Un ampli volum amb precioses il·lustracions presenta la primera traducció al valencià de l’obra El collar de la coloma sobre l’amor i els amants, obra mestra de l’àrab que ha portat a la llengua de la terra en la qual va ser escrita el filòleg i professor de la Universitat d’Alacant Isaac Donoso, del Departament de Filologies Integrades de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA. Amb il·lustracions de Ricard Vila i introducció del mateix Donoso, l’obra ha sigut publicada per l’Associació Amics de la Costera de Xàtiva, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.

Amb aquesta edició és la primera volta que es fa una traducció directa des del text àrab al valencià. S’hi han usat, principalment, tres edicions àrabs. Les dues versions existents en castellà de l’obra, realitzades per García Gómez el 1952 i per Sánchez Ratia el 2009, han servit per a contrastar lectures.

Ibn Hazm, autor del tractat, és una de les personalitats més importants en la història d’al-Àndalus, «un gegant intel·lectual amb una vasta obra que continua circulant en biblioteques i llibreries del món àrab, i que com a escriptor i  pensador de l’escola jurídica zahirita ha exercit una influència enorme», explica el professor de la UA, expert humanista, arabista i filipinista. No obstant això, malgrat la seua presència quotidiana als països arabòfons, Ibn Hazm és pràcticament desconegut per la ciutadania espanyola. «Al marge de les seues obres filosòfiques i teològiques, el seu gran text literari és aquesta epístola, obra de joventut que va redactar exiliat de Còrdova després de la caiguda del Califat, a la ciutat de Xàtiva al voltant de l’any 1022», detalla el traductor.

El treball de traducció i edició, realitzat durant l’any 2022, pretén oferir una obra «neta per al gaudi literari», indica Donoso, i afegeix que «ens hem abstingut de carregar el cos del text amb aparell crític. No s’hi anoten aquestes variacions perquè rebran atenció en publicacions posteriors, però sí que s’hi fa una introducció al context intel·lectual d’Ibn Hazm en el llevant d’al-Àndalus, moment extraordinari d’aquestes terres valencianes on es proclamen fins dos califes, un a Xàtiva i un altre a Dénia, lloc aquest últim on l’autor es radicarà i produirà à la seua gegantesca obra jurídica».

Respecte de l’elecció d’aquesta emblemàtica obra àrab, que té com a títol original Ṭawq al-ḥamāma fī-l-ulfa wa-l-ullāf, l’arabista de la UA comenta que «l’àrab és parlat per 350 milions de persones, és el cinquè idioma del món, oficial en vint països, i una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides», i afegeix que «quan la majoria de la població de la península Ibèrica era arabòfona, la contribució a les lletres d’aquesta obra va ser extraordinària. Per això, si hi ha una obra simbòlica d’aquesta literatura, com el Tirant lo Blanc per al valencià o El Quixot per al castellà, és El collar per a la literatura andalusina».

En el mateix sentit, el professor de la UA expressa que «si volem formar ciutadans valencians amb una comprensió àmplia, lliure i aguda de la terra que habiten, cal transcendir el fet jaumià, un fet de conquesta, per a atendre els derrotats, aquells que, sent a casa seua, van ser envaïts pels anomenats Ifranŷ, els francs. Amb aquesta traducció es contribueix a donar veu a aquells que no apareixen en els manuals d’història».

A pesar que l’obra s’ha traduït a una dotzena de llengües, encara no hi havia una traducció completa al valencià fins ara, «una mancança certament improrrogable després de set dècades de les paraules de García Gómez i de mil anys des de la seua escriptura a Xàtiva, al voltant del 1022», manifesta el traductor, el qual matisa que «El collar de la coloma sobre l’amor i els amants podrà per fi llegir-se en la llengua que es parla en les terres en les quals va ser escrit».