La mostra, que estarà oberta al públic fins al 26 de febrer, reuneix obres del col·lectiu ‘Astrattismo Totale’ que reflecteixen les dues grans línies en què s’ha dividisc l’estil: geometria i lírica
El Museu del Calçat acull fins a finals de febrer l’exposició col·lectiva de pintura d’artistes italians ‘Abstracció total’, una mostra que ha sigut inaugurada hui. L’abstracció continua sent el mitjà d’expressió artística predilecte, i en no poques ocasions l’únic, de nombrosos artistes de llarg a llarg del món.
Carlos Salas, doctor en Història de l’Art i professor de la Universitat de Múrcia i de l’Escola d’Art de Múrcia, a més de comissari de la mostra, ha explicat que “un bon exemple d’això ho constitueix el grup italià Astrattismo Totale. Amb obres molt diverses, però amb el comú denominador de l’abstracció, presenten l’exposició ‘Confluenze e condivisioni’”.
Salas considera que “la majoria dels pintors que la integren fan confluir en les seues peces les dues grans línies en què històricament s’ha dividit l’abstracció: la geomètrica i la lírica. Són Giulio Calandro, Giuseppe Cotroneo, Gelsomina De Maio, Giuseppe De Michele, Mario Lanzione, Salvatore Oppido i Myriam Risola. Per part seua, Antonio Salzano i Gustavo Pozzo es decanten per un geometrismo més pur. Antonio Izzo es troba més prop de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, mentre que Fabio Mariacci es manté fidel al futurisme, l’avantguarda que més íntimament es va relacionar amb els artistes italians en aquelles primeres dècades del passat segle”.
L’expert ha indicat que “en la voràgine de moviments i tendències d’avantguarda que va sacsejar el primer quart del segle XX, l’abstracció resultaria la resposta més contundent i arriscada a aqueix art tradicional i acadèmic que totes les avantguardes volien deixar arrere. Però l’abstracció anava a tindre molt diversos rostres, donant lloc a moviments tan variats com l’orfisme, el suprematisme, el constructivisme o el neoplasticisme, dins d’una general tendència geomètrica, així com a una variant més lírica o poètica, on la taca prevalia sobre la línia del geometrismo, que arribaria al seu màxim apogeu amb l’expressionisme abstracte ja a mitjan segle”.
L’exposició romandrà oberta en el Museu del Calçat fins al 26 de febrer.