L’alacantina Elia Barceló, va presentar el passat 28 d’abril en les jornades literàries d’Elda una nova novel·la, Muerte en Santa Rita. I ho va fer en una casa pairal, més xicoteta, però que recordava vagament a Santa Rita, un lloc que és en el centre geogràfic on transcorren els fets en la seua nova publicació. Una novel·la negra, qualificada de noir mediterrani, que al mateix temps és un clar homenatge a una de les seues autores favorites, Agatha Christie.

El primer que vaig pensar quan vaig veure el títol és què és Santa Rita? Doncs bé, és un antic balneari, que es transforme en sanatori i finalment es va convertir en la casa d’una anciana i famosa escriptora, Sofía, on viuen en comunitat unes quaranta persones de totes les edats, secundant-se els uns als altres com si es tractara d’un cohousing. Però també és un lloc amb secrets.

La novel·la se situa en el llevant mediterrani, un lloc lluminós, ple de plantes. Un lloc idíl·lic, en el qual no existeix la pressa, i qui ací habita és feliç.

Com en moltes de les novel·les de Elía Barceló, existeixen secrets, dones fortes i protagonistes d’una certa edat, totalment capaces de viure en plenitud i prendre les seues pròpies decisions.

La protagonista, Greta, neboda i traductora de Sofia, arriba per a quedar-se una temporada i, a través d’ella, anem coneixent als personatges de la història: Candy, secretària i mà dreta de Sofia; Robles, comissari de policia retirat; Nel i el seu grup, estudiants universitaris; Miguel, professor de matemàtiques cec; Reme, mare d’una dona maltractada…

L’arribada d’un vell conegut de Sofia amb plans propis per al futur de la comunitat crearà els primers problemes. Pocs dies després d’haver tornat, l’home apareix mort en el safareig de reg. Accident o assassinat? De fet, quasi tots els habitants de Santa Rita han tingut ocasió i no els haurien faltat ganes de fer desaparéixer a Moncho Riquelme.

Greta i Robles s’involucraran en la investigació i, sense pretendre-ho, aniran revelant més secrets i descobrint més misteris del que pensaven.

“I si de veritat havia sigut assassinat? Qui, en Santa Rita, seria capaç de matar? I per què? A qui podia beneficiar la mort d’aquell pallasso? A tots, clar, aqueix era el problema: que, exceptuant a Sofia, des del punt de vista dels habitants de Santa Rita, homes i dones, vells i joves, com millor estava Moncho era just com estava ara: mort.”

Una novel·la amable, amb llum, però també amb intriga. Un enigma que desentranyar. Una excel·lent opció de lectura per a passar una bona estona sense deixar de reflexionar sobre com volem viure en la nostra vellesa.