El Palau Altea acollirà el pròxim 25 de novembre l’obra “Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín”, de Federico García Lorca, protagonitzada per Fernando Cayo, Lluïa Espín i Carmela Martins i dirigida per Triana Lorite.

Estrenat per primera vegada el 5 d’abril de 1933 en el Teatre Espanyol sota la direcció del mateix autor, Federico García Lorca, “Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín”, és un dels textos menys conegut de la producció lorquiana, però és considerada una autèntica joia de la nostra literatura.

La seua vigència, 90 anys després d’aquella estrena, la demostra la proposta contemporània que la directora cordovesa presenta. “És un viatge entre l’amor i l’erotisme”, assegura la directora Triana Lorite, autora també de la dramatúrgia.
Deia Lorca que aquesta funció és teatre de ninots humans que comença en burla i acaba en tragèdia, un recorregut entre el ridícul i el sublime, que duen a terme una criada, el seu senyor i una jove. La decisió de la criada de casar al seu senyor amb la jove posa en joc eixes relacions entre la conveniència social, l’amor i el desig que tanca aquesta obra lorquiana. L’esposa desitja el que el marit no és capaç de donar-li i es fica al llit amb altres homes. Però si el que ella desitja és un cos, ell li ho donarà inventant a un amant del qual ella s’enamorarà.

Per a aquesta variació del tema de la jove casada amb un vell, Lorca es va inspirar en els al·leluies, les populars estampes amb dibuixos i textos en versos de tosques rimes que es van difondre als carrers de l’Espanya dels segles XIX i XX.

Segons la directora del muntatge, Lorca les transforma en “un viatge iniciàtic al desamor i un estètic estat intern on els tres personatges estimen i estripen al mateix temps dins d’un bell i fosc jardí…, un amor, que com tots els amors de la literatura de Lorca, es converteix en un paseíllo entre el teatre, el dolor i la transcendència”.

García Lorca va començar a escriure aquesta obra en 1922 i la va considerar acabada en 1926. La seua estrena estava prevista per al 6 de febrer de 1929 per la companyia de teatre El Caragol, però en eixe període, durant la dictadura de Primo de Rivera, els assajos i l’estrena va ser paralitzada per la policia. L’obra va ser arxivada en la secció de pornografia de la direcció general de seguretat, fins que finalment va poder representar-se en 1933.

Aquesta nova versió contemporània de la farsa de Lorca tracta sobre les turbulentes relacions humanes que, com un còctel molotov, mesclen la dependència, l’enamorament, la joventut, la maduresa i el sexe dels tres personatges que protagonitzen la funció. Per a això, Triana Lorite ha creat un espai escènic simbòlic, de colors rojos i taronges que representen el dia, i de blau lapislàtzuli per a la nit, amb olor a nardos i encens.

Eixe ambient parteix, segons la directora d’Amor de Do Perlimplín amb Belisa al seu jardí, del de la seua infància a Còrdova, el d’una Andalusia descrita per Lorca que ella coneix bé: el de “les setmanes santes que he viscut amb eixa particularitat del sacrifici, l’olor de l’encens, els colors foscos, les veles, els crucificats, les verges plorant, el nom de les germanors: la set, la sang, les angoixes… Noms que semblen trets de les més profundes síntesis de l’obra de Lorca”.

*
Venda d’entrades: https://palaualtea.entrades.plus/entrades/és/entrades-teatre-amor-de-do-permimplin-amb-una-belisa-en-la seua-jardin
Més informació: https://comolaseda.com/amor-de-don-perlimplin-con-belisa-en-su-jardin.html