a París 1955-1975», que podrà visitar-se fins al 26 de maig, està organitzada per l’Ajuntament d’Alacant, produïda pel Museu d’Art Contemporani d’Alacant, i compta amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i el suport especial de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Padilla ha assenyalat «l’important salt qualitatiu que el MACA dóna en presentar aquesta exposició». Per això, l’edil «s’ha mostrat molt satisfeta del treball realitzat durant quasi un any, per a aconseguir portar una mostra de l’excel·lent exposició que va acollir la Fundació La Pedrera a Barcelona i que vaig tindre el plaer de visitar».

«La mostra, podem afirmar que no finalitza amb les 30 peces de la sala temporal, si no que es completa amb les obres del moviment cinètic que hi ha en la resta de plantes del museu».

L’exposició

Llum i moviment obri una perspectiva sobre la rica vivacitat d’aquesta tendència internacional en l’actiu context parisenc, la influència del qual alimentarà també el debat artístic espanyol, centrant-se en el període entre 1955 i 1975 durant el qual el moviment conquista el seu apogeu creatiu i el seu més alt reconeixement.

Les obres dels protagonistes d’aquesta avantguarda, provinents de col·leccions privades, galeries i institucions, ressonaran i s’enriquiran en diàleg amb l’excepcional col·lecció d’obres cinètiques del MACA, donació d’Eusebio Sempere.

Història

En 1955, se celebra en la galeria Denise René de París l’exposició “Le Mouvement”, per iniciativa de Pontus Hulten i Victor Vasarely, amb obres que es mouen o són mogudes de Yaacov Agam, Pol Bury, Alexander Calder, Marcel Duchamp, Jesús Rafael Soto, Jean Tinguely, Robert Jacobsen i Victor Vasarely, un esdeveniment que serà considerat com l’acte inaugural de l’art cinètic.

En 1955, a París, en el X Salon dónes Réalités Nouvelles, Eusebio Sempere presenta els Relleus lluminosos, objectes que integren la llum i el temps en un moviment intermitent. Llum i moviment, en aquestes noves obres, irrompen com una força viva, materialitzada i ja no solament representada.

La mouvance cinètica es desenvoluparà a Europa com una espècie de constel·lació internacional formada per una nova generació d’artistes que, a partir dels anys cinquanta, treballen de forma independent o en grups entorn de les mateixes problemàtiques: en reacció a l’informalisme i al tachisme, decideixen transformar radicalment l’art oposant-se al mite de l’obra d’art, objecte únic definit i totèmic destinat a una elit, expressió personal de l’artista, geni creador reclòs a la seua torre d’ivori.

Aquests artistes de nou encuny volen modernitzar l’objecte artístic, obrir-lo a la realitat integrant nous materials i tècniques industrials; en una perspectiva social, produir art per a un públic més ampli, un art participatiu, i modelar així un nou rol, actiu, per a l’artista i l’espectador.

Disseminats per tota Europa, els uneix una intensa acció de difusió i divulgació: escriuen, participen i organitzen nombroses manifestacions internacionals, funden revistes, galeries i espais expositius.

Dins d’aquesta constel·lació, París brilla com un centre particularment actiu animat per la presència de nombrosos artistes de diferents països europeus i d’ultramar.

En l’efervescència d’aquests anys, la galeria Denise René constitueix el punt de referència sòlid d’aquesta avantguarda, lloc de trobada, guia i sustentació. A París, i sovint a Denise René, estarà vinculat la destinació d’alguns dels principals exponents cinètics espanyols: l’Equip 57, Jordi Pericot, Eusebio Sempere i Francisco Sobrino.

Artistes i obres

Marina Apollonio, Pol Bury, Alexander Calder, Carlos Cruz-Deu, Ángel Duarte, Marcel Duchamp, Horaci García Rossi, Juliol Le Parc, François Morellet, Jordi Pericot, Nicolas Schöffer, Eusebio Sempere, Francisco Sobrino, Jesús Rafael Soto, Joël Stein, Takis, Victor Vasarely.

Nombre d’obres: 30. Un total de 14 procedents de l’exposició celebrada a la Pedrera que són propietat del Centre Pompidou, la família Nebot, la família Soto, el Atelier Le Parc, Eleonore Delavandeyra Schöffer, la Galerie Denise René, la Galerie Lahumière, la Galerie Zlotowski i la Galerie Kamel Mennour de París així com el Espai Cinètic Jordi Pericot de l’Ajuntament del Masnou, 5 obres de la Col·lecció de la Diputació d’Alacant-MUBAG, 6 de la Col·lecció Art Segle XX, 3 de la Col·lecció Eusebio Sempere i 1 obra en depòsit en el MACA de la Col·lecció Florencio Martín.