El tipus educat és, fonamentalment, un tipus educat. Ho és per damunt de qualsevol altra consideració. El tipus educat irromp cada matí en el bany i es planta puntualment enfront de l’espill, i dedica un cordial somriure al seu desconcertat reflex. En el portal del seu edifici, el tipus educat s’inclina respectuosament davant el seu veí, el rosegó del dentista, i li dona els bon dia, i fa el mateix amb la seua veïna la perruquera, excelsa pintamonas. A continuació, es desfà en atencions amb el quiosquero, superb ximple, i seguidament es prostra i besa les mans del fill del farmacèutic, excepcional tuercebotas, que ja avantatja al pare en bajanada i prostibuleos.

El tipus educat no jutja mai el comportament dels altres, es limita a manifestar la seua finíssima urbanitat amb tots ells. Al tipus educat el porta sense cura el gruix del compte corrent del veí, la ideologia política del company de treball o la predilecció del seu sogre per les senyoretes de perfil descocado. El tipus educat no es deté a examinar l’arbitrarietat del destí i encaixa els terribles colps de la vida amb afable semblant. «He revisat la seua analítica —li diu el metge—. Es mor vosté en dues setmanes.» Però el tipus educat somriu efusivament i s’interessa tot seguit per la família del doctor: «Com es troba la seua senyora? Trasllade-li, per favor, les meues més devotes salutacions.» El banquer li nega categòricament un préstec, que tan imprescindible s’antullava per a poder continuar alimentant a la seua filla, paràsit empoderat de quaranta-huit anys, però el tipus educat, lluny de sentir-se contrariat, estreta amb calidesa la mà del banquer i s’informa sobre la salut de la seua anciana mare, exquisida i noble dama, prou apergaminada. L’esposa del tipus educat ha resolt abandonar-lo per un home millor, per un home més jove, per un home acabalat, i esgrimeix sòlids arguments: «Tu no em vols, Paco. No em dones el que jo necessite.» Protesta el tipus educat? En absolut. Es prosterna immediatament enfront de la seua esposa i deposita un tendre bes en els seus zapatitos de davant.

Hem sigut testimonis, a vegades, d’alguns successos extraordinaris. Presenciem, un bellíssim començar el dia de primavera, com el furgó d’un forn atropellava salvatgement al tipus educat i l’estampava contra el balcó d’un segon pis, i com el tipus educat, despenjant-se precipitadament del balcó, corria a interessar-se per l’estat del forner: «Es troba vosté bé? Lamente la grolleria d’haver-me interposat en el seu camí.» Presenciem també, una magnífica nit d’estiu, com uns joves llevantins feien esclatar uns singulars petards en el darrere del tipus educat, i com el tipus educat, amb el darrere rebentat, convertit en delicioses molles manxegues, somreia obertament als angelets i els dedicava unes paraules amables i poètiques: «Ai, qui poguera retornar a la dolça joventut, als verds camps del diví tresor.»