Francisco Álvarez Álvarez, més conegut en l’àmbit literari com Francisco Álvarez Koki és un escriptor gallec, que va nàixer en 1957 en el barri de A Estivada, en la vila marinera de A Guarda, Pontevedra. En aquest lloc, a l’ombra de la Muntanya de Santa Trega, on desemboca el riu Miño separant Espanya i Portugal, va començar la carrera poètica d’un dels autors gallecs contemporanis més internacionals. Aqueixa capacitat per a traspassar fronteres es deu en gran part el seu plurilingüisme, que li va permetre portar la seua obra molt més allà del nostre àmbit nacional.

És difícil precisar quan va començar a escriure poesia, perquè ni el mateix autor sembla estar segur d’això. Segons les seues pròpies paraules, recorda haver escrit els seus primers poemes amb 12 o 13 anys. Des que va començar a fer els seus primers passos en el món de les arts literàries, Koki s’ha definit com un obrer que escriu poesia, perquè no ho fa per a matar la seua vanitat, ni per a gaubança dels poders polítics o editorials. La seua poesia té altres intencions, entre les quals podem destacar dues: la finalitat social i la finalitat amorosa.

En el vessant social de la seua poesia, Álvarez Koki cultiva un estil directe que pretén arribar fàcilment al lector. No resulta estrany que desenvolupe aquesta forma d’escriptura, perquè durant la seua joventut encara predominaven a Espanya els poetes socials que buscaven arribar fàcilment al poble a través de la seua escriptura, per a generar un canvi de mentalitat que ajudara a construir el país que tenim hui dia.

L’any 1977 va emigrar a França, on va treballar durant una llarga temporada a les fàbriques Bonduelle. El caràcter obrer de la seua poesia no podria haver trobat una font d’inspiració més directa en cap altre lloc. Per això, durant aquests anys desenvolupa una poètica amb un marcat caràcter social, que malgrat no posseir encara una qualitat professional, anticipa els seus posteriors èxits. Durant aquest període va contraure matrimoni, concretament en 1980, i va publicar el seu primer llibre: “Lexaníasˮ, escrit en gallec.
A partir d’aquest primer llibre, s’anticiparà també el plurilingüisme que regeix tota la seua obra poètica, narrativa i periodística, en la qual combinarà sempre el gallec i el castellà, i a vegades l’anglés, establint-se així com un dels principals defensors de la llengua gallega a tot el món. A causa d’aqueix afany per defensar les seues arrels, Koki és membre de l’Associació d’escriptors en llengua gallega, i remarca sempre que ho fa perquè es tracta de la llengua dels seus ancestres i de la llengua vehicular dels seus amics, família i fill.

En 1984 es va llançar a la mar a la recerca del somni americà i va emigrar als Estats Units, on va romandre en situació il·legal i indocumentat durant cinc anys, durant els quals no va tornar a Galícia. Durant aqueix període va aconseguir finalment regularitzar la seua situació al país, i les seues vivències a Nueva York van donar lloc al seu primer èxit literari, amb el llibre “Mais alo de Finisterreˮ.
En aquest llibre publicat per la Diputació Provincial de Pontevedra, el poeta expressa d’una manera crua el xoc amb l’urbs capitalista, en una societat que ell mateix va definir com “els antics romans del segle XXIˮ. D’aquesta manera, l’autor s’aferra a la literatura en una existència gens afable, en la qual predomina el sentiment de resignació per haver-se convertit en un màrtir més del somni americà.

Al mateix temps que escrivia aqueix primer llibre, va començar a treballar també en la seua obra “Sombra de Lunaˮ, escrita en llengua castellana. No obstant això, aquesta obra l’acabaria anys més tard, concretament en 2015, i ho va fer en l’Huerta de San Vicente a Granada, lloc de residència de Federico García Lorca. Es tracta d’un llibre extens, humil i profund, on el poeta palpa el desordre i el caos d’un món que necessita ser reinventat. Possiblement aquesta és una de les obres més rellevants a l’hora d’introduir-nos en la figura de l’autor gallec, perquè el seu llarg procés d’elaboració constitueix un reflex clar de les seues diverses etapes literàries.

Més enllà del vessant social de la seua poesia, Álvarez Koki ha destacat, sobretot, per una extensa obra poètica que té com a tema central l’amor i l’erotisme. En aquests poemes, en els quals predomina un llenguatge metafòric, simbolista i altament sexual, l’autor expressa l’amor com un refugi davant les vicissituds del món.

En la poesia de finals de segle XX i finals del segle XXI, la forma en la qual treballa aquest tipus de temàtiques constitueix una vertadera peculiaritat dins del transcurs dels diferents corrents poètics. A diferència de la majoria de poemes amorosos d’aqueix període, en les seues composicions no predomina una concepció ambigua de l’amor, en la qual s’introdueix sempre d’alguna manera el dolor de la pèrdua, sinó que es concep l’enamorament com un acte alegre, satisfactori i que no genera cap mena de sofriment. Malgrat això, els poemes no prenen l’amor com un element idealitzat, sinó que recullen situacions quotidianes i trobades íntimes, que precisament per deixar de costat les exageracions sentimentals connecten molt més amb el lector. Un clar exemple d’això seria aquest poema titulat “Sonata para un cuerpo en la bañeraˮ:

SONATA PARA UN CUERPO EN LA BAÑERA

La bañera como un barco
te mecía en el tiempo,
y a través del agua
yo era tu silencio.
El agua tenue se hundía
por tu hermoso cuerpo
mientras la luna se filtraba
con todos sus misterios.
Los visillos de la ventana
jugaban con el viento,
mientras la bañera te rodeaba
con sus brazos de hierro.
El agua, otra vez el agua
en su dulce chapoteo
subía por tu piel
para entrar en tus secretos.
Yo era el vendaval
que soplaba en tus velas
y era el maremoto
que sacudía tu bañera.
Pero al final fue el tiempo
más firme que mi fuerza
y me volví playa y me volví puerto
para ser agua de tu misma bañera.

De mà d’aquesta temàtica eròtica, carregada de sensualitat i imatges suggeridores, l’autor aconseguirà un grau de riquesa expressiva que molt pocs poetes contemporanis han arribat a aconseguir. Vegeu com un altre exemple d’això el poema “Retrato cubistaˮ:

RETRATO CUBISTA

Desde el lienzo cubista
y desde la altura…
de una métrica medida,
unos ojos como oídos nos sentían.
Tal vez después el osado pintor
interrogue al cuadro
sobre nuestros jadeos y demás juegos malabares.
Pero el cuadro,
fi el al arte de nuestros cuerpos
permanecerá sonriente y mudo
con el todavía caliente tintineo de tus besos.
El sofá se recupera de las embestidas
y por el suelo saltan las chispas
de dos cuerpos, cuya energía se extingue
en la hoguera de las pasiones
que vibran al unísono.
Descansamos…
más tarde volvimos al encuentro,
era fuego, era sueño y era poesía…
Bajando por tu cuerpo,
subiendo por mis besos.
Mujer de altas montañas
me perdí en tus altiplanos
y el eco sonido de mis pasos
se confundió en tus huellas.

En aquests dos poemes, es pot exemplificar també el tipus de mètrica i el treball formal que utilitza l’autor en la construcció de les seues obres. S’aprecia en la seua poètica un gust per la combinació de versos heptasíl·labs i hendecasíl·labs. Així mateix, aquest tipus de versos van acompanyats d’una llibertat estròfica, sent aquestes dues característiques uns trets molt comuns de la poesia castellana des de mitjan anys 60. Per això, en la poesia d’Álvarez Koki podem reconéixer aqueix pont que uneix tradició i modernitat en la poesia espanyola de la segona meitat del segle XX, ja que els seus poemes constitueixen una mostra clara de l’evolució de la lírica contemporània en el canvi de segle.

A més, cal destacar que, com tot bon poeta, ha pres com a mestres a les grans veus de la poesia del segle XX. Entre elles podríem citar a autors com Lorca, Miguel Hernández, Neruda, César Vallejo o Rosalía de Castro. D’aqueixos autors podem apreciar referències indirectes en gran quantitat dels seus poemes, com per exemple en “Sementeraˮ, on el poeta parafraseja a un dels escriptors esmentats introduint en la composició un dels versos més coneguts de la literatura sud-americana:

SEMENTERA

Me gusta cuando siembras
mi cuerpo de esperanzas
y me gusta cuando callas
tus dulces palabras,
cuando huelo tus flores
que en mi estudio tiemblan
al viento de mis suspiros
que buscan tus labios.
Todos los papeles, todos, esperan tu mirada,
de cuando lees mis versos,
con ansia callada.
Tus fl ores me hablan de ti
y alegran mi estancia,
porque ellas conservan tus besos
y nuestras palabras.

L’elaboració d’aquesta mena de poètica, carregada d’un substrat cultural ric i ben aprofitat, cobra una especial rellevància si considerem el fet que és un autor que durant molts anys es va trobar fora del seu entorn natural, lingüística i culturalment parlant. Per això, Antonio Muñoz Molina va dir d’ell les següents paraules:

“Pense aquestes coses llegint els poemes de Francisco Álvarez, imaginant la seua vida d’escriptor en espanyol i gallec a la ciutat de Nova York, preguntant-me com es manté la inspiració literària vivint durant molts anys submergit en un altre idioma, en altres idiomes, perquè si a Nova York l’anglés ja no és la llengua dominant, també és cert que l’espanyol que es parla a la ciutat està ple de ressonàncies, girs, contaminacions que ho fan molt diferent de l’idioma que Álvarez va aprendre en la seua infància i en la seua joventut.ˮ
Siga com siga, des del seu primer èxit amb “Mais alo de Fisterreˮ, en 1991, l’autor ha construït una àmplia obra poètica en gallec, que li ha erigit com un dels majors representants d’aquesta llengua en l’àmbit de la lírica. En 1999 va publicar “Alen da fronteiraˮ, en edicions Egasur poesia; en 2003, la Diputació de Pontevedra va editar el seu llibre “Para abril e amantesˮ; en 2010, va eixir a la llum “Maruxiaˮ, de mà de la col·lecció Cies de la Diputació de Pontevedra; i en 2018 va publicar en l’editorial Fervenza “A memoria das palabrasˮ.

En llengua castellana, ha publicat l’obra “Al fin del sigloˮ, en Ollantay Press Nova York, l’any 2000; l’antologia “Doce poetas entre rascacielosˮ, publicada a la Casa de la cultura de l’Equador aqueix mateix any 2000; l’antologia “Miradas de Nueva Yorkˮ, de l’editorial El Guaita de Granada, any 2000; “Geometria y angustiaˮ, de la col·lecció poetes espanyols a Nova York de la Fundació José Manuel Lara de Sevilla, en 2012; també en 2012 es va publicar l’edició bilingüe espanyol / anglés de “Para abril y amantesˮ, editada per Book press Nova York. Altres obres més recents són “Erótica…dosˮ, publicada en 2017 per Sial Pigmalión de Madrid; “Luna y el libro de Lourenzoˮ, una sèrie de poemes infantils il·lustrats que va publicar aqueixa mateixa editorial madrilenya a l’any següent; o “Panorama sobre los rascacielosˮ, una antologia de poetes espanyols a Nova York elaborada pel Consolat general d’Espanya en 2019.

En l’àmbit de la narrativa, durant aquests trenta anys de treball l’autor ha publicat també alguns títols. El salt a la prosa els va donar amb “Ratas en Manhattanˮ, un llibre de contes que relata les experiències dels emigrants en la cerca del somni americà. Aquesta obra va ser editada originalment en gallec per l’editorial Sotelo Blanco de Santiago de Compostel·la, en 2007, i traduïda al castellà per l’editorial Chiado Madrid, en 2013. En l’àmbit de la literatura infantil, va escriure un conte per a xiquets en defensa del gallec titulat “Un neno na emigraciónˮ, motivat per la idea que els pares emigrants no s’obliden de transmetre la llengua i la cultura gallega als seus fills; aquesta obra es va editar en gallec, espanyol i anglés, en Edició do Cumio de Pontevedra, l’any 2011.

Aquesta àmplia trajectòria literària li ha valgut a Francisco Álvarez Koki l’haver sigut guardonat amb diversos premis. Cal destacar entre ells el premi Hernán Esquí 2014, que va rebre a Ferrol. A això cal sumar les mencions honorífiques del cercle d’escriptors i poetes iberoamericans de Nueva York, i l’obtenció del premi Escriduende al millor llibre de poesia social, que li va ser atorgat en la Fira del Llibre de Madrid en 2016, per la seua obra “Sombra de Lunaˮ.

La defensa de la cultura gallega li va portar a ser també durant alguns anys el representant de Galícia en la Unesco. Per això, es pot considerar a Álvarez Koki no sols com un de les principals figures culturals de l’àmbit gallefo, sinó també com un dels autors espanyols més internacionals del moment, el llegat del qual traspassarà indubtablement les nostres fronteres portant les lletres castellanes i gallegues per bona part del món.