El passat 7 de maig en una nova edició del Cicle Literatura en la Seu va participar l’escriptora Elia Barceló presentant el seu llibre El eco de la piel sota la característica de sempre de convertir el passat en el protagonista principal i en aquest cas intentant resoldre la pregunta de què queda de tu quan la teua no estàs?, per tant abordar la identitat. Un passat que també podem trobar en la metanovela que evoca l’Elda de l’autora o, en aquest cas, l’Elda dels Ibers que rebia el nom del Monastil segons va assenyalar la moderada Marina Vicente, directora de l’Editorial Mankell. En el títol no prescindeix quasi de la sinestèsia que ajuda a compondre la seua col·lecció tan interessant de títols de la seua obra i cerca la pell -el seu ressò- que anem perdent amb la vida perquè anem creixent per a ser més humans.
Encara que és una novel·la essencialment per a divertir-se compte l’autora que respon també a algunes preguntes essencials com Qui són? o Què volen ser? I això permet a més un temps de reflexió que també és bàsic en aquesta obra.
Present també els elements màgics que ha d’oferir una possibilitat per a caminar certs camins. I el sexe, com a concepte, que és causa i solució d’alguns dels conflictes que es produeixen en la novel·la.
“La memòria és una arma carregada de coartades” indicava Elia on és difícil prescindir de les paraules que narren qui eres i que a vegades justifiquen en un sentit i un altre la dinàmica dels personatges.
El narrador en l’obra és essencial, combinar la primera persona (el jo sóc) i la tercera persona ho fa però sobretot el que li agrada és sumar més veus a través, per exemple, de cartes narrades.
En la novel·la, cada personatge té un registre propi que es reconeix sense matisos.
El eco de la piel
Quan a Sandra Valdés, jove historiadora en atur, li encarreguen que escriga la biografia de Ofelia Arráez —la gran empresària i constructora, referent obligat en el món de la moda del calçat femení—, ella accepta el repte sense imaginar els secrets que s’oculten en els noranta anys d’aqueixa dona contradictòria i poderosa, sense saber que el que descobrirà canviarà també la seua vida. Sandra, atreta per una oferta que li donarà suficients diners com per a replantejar-se el seu futur i abandonar la precarietat del seu treball en una cadena de roba a Madrid, decideix tornar durant un temps al poble de la seua infància a redactar la biografia que li ha encarregat don Luis, fill de la famosa Ofelia, per a això haurà d’investigar i entrevistar persones que la van conéixer.
Cadascuna d’elles mostra una veritat parcial sobre Ofelia; cada document oposat -fotos, cartes, cintes, notícies- va descobrint a una dona diferent, va creant un personatge contradictori, a vegades incomprensible, altres vegades convencional, unes altres potencialment fosc i perillós. El passat està ple de secrets, de malentesos, de versions que no casen entre si.
Marina Vicente y Elia BarcelóElia Barceló
Elia Barceló va nàixer a Elda (Alacant) en 1957. Va estudiar Filologia Anglogermánica en la Universitat de València (1979) i Filologia Hispànica en la Universitat d’Alacant (1981). Es va doctorar en literatura hispànica per la Universitat de Innsbruck, Àustria (1995).
Ha rebut el Premi Ignotus de relat fantàstic de l’Associació espanyola de Fantasia i Ciència-ficció (1991), el Premi Internacional de novel·la curta de ciència-ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya (1994) i el Premi EDEBÉ de literatura juvenil (1997).
Des de 1981 viu en Innsbruck, on treballa com a professora de literatura hispànica, estilística i literatura creativa.
Ha publicat novel·les, assaig i més de vint relats en revistes espanyoles i estrangeres. Part de la seua obra ha sigut traduïda al francés, italià, català i esperanto.
Viu a cavall entre Elda i Alemanya.
Comentarios