Joan de Déu Martines, professor de secundària i professor associat de la Universitat d’Alacant. Llicenciat en Filologia Catalana per la UA, doctor internacional, Premi Extraordinari de doctorat per la UA dins del Programa de Doctorat Internacional Transferències Interculturals i Històriques en l’Europa Mediterrània Medieval i membre de l’ISIC-IVITRA, ha guanyat el Premi de la Secció Filològica Joan Coromines de Lexicografia i Onomàstica, per la tesi doctoral titulada Diccionari de l’obra literària d’Enric Valor. La natura (DOLEV-Natura)”, dirigida pel professor Josep Martines, també de la Universitat d’Alacant.

El treball dut a terme pel professor de Xixona tracta d’explicar la importància de fer un diccionari de la natura de l’obra literària d’Enric Valor amb la intenció de continuar la tasca iniciada pel mateix autor de rescatar i desenterrar de l’oblit els vocables més genuïns per als valencians, els de la natura, i aportar-los al català general.

La investigació s’ha fet amb l’ajuda de les eines del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis de l’ISIC-IVITRA, cosa que ha permès crear el corpus de l’obra literària d’Enric Valor. El treball ha utilitzat el model del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (ddlc), un diccionari descriptiu basat en un corpus i, a més a més, té una versió digital, un objectiu que Martines també ha fet seu per al diccionari de l’obra literària de Valor i que permetrà difondre aquest tresor lèxic en l’àmbit acadèmic i general.

Aquest estudi ha permès trobar alguns neologismes lèxics i fraseològics no recopilats pels diccionaris de referència. Amb tot això i amb la resta de vocables i locucions s’ha fet una anàlisi exhaustiva del model lèxic i fraseològic de l’obra literària de Valor, que reafirma el que ja havien dit la majoria dels estudiosos de l’escriptor valencià: era un fabrista convençut i un desenvolupador de la doctrina del «policentrisme convergent».

Joan de Déu Martines ha explicat que va decidir presentar la seua investigació al premi de l’Institut d’Estudis Catalans perquè estava convençut que l’obra d’Enric Valor mereixia ser més coneguda del que ara ho és. I crec, modestament, que s’ha aconseguit. Vull recordar que aquest projecte va nàixer a Xixona, va continuar a la Universitat d’Alacant i a la Seu Universitària de la Nucia, després a la de Santa Barbara a Califòrnia, a la de Barmberg a Alemanya, i ara es tanca el cercle a Barcelona. Tot un orgull”.