El Museu de la Universitat d’Alacant ha inaugurat, l’exposició “On es naix, on es mor” de la artista alacantina Elena Aguilera. L’exposició està formada per una vintena de pintures i un vídeo fets entre el 2019 i el 2021, estructurats a través de quatre eixos temàtics: la muntanya, el niu, el riu i l’arbre. Aquests quatre elements es converteixen en símbols de l’existència humana en general, però també de la vivència subjectiva de la mateixa artista. La mostra podrà visitar-se a la sala Sempere fins al 18 de juliol.

El vincle d’Elena Aguilera amb la institució universitària ve des de lluny; dos anys abans de la inauguració del museu es va unir a la llista d’artistes que generosament va donar peces per a la formació de la futura col·lecció del MUA. Aquesta mostra és una fita més en la fructífera relació entre la UA i Elena Aguilera, comissariada pel professor de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la UA, Juan Antonio Roche Cárcel, i que s’acompanya d’un magnífic catàleg, en el qual han participat amb els seus textos Irene Ballester i Laura Cornejo, doctores en Història de l’Art, i també Juan Antonio Roche i la mateixa Elena Aguilera. A causa de les característiques de les pintures exposades, amb llenços de gran format, es va decidir que la presentació del catàleg es farà dies després de la inauguració, amb la finalitat que el muntatge a la sala Sempere del MUA quede documentat, ja que en sala és on s’aprecien les obres d’Elena Aguilera en tota l’esplendor d’aquestes.

El títol de la Exposició l’exposició “On es naix, on es mor” fa referència al trànsit de la existència, que en el cas d’Elena Aguilera és un compromís vital amb l’art. És una manera de mirar, de pensar, de cercar i trobar-se, un acte de sinceritat i autoconeixement que li fa utilitzar la línia i el color (indissolubles) com a expressió de les seues sensacions, sentiments i idees, com a cal·ligrafies del viure. L’On del títol també evoca el lloc en el qual sorgeix la màgia de la creació, que en el cas d’Aguilera és indiscutiblement el seu estudi. Bona part del temps que passa en aquest, és temps per a la meditació, la relaxació, la concentració i la calma; perquè, quan està creant, molts dels moments són de no acció, de serenitat, de contemplació i de reflexió.

En definitiva, es tracta d’unes obres que transiten entre l’abstracció i la figuració, entre el fet paisatgístic i la pulsió emocional. Una invitació a penetrar en l’ànima d’Elena Aguilera, una immersió en el seu món íntim, suggeridor, melancòlic i silenciós.