L’IVAM Centre Julio González de València acull fins al 2 de juny de 2024 l’exposició «La fotografia al mig. La fotografia en la col·lecció de l’IVAM des de 1950», una mostra comissariada per Enric Mira, professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant. Aquesta exposició sorgeix d’un contracte d’assistència cientificotècnica entre l’IVAM i la UA i va veure la llum per primera vegada el novembre de 2021 a la seu de l’IVAM a Alcoi.  

La mostra, composta per una selecció de seixanta-dues obres de trenta-un artistes, ofereix una nova lectura sobre els fons de fotografia de l’IVAM, al mateix temps que reivindica el mitjà fotogràfic com un dispositiu de creació de noves narratives. Qüestions relacionades amb el cos i la identitat, la memòria i la història, l’esfera pública o el paper dels mitjans de comunicació i el fenomen del consum massiu, han amerat propostes artístiques que, en un procés d’hibridació medial, han incorporat la fotografia com a llenguatge expressiu, codi o document. Des del 1950, data que s’ha establit com a punt de partida, la col·lecció de l’IVAM aplega una sèrie de obres destacades i autors que van des del nou documentalisme de Robert Frank i Lee Friedlander; les produccions de l’art pop i post-pop amb Baldessari o Prince; les diferents derives de l’art conceptual i l’art d’acció com Fulton o Valie Export; el tema de l’arxiu amb els Becher; la potència visual de la nova objectivitat alemanya de Ruff, les estratègies narratives de Gordon i Wearing, entre d’altres. A aquesta sèrie de noms internacionals cal afegir-hi els d’autors espanyols imprescindibles com Soto o Valldosera, així com de l’àmbit valencià com Mira Bernabeu o Navarrete, entre d’altres. Noms que mostren la diversitat i la riquesa dels fons fotogràfics de l’IVAM.

Enric Mira Pastor  

Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, és professor titular de la Universitat d’Alacant al Departament de Comunicació i Psicologia Social. Ha tingut experiència en gestió com a Vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (2006-2012) i com a director del Departament de Comunicació i Psicologia Social (2012-2018). És membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (des del 1984). Membre de la Comissió Assessora de la Col·lecció Fotogràfica del Museu de la Universitat d’Alacant (des de 1998). El 1994 va rebre el VI Premi Espais de la Crítica d’Art.  Ha publicat els llibres La vanguardia fotográfica de los años setenta en España (1991), Alcalácanales. El lenguaje artístico de la electrografía (2000) i Ana Teresa Ortega. Foto-esculturas e instalaciones (2006). També ha escrit capítols en els llibres Mercancía y espectáculo: una perspectiva teórica sobre las artes plásticas como industria cultural (2009), Instantáneas de la teoría de la fotografía (2009), La polémica sobre la cultura de masas. Una antología crítica en el periodo de entreguerras (2012), Metodologías comparatistas y literatura comparada (2012), Comunicación periodística y nuevos retos (2018) i Los caminos de la modernización de Alicante desde 1950 (2020). Ha escrit articles sobre teoria i història de la fotografia per a diferents mitjans especialitzats i revistes acadèmiques com Cimal, Lápiz, Photovision, Canelobre, Archivo del Arte Valenciano, Historia y Comunicación Social, Fotocinema, Arte, Individuo y Sociedad i Concreta. Sobre creación y teoría de la imagen. Ha coordinat l’edició del llibre Prospectiva y tendencias de la comunicación en el siglo XXI (2013), el núm. 65 de la revista Canelobre, monogràfic sobre imatge, disseny i comunicació a Alacant: 1975-2015 (2015) i el núm. 8 de la revista Concreta. Sobre creación y teoría de la imagen (2016). És autor de nombrosos textos en catàlegs per a exposicions d’art tant individuals com col·lectives d’autors espanyols com Ana Teresa Ortega, Pablo Genovés, Mira Bernabeu, Tommy Ceballos, Óscar Molina, Pepe Calvo, Cayetano Ferrández, Jesús Rivera, Jesús Segura, Rosa y Bleda i Luis Gordillo.Ha comissariat les exposicions «Jesús Rivera. Davant els espais buits» (2012) a la Casa Bardín de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, «José Gallego. La fragilitat de la llum» (2015), «Alacant es roda. 1902-2014» (2016), «Lidó Rico. Inestablos» (2016), «Ana T. Ortega. Cartografies silenciades» (2016), «Narratives en les fissures de l’espai i el temps» (2018). «Cayetano Ferrández. Dis-contínua» (2109) totes al Museu de la Universitat d’Alacant. Ha col·laborat amb institucions de l’art i la cultura com el Centre de Cultura del Carme (València), IVAM (València), Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert (Alacant), MACBA (Barcelona), Centre Párraga (Múrcia), Canal Isabel II (Madrid), UIMP (Santander) i CICUS-Universitat de Sevilla.