Dissabte passat 28 de juliol va tenir lloc el XXII ESCACS VIVENTS DE XÀBIA, esdeveniment que organitza des de 1996 la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto amb el patrocini de l’Ajuntament, i que enguany va comptar amb la col·laboració de CaixaBank (Fundació La Caixa) i del Patronat Provincial de Turisme Costa Blanca. Aquesta original iniciativa va rebre en 2002 el guardó de Festa d’Interès Turístic Nacional. Enguany es va canviar la ubicació, celebrant-se en l’avinguda de Lepanto, on es van instal·lar sengles graderies, estimant-se l’assistència en un miler de persones, sent l’entrada lliure i gratuïta.

Com és habitual des dels seus inicis, en els prolegómenos a la representació, José Chulvi, alcalde de Xàbia, i Vicente Gavilà, president de la comissió organitzadora, van fer lliurament d’unes plaques commemoratives a l’escolar Iris Cholbi Crisóstomo (seleccionada després del seu brillant resultat en el Torneig Fogueres de Sant Joan), que va conduir el bàndol negre, i a Javier Gomis, delegat a Alacant de AEPAE (Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (AEPAE), Convidat d’Honor d’enguany, que va fer el propi amb el bàndol de les blanques. (En els accessos al recinte es van disposar stands per a rebre donacions per a AEPAE).

Es va representar Alicia en el país de les meravelles, actualitzat al segle XXI amb el tema de l’assetjament escolar com a fil conductor, en adaptació per a escacs vivents teatrals escrita per Raquel Violero i Héctor Cruañes, que van portar, així mateix, la dirección d’escena. El seu llibret, abordat amb un guió de ferro que enllaçava escenificacions, diàlegs, textos de narració, dansa, indicacions de luminotecnia, efectes especials, megafonia i música en directe (amb la dificultat afegida de l’edat dels figurantes), i conjuminant un original argument amb una temàtica social i reivindicativa, va sorprendre als espectadors, removent consciències, sense perdre la frescor, el sentit de l’humor, la vistositat i l’espectacularitat. En suma, una qualitat d’escriptura teatral al màxim nivell en la innovadora modalitat dels escacs vivents teatrals. La coordinació general va ser a càrrec de José Erades i l’adreça per part de Rafael Andarias Estevan, director dels Escacs Vivents.

Els ESCACS VIVENTS DE XÀBIA es pot definir com “una història explicada mitjançant una representació teatral, interpretada per escolars, que pren com a base una partida d’escacs”. En realitat, l’espectador assisteix més a una obra teatral que a la contemplació del desenvolupament d’una partida, de tal forma que no cal saber jugar als escacs per a entendre i gaudir de la representació. Aquesta iniciativa pren elements del teatre clàssic i dels escacs vivents, sorgint una nova modalitat teatral denominada “escacs vivents teatrals”.

La partida que va servir de base per a la representació va ser V. Sanduleac-C. Stroe, jugada en la població romanesa de Timisoara en 1999.

L’obra va arrancar amb l’aparició d’Alicia, una xiqueta feliç que llegia i imaginava històries amb els seus pares, però que en fer-se major va perdre l’interès per la lectura, evitant relacionar-se amb els seus pares. Va intentar encaixar en l’institut on és testimoni d’una situació de bullying a una de les seues companyes. Llavors, el món de les meravelles amb els seus símbols i arquetips (l’univers junguiano) es va obrir davant ella per a deformar la realitat.

Alicia va arribar a una plaça, on la acosadora de la seua classe, convertida en la Reina Roja, dicta com ha de vestir la gent i fins i tot comportar-se en el món de les meravelles, tenint tots que anar vestits de roig com ella. La Reina Roja convida a Alicia al seu palau i, en aparèixer ella vestida de blau —un color que mai s’ha portat—, és objecte de burles, per la qual cosa les ajudants de la Reina van canviar a Alicia de roba perquè encaixara en el seu món despullant-la de la seua personalitat. Just en aqueix moment, va entrar la seua mare, reencarnada en el Sombrerero, preguntant-li sobre la seua identitat retornant-li la curiositat a Alicia.

Aquesta curiositat la va portar fins a l’etern te de les cinc, on estrambóticos personatges vivien atrapats en la monotonia, celebrant tots els dies el ritu de la presa del te i el seu posterior ball. Alicia va començar a qüestionar-ho tot, provocant que parteix del seu bàndol isquera de la rutina i començara a actuar per a canviar les coses. Aquest grup format per Alicia, La Sombrerera i el Conill Blanco, que era el seu pare, van visitar al Rei Blanco, que representava al professor, inactiu davant les situacions de bullying, que els va convèncer per a no fer gens i quedar-se en el seu palau segur, abandonant a la resta de gent al sofriment de la Reina Roja.

En aqueix moment, l’inconscient d’Alicia, que ja va estar parlant-li durant tota l’obra, es va fer visible en la seua ment per a traure la veritat a la llum i fer que ella puga convèncer a tots per a lluitar contra la Reina Roja.

La representació va acabar amb una batalla entre els dos bàndols: el blanc, que representava la llibertat i la veritat, i el roig, que encarnava el terror de la Reina Roja. Finalment, les peces blanques van vèncer i van aconseguir portar la pau al món de la meravelles… i a la pròpia Alicia.

Van participar més d’un centenar de persones entre músics, ballarins, cantants i figurantes, a més dels quaranta escolars que van exercir el paper de peces de la partida. Van intervenir l’Orquestra Simfònica de Xàbia (composta per mig centenar de músics, entre els 8 i 56 anys, sent la majoria entre 8 i 18) sota la batuta de Joan Bou, que va compondre una partitura ex profeso per a l’obra; l’Estudi de Dansa Salomé Rodríguez (la pròpia Salomé va aparèixer en l’obra); i el Taller de Teatre Jove de Xàbia dirigit per Inma Sancho. Tots ells van realitzar un excel·lent i professional treball.

Així mateix, hem de destacar la labor de la presentadora Irene Wittwer i de les narradores Loli Quesada i Laura Giuliano, que van estar impecables en la seua comesa. I quant als actors i actrius, àdhuc a costa de deixar-nos noms per impossibilitat d’espai per a citar-los a tots i que mereixerien, sens dubte, aparèixer, esmentarem als següents: Berta Bolufer que va encarnar el paper d’Alicia i que malgrat la seua joventut va demostrar uns magnífics dots per a la interpretació (durant l’hora i mitja de durada va mostrar una memòria prodigiosa sense decaure en la seua actuació); Eva el Genovés com la Sombrerera, també magnífica; Arnau Dkaidek que va brodar el paper del nerviós Conill Blanco; Carlos Alberto Doyle, impagable en la seua interpretació del Rei Blanco com a professor de la classe; Marta de Scals que com Marta la Cantaora va interpretar dos temes, mostrant una veu insuperable; Desiré García, espectacular i inquietant, com la Reina Roja; i, finalment, citar l’encantadora interpretació de Heleia Utrera com Alicia xiqueta.

I, per descomptat, no hem d’oblidar a la trentena de persones integrants de la comissió i col·laboradors que fan possible que aquest esdeveniment es duga a terme, any rere any, mitjançant el seu treball en les més diverses àrees i que s’arrepleguen expressament en programa de mà: decoració del recinte i la tarima dels jugadors, maquetació i impressió del programa, artista autor del cartell anunciador, muntatge del tauler, vigilància i seguretat, ajudants d’escena, megafonia i luminotecnia, fotografia i enregistrament de l’actuació, vestuari, maquillatge i atrezzo.

Sens dubte, es va viure una nit màgica en la qual, casualment, la Lluna i Mart van aparèixer durant la representació, creuant el firmament sobre l’avinguda, mostrant el seu simbolisme que era sincrònic amb l’obra, com donant influxos positius perquè fóra un èxit, com efectivament així va succeir.