Aquest dilluns la Seu Universitària de la ciutat d’Alacant va acollir la conferència “El paper dels pieds-noirs en l’economia alacantina” realitzada per Mariana Domínguez Villaverde de la Université Grenoble-Alps i Doctora d’Història per la Universitat d’Alacant, acte organitzat per la Maison de France d’Alacant.

A l’estiu de 1962 va ser quan francesos i espanyols van haver d’eixir d’Algèria, situació molt dolorosa, però que en el cas d’Alacant va acollir a totes aquelles persones de manera molt fraternal en el seu èxode.

La conferenciant, donat el tema, ha realitzat un intervenció també emocional pels vincles i ella ha aprofundit sense necessitar-lo en el caràcter general d’aqueixes persones que van vindre o van tornar.

La implantació i la integració

Llaços culturals, familiars i económicoas amb Alacant. S’estimen que va haver-hi 30.000 pieds-*noirs, entre 1950-1970, a la província. La instal·lació va ser en diferents onades, a poc a poc.

Les causes per a arribar va ser la proximitat i disponibilitat de transport, així com les relacions personals i familiars, fins i tot alguns posseïen un comerç o un apartament. D’alguna forma també hi ha una raó econòmica perquè la política de preus/costos resultava més viable ací que anar a França.

Es van instal·lar en barris del centre encara que també en barris semiperiféricos com Carolines o el Pla, encara que també en noves zones pròximes a la costa: Albufereta, Platja Sant Joan o Vistahermosa a més de ciutats com Benidorm, Santa Pola o pobles d’origen com Polop i La Nucia.

Globalment va haver-hi una bona recepció per raons econòmiques, polítiques, històriques i culturals.

Les activitats econòmiques

El perfil professional es va centrar inicialment en el comerç, oficis i xicoteta indústria amb una tendència a la terciarización de l’economia, relativament estable entre 1965-1970.

Encara que l’estudi registra uns 400 comerços de pied-noirs s’estima que van poder aconseguir la xifra de 1000 encara que també existeixen indicadors lligats amb el turisme i l’oci i com a exemple la sala PIGALLE que estava situada en l’edifici-torre de la Rambla,

El sector primari va tindre una excasa presència. Va existir d’altra banda casos emblemàtics amb signatures com a Anís Galiana, Magdalenes i Pa Ortiz a Dénia i Germaine de Capuccini a Alcoi.

L’impacte econòmic

Quan van arribar els pied-noirs a Alacant no hi havia a penes cotxes fins a mitjan 60. Va existir un desenvolupament urbà però també en les maneres de vida i mentalitats així com el desenvolupament d’un nou consum: electrodomèstics, llar, pret a porteer, estètica. Nous conceptes com a whiskys, clubs, snacks-bars i discoteques. També la difusió d’objectes culturals com a discos, així com la transformació del comerç tradicional com la creació dels milkbar i autoserveis, creant fins i tot una nova decoració.

La creació de salons de bellesa unisex, boutiques, bijuteries i perfumeries. Difusió de nous serveis per a l’automòbil: pàrquings, tallers i productes específics.

Van tindre un paper en les relacions econòmiques transfrontereres sent intermediaris, creant una base per a les activitats econòmiques.

En conclusió:

Paper fonamental en el desenvolupament de la zona per la seua saber fer, creant xarxes entre pied-noir i francesos produint un impacte a llarg termini.

Van portar una modernitat que havien conegut a Algèria o per les seues relacions amb França sent d’alguna forma un despertador tenint en compte que podia existir una diferència de més d’una dècada entre totes dues societats.