L’exposició “On habita el silenci” pretén exhibir obres inèdites de l’artista Jesús Tarruella (Villena, 1962). Amb sobrat mestratge, al llarg de més de 30 anys, el professor ha fotografiat gran part dels edificis que componen el patrimoni industrial i el llegat arquitectònic que ha deixat la industrialització a Espanya. En aquesta ocasió, es busca mostrar el seu treball més personal, exposant, no únicament fotografies de grans edificis industrials, sinó també de llocs més “banals”, connectats amb l’abandó, que ens transporten a un parador de deterioració, de destrucció.
El seu treball fa reflexionar sobre el que suposa la pèrdua existencial dels “valors d’ús” i les conseqüències d’una Espanya buida i despoblada. Parla d’identitat; cerca sensibilitzar sobre la importància de salvar aqueixos territoris i aqueixes “arquitectures perdudes’’, que formen part del nostre passat.
Es tracta de reviure la memòria històrica més recent mostrant al mateix temps la facilitat amb la qual l’artista transcendeix els cànons del “documentalismo fotogràfic”, així com una visió conceptual i un llenguatge pròxim al del conegut com a “nou paisatge”. A partir de preses en clau minimalista i pictòrica mostra l’artista les “ferides” que el pas del temps deixa en les pedres.
Per a l’artista de Villena, escoltar els sons de l’arbreda, així com sentir els compassos de les estacions o descobrir la naturalesa, evoca el que van sentir també molts altres creadors que bé van saber reflectir-lo en les seues obres, vegeu Asher B. Durand, Caspar David Friedrich, Gustave, Turner, Courbet o Geòrgia O’Keeffe etc. Tots ho van gaudir com una cosa inherent a ells mateixos, acostar-se a la naturalesa significa reconnectar amb l’essència humana. Per a Tarruella passejar pel camp amb la seua bicicleta i la seua cambra a l’esquena és una de les experiències més plaents de la vida pel sentiment de comunió amb la naturalesa i per la llibertat que es respira en contacte amb aquesta. L’interés per la ruïna d’antigues edificacions i la naturalesa el porta a emparentar, si cap, amb les obres artístiques dels més melancòlics creadors de la Història de l’Art, enllaçant amb el simbolisme i el romanticisme. Moviments artístics on la representació de la naturalesa aconsegueix l’expressió suprema, on l’individu compleix l’insignificant paper d’espectador enfront de la magnitud i bellesa del paisatge.
Objectius de l’Exposició:
1.- Reviure la memòria històrica més recent. Reflexionar sobre el que suposa la pèrdua existencial dels “valors d’ús” i les conseqüències d’una Espanya buida i despoblada. Parlar d’identitat; sensibilitzar sobre la importància de salvar aqueixos territoris i aqueixes “arquitectures perdudes’’, que formen part del nostre passat.
2.- Mostrar la facilitat amb la qual Tarruella transcendeix els cànons del “documentalismo fotogràfic”, així com una visió conceptual i un llenguatge pròxim al de la coneguda “nova objectivitat”, composta a partir de preses en clau minimalista i pictòriques.
3.- Homenatjar a qui ha sigut “mestre de mestres”. Tarruella ha format a tota una saga de fotògrafs rellevants, entre els quals cal destacar a Sergio i Raúl Belinchón, Eduardo Nave, Albert Corbí, Carlos Luján, Ana Raquel Leiva, tenint sempre per bandera (durant 34 anys) transmetre els seus assentats i madurs coneixements a tants deixebles que han passat per les seues aules, a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, compartint vivències artístiques amb figures de l’àmbit alacantí com Albert Adsuara i Antonio Alcaraz, entre molts altres.
4.- Finalment, busquem donar suport a una de les disciplines artístiques més solvents i que major auge està tenint dins de l’art en les últimes dècades: la fotografia.
Comentarios