Amb la representació teatral gratuïta el divendres 28 d’abril a les 20.00 hores a la Casa de Cultura de l’Alfàs del Pi de ‘Les Troianes’, del dramaturg Alberto Conejero, Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2019, a càrrec de l’Aula de Teatre UPUA Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant, dirigida per  Begoña Tenés, s’estrena la desena edició del Festival de Recreació Històrica, FESTVM ALONIS 2023 dedicat a la ciutat romana de Allon.
Estrena doble i compartida amb la població veïna de La Vila on la setmana passada Manuel León, arqueòleg i CEO de Arqueogastronomía,   va oferir una conferència sobre ‘Les salses de peix en l’Antiga Roma’ en Vilamuseu.
FESTVM ALONIS dedicat a la ciutat romana de Allon, sota l’actual Vila Joiosa, i la seua territorium, representat per l’Alfàs del Pi, està organitzat per tots dos ajuntaments, a través de Vilamuseu i el Museu a l’aire lliure Vila Romana de l’Albir, així com per l’Associació Cultural Hispània Romana. I aquest matí el regidor de Cultura i Patrimoni de l’Alfàs, Manuel Casado, ha convidat a residents de tota la comarca a vindre el divendres a gaudir amb la posada en escena de  ‘Les Troianes, una representació de la UPUA.
Com a novetat s’han incorporat a aquesta edició la Seu i l’Aula Universitàries de la Vila Joiosa i l’Alfàs del Pi, la qual cosa permitrirá  permetrà prolongar el festival durant cinc mesos amb una bateria d’activitats pensades per a abastar a tots els sectors poblacionals. El Festival FESTVM ALONIS (en llatí, ‘la festa de Allon’), va començar en 2012. Després de la pandèmia recupera el format presencial. Si en anys anteriors els temes principals van ser l’exèrcit, els gladiadors, les noces, els ritus de naixement o el món funerari, en aquesta ocasió és la gastronomia.
Tota la informació i el programa detallat en: https://vilamuseu.es/festumalonis
‘Les Troianes’ el divendres 28 d’abril la Casa de Cultura de l’Alfàs del Pi a les 20.00 hores. Conejero empra un llenguatge directe i actual, de tal manera que, inevitablement, ressonarà en el públic, que trobarà punts de connexió amb l’actualitat: refugiats de guerra, la dona com a objecte per a manifestar la victòria sobre els vençuts…
Estem davant una història atemporal de vencedors i vençuts on les supervivents de la batalla són només dones que seran tractades com a part del botí de guerra.
En la literatura grega el tema de la guerra va estar molt present tenint en compte als combatents, descrivint el seu valor, grandesa o covardia. En aquesta tragèdia no apareixen els herois, i el que es posa en relleu és el paper de les dones en els combats bèl·lics, com estan i com subsisteixen després una vegada que han acabat. Les troianes queden vídues i òrfenes, narren les seues desventures i el futur que els espera quan seran sortejades pels grecs.
Des que Eurípides va escriure Les Troianas l’any 415 a. C, moltes guerres i conflictes armats han assolat el nostre planeta, i en cadascun d’ells, els éssers humans més vulnerables han sigut objecte de tota mena de barbarias, sent especialment significatiu l’horror exercit sobre menors i dones, amb xiquetes i xiquets usats com a soldats, explotades en el tràfic d’òrgans, obligades a servir com a esclaves físiques, domèstiques i sexuals, violades, venudes, maltractades, utilitzades com a escuts humans, etc. Però la barbàrie continua, en qualsevol país en qualsevol moment, qualsevol persona pot convertir-se en una víctima o en un torturador… o simplement en algú que mira cap a un altre costat…
Aquesta és la temàtica i la idea sobre la qual es mou aquesta proposta, en la capacitat d’obviar a la persona i els seus drets i convertir-la en un objecte que es pot comprar, vendre, trencar o matar sense escrúpols, però també ens parla sobre com la guerra és capaç de canviar a les persones, sobre la ceguesa voluntària de les persones i els governs, sobre l’immobilisme, però sobretot parla de dones, de mares, filles, esposes, etc. del seu dolor i de la seua lluita per mantindre la dignitat.
Després del saqueig de Troia, les troianes estan sent sortejades entre els grecs. Hècuba, mostrant la desesperació dels vençuts, pregunta pel destí de cada troiana, que no pot ser un altre que ser entregades a algun vencedor: Andrómaca ha sigut assignada a Neoptólem, fill d’Aquil·les; Hècuba, en Odisseu; Casandra, filla d’Hècuba, al general Agamèmnon (que la va triar com a premi abans de realitzar el sorteig), Políxena també filla d’Hècuba, ha de ser sacrificada en la tomba d’Aquil·les… Els aqueus decideixen matar al fill de Andrómaca i Héctor estimant-ho des de l’alt de la muralla de Ilión. L’obra cobra més dramatisme encara amb el xicotet cos del xiquet, que és rebut per Hècuba perquè siga enterrat per desig de la seua mare, que ja ha partit.