Després d’anys de gestions, tràmits i informes, els assuts de Mutxamel i de Sant Joan estan a un pas de ser declarats Bé d’Interés Cultural (BIC). El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat aquest dimecres, 16 de febrer, la resolució de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa expedient per a declarar bé d’interés cultural, amb la categoria de monument, els assuts de Mutxamel i de Sant Joan, tots dos situats en el terme municipal de Mutxamel, i tots dos considerats autèntics vestigis de l’enorme patrimoni hidràulic d’aquest municipi. Aquest pas, per senzill que semble, ha tardat prop de dos anys a arribar, la qual cosa ha endarrerit més, si cap, el desenllaç d’un expedient que va començar a caminar, amb bastants dificultats, en 2015.

Salvat l’escull de la publicació en el BOE, la declaració definitiva com BIC ara està en mans del Consell de la Generalitat Valenciana, que haurà d’acordar aquesta distinció en pròximes reunions. En opinió del regidor de Cultura de Mutxamel, Rafael García, “primer ens el van rebutjar però insistim, després quasi caduca l’expedient, però continuem insistint i per fi apareix en el Boletín Oficial del Estado la incoació de l’expedient, que és l’últim pas perquè es declare definitivament Bé d’Interés Cultural amb la denominació de monument per als assuts i el sistema de reg associat”. L’edil considera que aquesta declaració de BIC implica eixirà “un deute històric amb el nostre paisatge i homes i dones que han treballat i treballen aquesta terra”, ha explicat García.

Al mateix temps, aquesta desitjada declaració servirà per a reforçar el projecte ‘Camins d’Aigua’, una iniciativa que posar en valor el sistema de reg tradicional de l’Horta d’Alacant, i que inclou la creació de senderes, millorar la seua accessibilitat i explotar tot el seu potencial turístic. Els assuts de Mutxamel i Sant Joan, juntament amb el Pantà de Tibi, va permetre fa 500 anys el desenvolupament de la fèrtil Horta d’Alacant, en poder així aprofitar l’irregular cabal del riu Sec-Montnegre. Fa quasi 30 anys, en 1994, el Pantà de Tibi va ser declarat BIC, protecció de la qual encara no gaudeixen els assuts de Mutxamel, elements imprescindibles en el sistema de regadiu tradicional.

La publicació del BOE inclou de manera textual la resolució del conseller de Cultura, Vicent Marzà, signada el 3 de juny de 2020 i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) el 30 de juny de 2020, amb la qual s’iniciava el procés per a la declaració com BIC per al Assut de Mutxamel i el Assut de Sant Joan, a petició del Consistori i després de l’informe favorable de Cultura. Una de les peticions en les quals va posar més l’accent l’Ajuntament de Mutxamel, que els béns a protegir tingueren consideració de ‘monument’, va ser acceptada per la Direcció General de Patrimoni, que va descriure totes dues construccions amb detall, igual que va delimitar els entorns afectats i va fixar les normes de protecció dels béns i d’aquests àmbits, informació inclosa fins i tot en els annexos que s’adjunten a la resolució del DOGV, publicats també ara en el BOE.

Obra fonamental

La resolució destaca que l’Assut de Mutxamel, també conegut com Assut Vell o dels Fontetes, i les construccions annexes a la séquia Major o del Consell, és “una obra fonamental dins de la història de l’horta d’Alacant, ja que desviava les aigües amb una boquera cap a la séquia Major, principal artèria del sistema de regs”. Entre les seues característiques més destacades, tenim que es tracta d’un mur rectilini de 46 metres de longitud; amb una amplària constant en secció corba en forma de monticle, que des de la coronació en l’extrem situat aigües avall aconsegueix els 9,5 metres amb una altura de 3,40 metres. “Probablement el nucli de la presa és de pedra en forma de maçoneria, revestida exteriorment per cadirat disposat en filades paral·leles al sentit longitudinal. La longitud mitjana de cada carreu és de 0,85 metres”, explica l’informe. Quant a la seua antiguitat, en l’expedient s’assegura que “les primeres dades documentals que es conserven sobre la seua existència daten de finals del segle XV”. De totes maneres, “molts investigadors pensen que va ser construïda en el segle XIII, encara que anteriorment va poder existir una presa d’arc de mig punt d’origen romà”.

En quan a l’Assut de Sant Joan, Assut Nou, del Pas de Bussot o del Gualeró i les construccions annexes a la séquia del Gualeró, és la “presa menor situada en l’origen de la Séquia del Gualeró. Tipològicament pertany a la disposició d’arc-volta realitzada externament en cadirat amb nucli de maçoneria. Destaca aquesta obra per la perfecció del seu disseny i de la seua execució, sent un dels exemples més notables de presa corba del nostre territori”, recalca l’expedient. La presa presenta una planta corba de 48 metres de corda i els seus paraments de cadirat, verticals, tenen 7,35 metres d’alt per 3,60 metres de grossària, reforçats en els extrems per estreps. A més, presenta diversos elements constructius de notable interés, com és la rematada de la presa, on una sèrie de diversos carreus són de majors dimensions que els restants. Quant a la seua construcció, existeix algun document datat el 21 de juny de 1377 on l’obra és aprovada pel rei Pere IV. En 1578, el Consell alacantí va determinar un nou assut en “el riu d’Alacant en el pas de Busot” per a recollir les aigües pluvials i d’avingudes que no pogueren contindre’s en l’assut de Mutxamel i reconduir-les a l’horta. Per les pressions dels regants, l’assut no va ser construït fins a 1631.