La representació del naixement de Crist mitjançant figures és una pràctica lligada a la tradició nadalenca mediterrània. El costum, iniciada a la fi de l’Edat mitjana i estesa per Itàlia i Espanya durant el Renaixement, compta amb gran arrelament en la Comunitat Valenciana. Entre els molts pesebres que s’organitzen, hi ha un que destaca per la seua singularitat: el de Tirisiti. Un retaule divertit i popular que, des de fa més d’un segle, és una dels senyals d’identitat del Nadal alcoià.

L’origen del Betlem de Tirisiti es remunta a la fi del segle XIX, quan a la ciutat s’organitzaven per Nadal diversos espectacles similars a l’actual Tirisiti. Aquests pesebres, que se situaven en diferents llocs estratègics del centre urbà, combinaven les característiques d’un pesebre tradicional amb personatges i situacions extretes de l’actualitat política i social.

L’èxit popular d’aquestes representacions va ser tan important que va donar origen al costum de córrer els betlems. Costum que consistia a visitar-los tots cada Nadal.

Una de les singularitats del Betlem és la tècnica utilitzada per al moviment de les marionetes a través de guies i vares el que el distingeix d’altres espectacles. Només s’han pogut trobar algunes semblances en els skuppa polonesos, en els cristobitas andalusos i en unes companyies mallorquines, curiosament dites teresetes.

Una altra particularitat és el fet que no es conserva cap text escrit. Només la tradició oral ha permés que l’argument anara passant de pares a fills i d’uns propietaris a uns altres.

Uns dels elements més característics del Betlem és la graciosa veu del protagonista Tirisiti, produïda per una llengüeta metàl·lica que l’actor que l’interpreta es col·loca en el paladar.

L’argument del Tirisiti consta de tres parts ben diferenciades. La primera, trucada sacra, que compta la Nativitat de Crist, l’adoració dels Reis Mags i l’episodi de la fugida a Egipte.

Una segona, costumista, repleta d’elements populars del segle XIX, que inclou escenes de beates que van a missa, picants intervencions del sagristà o una correguda de bous.

I l’última, típicament local on són protagonistes Sant Jordi i les festes de moros i cristians d’Alcoi, que conclou amb l’anècdota de l’ascensió de Tirisiti a la lluna en un globus.

Tirisiti: És el protagonista del Betlem, l’hostaler que els nega posada a José i María. Té mal geni, li agrada treballar poc i ho persegueix un bou.

Tereseta: Dona de Tirisiti (de fet el nom del protagonista és el resultat de pronunciar el nom de Tereseta amb una llengüeta). Es burla d’ell flirtejant amb el capellà.

L’agüelo: És un ancià al qual els xiquets i xiquetes del públic li canten: ‘Agüelo, chichero cara d’olla’, la qual cosa li excita molt i li provoca divertits moviments compulsius.

El seré: És un dels personatges que més interactua amb el públic. Els xiquets i xiquetes li pregunten l’hora i fan com que no li entenen. Això provoca que es pose furiós.

El capellà: És el personatge principal del grup format pel sagristà, l’escolà i les beates. Entre els uns i els altres hi ha un cert flirteig que, en el cas de Tereseta, enutja a Tirisiti.

El torero: Representa al torero Andrés Coloma ‘Clásico’ molt popular en la zona entre els anys 1920 a 1940 del segle passat.

La Sagrada Família, els Reis Mags i els Romans: La Mare de Déu i San José són els protagonistes de la part sacra del Betlem que inclou escenes del naixement, l’adoració dels Reis Mags i la fugida a Egipte amb la intervenció d’un fort contingent de soldats romans.

Sant Jordi, moros i cristians: Com a colofó a la representació apareixen desfilant diverses esquadres de les festes de moros i cristians, que culmina amb l’aparició del patró d’Alcoi, Sant Jordi.

Des de l’any 1989 l’Ajuntament d’Alcoi és el responsable del Betlem de Tirisiti i la companyia de teatre La Dependent l’encarregada de les representacions.

En 2002 va ser declarat ‘Ben Immaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana’ i compta amb ‘l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural’.

Al novembre de 2019 va rebre un reconeixement de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País València per la «perfecta simbiosi» de la proposta pública-privada, que continua mantenint viu un retaule de titelles de finals del segle XIX amb èxit.

Aquesta exposició és un homenatge al “Sargero”, al ‘Cullerotero’, a José Esteve Carbonell (pare i fill), a Rafael Coloma, a l’escultor Llorens Ridaura, els fusters Julià i Papachi, a José Peidro “Foya”, a l’Associació d’Amics i Dames dels Reis Mags, a Diamant i Rubí, a l’artista Alejandro Soler, a l’Ajuntament d’Alcoi, a la Dependent i a totes aquelles persones i entitats que han fet possible que la màgia i la il·lusió del Betlem s’haja mantingut visca durant més de cent anys.

HORARI VISITES

Visitable del 30 de novembre al 04 de gener, de dilluns a dissabte de 10’00 a 14’00 i de 18’00 a 21’00.

  • 06 de desembre: de 10’00 a 14’00 i de 18’00 a 21’00 h.
  • 24 de desembre: de 10’00 a 13’00 h.
  • 25 de desembre: tancat
  • 26 de desembre: de 10’00 a 14’00 i de 18’00 a 21’00 h.
  • 31 de desembre: de 10’00 a 13’00 h.
  • 01 de gener: tancat