A causa de la polèmica sorgida pel tema del registre dels noms #OrgulloAlicante #OrgullAlacant  #PrideAlicante per part d’una associació LGTB alacantina, em dispose a escriure aquest article per a donar-vos la meua visió i explicar el meu posicionament.

A ningú se li pot escapar que el tema dels registres i l’apropiació mercantil amb els seus drets d’explotació econòmica de l’Orgull és una aberració, no solament per l’apropiació d’un sentir social i una marxa reivindicativa, sinó perquè és impensable que açò es faça amb altres reivindicacions com les quals se celebren l’1 de maig o el 8 de març, la qual cosa suposa que per al capitalisme més brutal els esdeveniments de l’Orgull són màquines de transformar una reivindicació social en diners.

L’argument que esgrimeix Diversitat per haver registrat el nom d’Orgull Alacant com una marca, segons les declaracions del seu president, és que l’any passat una empresa ja va amenaçar amb apropiar-se d’aquests noms, la qual cosa va donar motiu a Diversitat a avançar-se en el registre.

No obstant açò, és curiós que aqueixa intenció empresarial i aqueixa informació no es fera pública fins que va sorgir la polèmica del registre uns dies abans de la manifestació ja que, d’haver-se fet pública abans de l’acció de registrar unilateralment aqueixos noms, no em cap dubte que partits i sindicats s’hagueren posat a la feina per a no permetre que succeïra tal cosa, cercant una fórmula de consens entre totes que potser haguera derivat en el que ha passat ara (que Diversitat haguera registrat els noms abans), però la falta de comunicació i el personalisme del seu president ha fet que es creu una polèmica entorn de la legitimitat d’aquesta associació envers el nom de l’Orgull.

I, per què part del col·lectiu LGTBI d’Alacant està en contra d’aquesta acció gens transparent de Diversitat? Doncs açò és el que vaig a intentar explicar-vos perquè no és la primera vegada que tant altres associacions com alguns departaments de l’Ajuntament d’Alacant tenim problemes amb Toño Abad per la manifestació de l’Orgull Alacant.

En 2016, sent jo regidora de Joventut, aquesta regidoria col·laborava amb Diversitat en la Setmana de l’Orgull amb una activitat que es deia “Cinema al carrer”, que consistia en l’organització d’unes projeccions a l’aire lliure de curts i cinema LGTBI.

En 2017 dues associacions alacantines LGTB van venir a demanar col·laboració a la regidoria per a poder realitzar activitats en la setmana prèvia de l’Orgull; una d’elles era de nou Diversitat i l’altra, Alicante Entiende, que participaria aqueix any en el Festival de Cinema d’Alacant que projectaria una sèrie de curts LGTB i formant part del jurat de l’esdeveniment, per la qual cosa la seua proposta per a aqueixa setmana era presentar aquests curts i projectar-los.

I bé, ja que ambdues associacions es van posar en contacte amb mi per a una activitat audiovisual, la qual cosa vam fer en la regidoria va ser prendre una decisió equitativa en la qual ambdues associacions estigueren representades durant la setmana de l’Orgull ja que, en la nostra opinió, aquesta setmana reivindicativa ha d’estar repleta d’activitats soci educatives que arrepleguen el sentir de les diferents sensibilitats del col·lectiu LGTB, és a dir, quanta més oferta millor.

Després de les corresponents reunions entre personal de la regidoria i ambdues associacions per a tractar qüestions tècniques (cadires, pantalla, hores, preses de llum, SGAE, etc), la meua sopresa va arribar el dia en el qual em dirigia a una reunió i en passar per la porta del despatx del Cap de Departament vaig escoltar crits i acusacions que la Regidoria de Joventut estava boicotejant i contraprogramando les activitats de el “Orgull Oficial”. Evidentment, vaig entrar a veure què estava succeint i ací estava el Sr. Toño Abad i altres membres de Diversitat i d’Alacant Entén; l’empipament de Toño pel fet que una altra associació LGTB anava a fer activitats en l’Orgull era palés, i no va tardar molt a acusar-me a mi mateixa de boicoteadora al que ell feia referència com “un orgull oficial només de Diversitat”. Els arguments meus i dels funcionaris de Joventut sobre la pluralitat d’aquests esdeveniments i la imposiblidad que l’Ajuntament triara a uns enfront d’uns altres, no acontentava a un Toño que entre crits i escarafalls ja va deixar caure que anava a registrar el nom, que anava a parlar amb la FELGTB, que anava escriure sobre la intromissió de l’Ajuntament i altres amenaces amb la finalitat d’aconseguir ser els únics en tot Alacant que programaren les activitats de l’Orgull, fins que va haver-hi un moment en què li vaig dir: “a veure si l’Ajuntament no va a poder organitzar activitats per a l’Orgull” i Toño em va contestar que NO, que no podíem organitzar gens de l’Orgull posat que açò ho feia només Diversitat, “un Orgull només de Diversitat”

Em consta que aqueix mateix tipus de problemes sobre el poder fer i deixar de fer activitats per a l’Orgull, no ho va tenir solament amb Joventut sinó també amb la Regidoria d’Igualtat que en aqueixa època dirigia Compromís. Us podria explicar moltes més històries d’aquesta índole amb la Regidoria d’Igualtat però no em vaig a ficar a desvetlar qüestions que no em corresponen ja que aqueixes no eren les meues àrees de treball, ara sí us dic que hi ha molts funcionaris i funcionàries del Ayuntameinto d’Alacant que saben com li les gasta Toño.

Tornant a aquella setmana prèvia a l’Orgull de 2017, Toño va pretendre durant tota la setmana que es donara de costat a Alacant Entén utilitzant arguments molt bruts que en aqueix moment no procedien, amb la finalitat d’espantar-me i que fera marxa enrere; però no ho vaig fer i va arribar el dia de la presentació del dia de l’Orgull 2017 en roda de premsa de l’Ajuntament . Quan vaig arribar a l’avantsala de premsa hi havia molta gent, i va tornar a sorgir el tema de les activitats i de el “Orgull OFICIAL I ÚNIC de Diversitat” ; cinc minuts abans de començar la roda de premsa, es va tornar a muntar una discussió en la qual jo participava fins que Toño em va dir: “… però tu eres ximple xiqueta… “, davant de Natxo Bellido i els seus assessors (Compromis), assessors del grup Guanyar Alacant, Juan David Santiago (expresident de Diversitat) i altres persones presents. La meua reacció va ser dir que no anava a participar en aqueixa roda de premsa agafant les meues coses per a marxar-me fins que Natxo i Juan David em van demanar que no m’anara i em van convèncer perquè apareguera en la roda de premsa. Ací us deixe una fotito perquè vegeu la meua careto després que el President de Diversitat insultara a un càrrec públic davant de tothom… la meua cara ho diu tot, ni tan sols vaig llegir el discurs que portava preparat.

La meua relació amb Toño i per tant amb Diversitat es va trencar definitivament amb aqueixa eixida de to i aqueixes exigències infantils (“L’Orgull és mio i si no m’enfade”) que deixaven molt clar que els únics que podien fer i desfer eren ells, així que quan llig declaracions de Toño respecte al succeït enguany amb el registre del nom, dient que “açò és un Orgull ciutadà i de totes” no puc evitar que m’isca granellada en llegir i escoltar tant cinisme i hipocresia junts, perquè el mateix Toño ha d’entendre que, amb els antecedents que us explique, el normal és que moltes pensem que el registre no és per a protegir a l’Orgull, sinó per a tenir un total control sobre ell.

D’altra banda, fem un repàs sobre Diversitat: Diversitat és una associació LGTB que pertany a la FELGTB, que funciona a través de socis/as i que aparte obté subvencions de diversos llocs; només enguany ha rebut una subvenció de més de 50.000 euros de Consellería. Quan s’acosta la data de el “Orgull”, que tristament sembla que és per a l’única cosa que es mou Diversitat, Toño fa un recorregut per l’Ajuntament a la recerca de més subvenció i, no solament açò, resulta que a Alacant per a eixir en la manifestació de l’Orgull, Diversitat “et convida a donar un donatiu”, ni més ni menys que d’entre 300 i 1200 euros per a eixir en la manifestació… fins i tot enguany es va plantejar un Orgull Crític que es col·locaria darrere de tota la manifestació i el mateix Toño va amenaçar amb què parlaria amb Subdelegació de Govern per a marcar fins a quin punt era l’Orgull Oficial i què era el que es quedava fora d’ell…però ací tenim a la maquinària del lobby gai que vulgues o no acollona al personal i té la capacitat de neutralitzar i fer campanyes polítiques des del moviment contra el partit, sindicat o associació que no els agrade. Açò s’ha vist molt bé aquest Orgull on els grups polítics que sabien tot açò (que eren tots), no han tingut valor a enfrontar-se a aquesta injustícia i han participat deixant entreveure el seu malestar amb gestos tan subtils que eren inapreciables. I és que veritablement no estaria ben vist que un grup polític es ficara amb una associació com Diversitat encara que el seu president, una persona que està posada ací per a representar a tot el moviment LGTB i la seua pluralitat, sí es permeta el luxe de entrometerse en les primàries d’un partit, la qual cosa succeïa enguany amb les primàries de Podemos Alacant en les quals Toño, ni curt ni mandrós, feia campanya oberta per una de les llistes de Podemos en les quals, damunt, participava un dels membres de l’associació. El fet que un president d’una associació LGTB es posicione en un tema polític, encara que siga legal, no és ètic i hauria d’haver sigut criticat per socis i sòcies d’aqueixa entitat pel conflicte d’interessos que açò podria suposar per al col·lectiu.

També us podria explicar alguna que una altra cosa sobre la croada de Diversitat i els seus estralls d’enguany com el conflicte que va sorgir pels premis Angie Simonis que van acabar amb la retirada del nom per part de la família Simonis a causa de la nefasta actitud de Toño.

Però anem a donar un xicotet salt ja que hi ha unes preguntes que volguera llançar a l’aire perquè se’m contestaren algun dia.

Com sabeu a Alacant tenim “L’observatori contra l’homofòbia” del que Toño és el seu director, i jo pregunte, com funciona l’Observatori? qui treballa allí i en condició de què? cobren pels casos que atenen o és totalment gratuït i subvencionat? Ho pregunte perquè realment no ho sé però el que sí sé és que Toño Abad s’unfla a posar querelles criminals contra tot aquell i tota aquella que critique d’alguna forma al seu president i el pitjor és que les querelles li les posa a gent del moviment LGTB que té el valor de criticar al President de Diversitat, Vicepresident de la Comissió Ciutadana de la Televisió Pública Valenciana (A Punt), representant LGTBI Estatal d’UGT, membre del PSOE i de la FELGTB; Toño Abad.

Quan tu poses en una xarxa social que aquest tipus és un “misógino”, per exemple, als pocs minuts t’arriba una missatge al WhatsApp en el qual t’amenacen amb querellar-se amb tu sol·licitant uns 5.000 euros per danys a la moral i l’honor, doncs supose que t’espantes i açò li ve molt bé a Toño, i és que , al meu entendre, el president d’una associació LGTB ha d’estar exposat a les crítiques del seu col·lectiu sense que haja de judicializar certs processos, però sembla que Toño té la pell molt fina només per al que a ell li afecta.

I si no, acordeu-vos dels insults lesbófobos que he hagut de patir durant aquests anys en la política sense que Diversitat i el seu Observatori contra la LGBTfobia es pronunciaren sobre aquest tema, i no solament insults sinó agressions en el carrer al crit de “bollera de merda”, sense que l’associació LGTB de la meua ciutat es pronunciara… van venir a demanar-me col·laboració (diners) per a l’Orgull però no van venir quan em van agredir uns taurins. Es veu que amb certes persones LGTB que no són del grat del President/Director, l’Observatori “deixa d’observar”. És curiós com Toño no va dir gens sobre aquests episodis de lesbofobia però sí “em va nomenar” (sense nomenar-me) en l’article de Julio del diari El Mundo intentant tirar per terra alguna cosa que, per a la seua informació, jo no he de demostrar amb títols pomposos lloc que és alguna cosa que porte fent tota la meua vida i tothom ho sap, la meua implicació amb el moviment LGTB . En definitiva, hi ha una diferència abismal entre el que hauria de preocupar a Toño i a Diversitat i el que realment sembla que els preocupa.

En el vídeo que us pose a continuació, emès per Alacanti TV, cobra sentit la famosa frase “per la boca mor el peix”.

Fixen-se en el que diu Toño minut 2.14 “Què han fet ells per l’Orgull d’Alacant?, res” Perdona…per l’Orgull? no serà pel moviment LGTBI? Perquè les persones que Toño critica han fet més que ell pel moviment LGTBI, la seua integració, la seua normalització, la seua acceptació, etc. ; açò sí, Diversitat munta una vistosa desfilada el dia de l’Orgull, però no van fer gens el 17 de maig (dia internacional contra la LGTBfobia), ni el 26 d’abril (dia de la visibilitat lèsbica) i poques activitats munten al llarg de l’any, mentre que les associacions que Toño critica en el vídeo són pro actives i fan molt bé a la conscienciació ciutadana i si certs col·lectius no fan més el dia de l’Orgull és perquè no els deixeu.

Finalment, vull que jutgeu per vosaltres mateixes si aquestes declaracions del Toño abans de l’Orgull són feridors per a gent del col·lectiu i per als grups polítics que representem el canvi en 2015: lloar a un partit que fins a fa dos dies tenia un recurs davant el Constitucional pel matrimoni de persones del mateix sexe i criticar les nostres gestions per un conflicte merament personal i egoista, inclina la balança cap a aqueix Orgull de postín que hem vist últimament, i em referisc a nivell polític, no a totes les persones que assisteixen per les reivindicacions legítimes… em referisc a la part política que és molt visible en mitjans de comunicació, la part de la foto i la pancarta on grups com a Ciutadans, malgrat declaracions homófobas del seu màxim representant, apareixen en carrosses i pancartes. En aquestes declaracions de Toño la neutralitat de la qual abans us parlava a nivell polític, brilla per la seua absència, i és que Toño el que vol dir és que està content amb el PP perquè ha aportat més diners i la raó per la qual critica a la Regidoria d’Igualtat en les seues últimes declaracions no és per no defensar els seus drets sinó per no donar-los un munt de pasta en forma de conveni.

Encara així, ell segueix sense adonar-se que l’Orgull pel Moviment és molt més que diners i una marxa, és, per exemple, posar una bandera LGTBI en la balconada de l’Ajuntament com a símbol del canvi cusa que amb el PP mai va succeir, o és jurar el càrrec de Regidora en l’Ajuntament d’Alacant per les persones LGTB embolicada, com Toño diu, en una bandera. El vertader problema i açò és el que tots i totes us hauries de plantejar, és que un President i Director de l’Observatori Contra la LGTBfobia no estiga Orgullós d’açò, potser el seu Orgull no siga com el meu, potser el seu Orgull siga el nostre perjudici com ho ha sigut enguany i insistisc, amb els antecedents que us detalle ací, el conte que “hem registrat el nom per a protegir-ho del capitalisme” no li’l menja ningú.