Una escultura d’una nimfa aquàtica sostenint la banya de l’abundància, aquest és l’últim i més important troballa fruit de les excavacions dels investigadors de la Universitat d’Alacant realitzades el mes de juny en el jaciment de La Alcudia d’Elx. Així ho ha revelat, Jaime Molina Vidal, catedràtic d’Història Antiga, i codirector de l’equip del projecte “La Alcudia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)” al costat dels investigadors de la UA, Francisco Javier Muñoz Ojeda i Juan Francisco Álvarez Tortosa.
Aquesta escultura, la segona que es troba en La Alcudia dins dels projectes d’investigació de la UA, està tallada en marbre i data del segle II d. C., segons assenyala Jaime Molina, qui explica que les nimfes, la figura representada, són esperits o divinitats menors femenines associades a la naturalesa (brolladors, rierols, muntanyes, mars o boscos). “En aquest cas es tractaria d’una náyade, una nimfa relacionada amb una font d’aigua dolça, pou, riu o rierol, que en aquest cas es prenia com a productora de benestar i riquesa, atés que és portadora de la banya de l’abundància o cornucòpia”, explica l’arqueòleg. La primera figura es va trobar l’any 2017 dins de l’excavació Projecte Domus – La Alcudia. Viure en Ilici. Es tractava d’una estatueta que representava una dona nua amb un mantell sobre el muscle esquerre, feta en os.
Tal com informa Jaime Molina, al llarg del procés d’excavació del mes passat s’han recuperat altres materials arqueològics de gran interés. En concret, s’han trobat fragments de les pintures de les parets del conjunt termal; objectes quotidians, com a agulles tant per a cosir, com d’adorn personal per a fer-se recollits en el pèl; uns altres de caràcter més lúdic, com un dau d’os amb el qual es practicarien jocs d’atzar; i fragments ceràmics decorats, com un disc de llucana (llum d’oli) amb la imatge d’un gladiador amb xarxa i trident.
Per part seua, el vicerector d’Investigació de la UA, Juan Mora ha volgut destacar la important labor que realitzen els investigadors en La Alcudia així com el treball i la implicació dels estudiants que col·laboren en les excavacions. De fet, ha sigut un alumne de segon del grau en Història, Mario Bañón, el que ha trobat l’escultura. “Aquest descobriment ens demostra el molt que queda per conéixer en La Alcudia, si tenim en compte que a penes el 10% del jaciment està excavat”, assegura Mora, qui assenyala que “per a poder abordar-los com ens agradaria necessitem més suport de part de les institucions i de manera urgent un pla especial que ens permeta musealizar i posar en valor les importants troballes trobades perquè la societat il·licitana, tots els alacantins, i el món en general, coneguen aquest patrimoni”.

La Colònia Iulia Ilici Augusta
En el jaciment de La Alcudia (Elx, Alacant) es troben les restes arqueològiques de la Colònia Iulia Ilici Augusta, la ciutat més important entre Carthago Nova (Cartagena) i Valentia (València). Fundada en la segona meitat del segle I a. C., amb l’emperador Augusto es va dur a terme el definitiu repartiment de terres a colons, militars llicenciats de les Guerres Càntabres. No obstant això, malgrat la seua indubtable rellevància la informació disponible sobre la seua ocupació en època romana és, hui dia, molt parcial. De fet, els únics espais públics coneguts es redueixen a una sèrie de trams de muralla, a la basílica d’època bajoimperial i a dos complexos termals.
Un d’aquests complexos, les Termes Orientals, és des de 2017 l’objecte d’estudi del projecte “Arqueologia i Socialització del coneixement en La Alcudia d’Elx: les Termes Orientals i àrees circumdants” (Patrimoni Virtual-ASTERO). Es tracta d’un edifici que va ser parcialment excavat entre els anys 1998 i 2000, i que amb les intervencions recents ha pogut comprendre’s en el seu conjunt. Les termes estan composta de: sala freda (frigidarium) amb una de les majors piscines (natatio) conservades de l’Hispània; sales temperada (tepidarium) i calenta (caldarium); sauna (laconicum) i vestuari (apodyterium). Bona part dels paviments dels banys estaven pavimentats amb rics mosaics, actualment en procés de restauració.
Durant la campanya arqueològica de 2023 s’ha actuat principalment en la part septentrional de l’edifici, una de les menys conegudes d’aquest. Allí s’ha identificat un espai obert que podria correspondre a una palestra, zona dedicada a la pràctica d’activitats esportives a l’aire lliure. En la mateixa poma de les termes, encara que fora dels banys, s’ha descobert un conjunt de basses que podrien relacionar-se amb la rentada o el tint de teixits.
Tots aquests descobriments aporten noves dades que van revelant la història de la ciutat, com el fet que aquests grans banys públics es construïren a principis del segle II d. C., una gran novetat que indica que en temps de l’emperador Adriano la ciutat estava en ple creixement demogràfic; i que durant els segles III-IV d. C. s’aprecia un procés d’abandó del conjunt termal el que suggereix problemes socioeconòmics i un probable descens de la població.
A més, “contràriament al que se sol afirmar durant la primera meitat del segle V d. C. es detecten signes de recuperació amb la reparació dels banys, encara que tindrien menors dimensions, indicant una reducció de la població i, després de diferents destruccions i remodelacions les termes queden abandonades a partir del segle VI d.C”, explica Jaime Molina.

Els projectes
En 2017, el Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant va iniciar, dins del programa propi de foment de la investigació en projectes R+D+I, una línia específica de projectes per al jaciment de La Alcudia. Des dels seus inicis, els projectes d’excavació empresos en tres sectors del jaciment, compten amb l’inestimable suport de l’Excm. Ajuntament d’Elx. Cadascun d’ells constitueix una important contribució algunes de les línies prioritàries d’actuació establides en el Pla director de La Alcudia per al període 2017-2029.
Els projectes i els seus investigadors principals són “Projecte Domus: viure en Ilici”, en el sector 4F amb la catedràtica d’Arqueologia Sonia Gutiérrez Lloret; “Arqueologia i socialització del coneixement en La Alcudia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)”, dirigit per Jaime Molina Vidal; i “Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica” sota la direcció del catedràtic de Prehistòria Alberto Lorrio en qualitat d’investigador principal i el professor d’Història Antiga, amb Héctor Uroz, com co-director.