Fundació Mediterráneo crea i impulsa dos nous premis de novel·la per a reconéixer el talent literari i als joves escriptors i que comptaran amb 25.000 euros de dotació per a les obres guanyadores, que s’editaran per l’editorial Pre-Textos. La Fundació compta amb la col·laboració de la Universitat de Múrcia per a aquesta convocatòria, el termini d’inscripció de la qual ja està obert i s’estendrà fins al 30 d’abril de 2023 a través de la web https://premiosliterarios.fundacionmediterraneo.es/
El president de Fundació Mediterráneo, Luis Boyer, i el Rector de la Universitat de Múrcia, José Luján, han presentat  els premis en una roda de premsa en la seu d’Alacant de la Fundació. En l’acte també han sigut presents la vicepresidenta i el secretari de la Fundació, Rosa Peñalver i Rafael Simón, respectivament; el vicerector de cultura de la UM, Joaquín Longinos, i el president del Jurat del Premi, Francisco Florit.
Luis Boyer ha afirmat que “per a la Fundació Mediterrani és una gran satisfacció presentar aquests premis que reafirmen el nostre compromís amb la literatura i amb el talent jove, al qual volem atorgar un espai i un reconeixement per la seua qualitat i el seu treball”. A més, Boyer ha agraït “a la Universitat de Múrcia, i molt especialment al seu Rector, per sumar-se a aquesta convocatòria i donar-nos suport des del principi sense dubtar-lo. Agraïment que també faig extensiu a l’editorial Pre-textos i el seu director Manuel Borrás i a tots els membres de sengles jurats”.
Per part seua, el Rector de la Universitat de Múrcia ha assenyalat que “aquest nou premi ve a donar un impuls renovat a una col·laboració molt reeixida entre la Universitat de Múrcia i la Fundació, dues entitats que des de fa moltíssim temps tenim històries compartides”. Luján ha afegit que “la Fundació Mediterrani ha contribuït al llarg del temps al desenvolupament particularment cultural de la Universitat de Múrcia”.
El Premi Fundació Mediterráneo de Novel·la està dotat d’un únic premi de 20.000€ i l’obra guanyadora tindrà una tirada d’almenys 800 exemplars per l’editorial Pre-Textos. Aquest premi està dirigit a escriptors nacionals i internacionals de llengua castellana.
Per part seua, el Premi Nous Narradors té una dotació de 5.000 euros i està dirigit a escriptors menors de 35 anys nacionals i internacionals de llengua castellana que no hagen publicat a nivell individual més d’una obra editada amb ISBN en paper o digital. Tots dos premis compten amb la col·laboració de la Universitat de Múrcia i un jurat de reconegut prestigi, entre els quals destaquen escriptors com Vicente Molina Foix o Soledad Puértolas, catedràtics i professors universitaris de literatura o periodistes.
En les bases de participació de tots dos premis s’especifica que les obres que es presenten a concurs han de ser inèdites, que no hagen sigut publicades ni total ni parcialment, així com que no hagen sigut premiades en cap altre concurs, certamen o activitat literària en el moment de la proclamació de la fallada. Els autors es comprometen a notificar a l’organització si la seua obra ha sigut seleccionada o premiada en un altre concurs, per a així no impedir l’accés als premis a altres participants.
La decisió del Jurat, format per personalitats del món literari i acadèmic, es donarà a conéixer al llarg del mes de desembre de 2023 als premiats així com als mitjans de comunicació.
Les bases i tota la informació corresponent al Premi Fundació Mediterrani de Novel·la, així com al Premi Nous Narradors es pot trobar en la pàgina web http://premiosliterarios.fundacionmediterraneo.es.
La Fundació Mediterráneo atresora una trajectòria de més de 65 anys en l’organització de premis literaris. Des de 1955 i de manera ininterrompuda, la Fundació Mediterrani convoca el premi “Gabriel Miró”, actualment en format biennal, els objectius del qual són promoure la difusió i la memòria de l’escriptor alacantí i fomentar el gènere literari del conte. A aquest certamen de contes se sumen ara aquests dos nous premis de novel·la.
JURAT PREMI FUNDACIÓ MEDITERRANEO DE NOVEL·LA
Francisco Florit Durán (President del jurat)
Francisco Florit Durán és Catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Múrcia, on es va llicenciar i va doctorar amb premi extraordinari. Compta amb més d’un centenar i mig d’estudis sobre diferents autors i èpoques de la literatura espanyola, publicats en editorials i revistes nacionals i internacionals. Ha impartit cursos i conferències, i participat en congressos i en projectes d’investigació en Universitats espanyoles, europees, americanes i asiàtiques. Pertany també al consell editorial de diverses revistes filològiques, així com al comité científic de diverses editorials. Durant tretze anys ha sigut president del jurat del Premi de Novel·la «Vargas Llosa».
Vicente Molina Foix
Vicente Molina Foix va nàixer a Elx i va estudiar Filosofia a Madrid, on resideix. Va viure huit anys a Anglaterra, on es va graduar en Història de l’Art per la Universitat de Londres i va anar tres anys professor de Literatura Espanyola a Oxford. Autor dramàtic, crític i director de cinema, ha dirigit dues pel·lícules, Sagitari (2002) i El déu de fusta (2012). La seua labor literària s’ha desenvolupat principalment –després de la seua inclusió en la històrica antologia de Castellet Nou novíssims poetes espanyols– en el camp de la novel·la. Les seues principals publicacions són: Bust (Premi Barral 1973), La comunió dels atletes, Els pares vidus (Premi Azorín 1983), La Quinzena Soviètica (Premi Herralde de Novel·la 1988), El vampir del carrer Mèxic (Premi Alfonso García Ramos 2002), El tallapapers (Premi Salambó i Premi Nacional de Literatura 2007), El convidat amarg (coescrito amb Luis Cremades) i El jove sense ànima. Novel·la romàntica, les col·leccions de relats Amb la condició de no morir i L’home que va vendre el seu propi llit i el volum La musa furtiva. Poesia 1967-2012, que reuneix la seua producció lírica completa. Cap també destacar els seus ressenyes de pel·lícules reunides al cinema estilogràfic i el retrat de Stanley Kubrick Kubrick a casa.
Soledad Puértolas Villanueva
Soledad Puértolas Villanueva, (Saragossa 1947). Escriptora i llicenciada en periodisme. Màster of Arts per la Universitat de Califòrnia. Des de 2010 és acadèmica de la Reial Acadèmia de la Llengua. Entre la seua extensa obra literària destaquen novel·les com: El bandit doblement armat (Premi Sèsam 1979), Queda la nit (Premi Planeta 1989), Cel nocturn (2008), El meu amor en va (2012) i Música de Opera (2019). També ha publicat llibres de relats: Adeu a les núvies (Premi NH 2000), Companyes de viatge, La fi, Xics i xiques i, més recentment, Quartet (2021). A més, ha escrit relats per a públic juvenil com L’ombra d’una nit, El recorregut dels animals, La golfa de la casa gran i El jardí d’Ulisses. També ha rebut el Premi Anagrama d’Assaig en 1993 per la vida oculta i, recentment, ha sigut guardonada amb el Premi Liber 2022 al millor autor hispanoamericà.
Clara Sánchez
Clara Sánchez va nàixer a Guadalajara i resideix a Madrid, on va estudiar la carrera de Filologia Hispànica en la Universitat Complutense i on durant bastants anys va ensenyar en la universitat. Fins hui ha publicat quinze novel·les, entre elles: Últimes notícies del Paradís (Alfaguara, 2000), Un milió de llums (Alfaguara, 2004), Pressentiments (Alfaguara, 2008), La qual cosa amaga el teu nom (Destí-Planeta, 2010), Entra en la meua vida (Destí-Planeta, 2012), El cel ha tornat (Planeta, 2013), Quan arriba la llum (Destí-Planeta, 2015), L’amant silenciós (Planeta, 2019), Infern en el paradís (Planeta, 2020) i I peccatti di Marisa Salas (Garzanti, 2022). Ha rebut els premis: Alfaguara per Últimes notícies del paradís (2000), Premi Nadal pel que amaga el teu nom (2010) i Premi Planeta pel cel ha tornat (2013), a més del Premi Roma (Itàlia) i el Premi Premi Nazionale Vicenzo Padula (Itàlia), entre altres. La seua obra ha sigut traduïda en més de vint països i ha venut més de dos milions i mig de llibres. En breu apareixerà la seua nova novel·la en espanyol. Ha sigut guardonada amb la medalla d’Or de Castella-la Manxa i amb la Medalla d’Or de Guadalajara.
Manuel Borrás Arana
Manuel Borrás Arana va nàixer a València (Espanya), en 1952. Desenvolupa activitats editorials des de 1974, data en què funda l’Editorial Pre-Textos al costat d’un parell de socis col·laboradors. En l’actualitat és director literari d’aquesta editorial, reconeguda internacionalment amb diversos guardons, entre ells, el Premi Nacional del Ministeri de Cultura a la labor editorial (1997), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport d’Espanya (2016) i la Medalla al Mèrit Cultural concedida per la Generalitat de la Comunitat Valenciana (2022). Ha sigut guardonada, entre altres, amb el Premi Glauka com a reconeixement a la seua trajectòria en el camp cultural (1993), el Premi de les Lletres Aragoneses (2004), el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2008), la Medalla d’Or de Saragossa (2012), el Premi José Antonio Labordeta de Literatura (2016) i el Premi Ex-Libris de la Setmana Cultural Internacional de Múrcia (2020).
JURAT PREMI NOUS NARRADORS DE NOVEL·LA
Basilio Pujante Cascales (President Jurat)
Basilio Pujante Cascales (Múrcia, 1982) és professor de Llengua i Literatura en Secundària i de Teoria de la Literatura en la Universitat de Múrcia. Es va doctorar amb una tesi sobre el microrelat, tema al qual ha dedicat diverses desenes d’articles en revistes especialitzades i ponències en congressos internacionals. Com a narrador ha publicat els llibres de relats Receptes per a astronautes (2016) i El pes del gel (2020). Ha impartit tallers d’escriptura creativa i ha sigut jurat en diversos certàmens literaris. Exerceix la crítica en premsa des de 2014 i pertany a l’associació literària Col·lectiu Illetrats des de 2004.
Pilar Frare Amador
Pilar Fraile és doctora en Teoria de la Literatura i autora de les novel·les: Dies d’eufòria (Aliança editorial, 2020), Premi de la Crítica de Castella i Lleó, 2020, i Els avantatges de la vida en el camp (Cavall de Troia, 2018). Així mateix, ha publicat el llibre de relats Els nous pobladors (Ensopecs, 2014), un assaig sobre escriptura creativa, Materials per a la ficció, de Poe a Foster Wallace (Editorial Grup 5, 2018) i els poemaris: El límit de la cendra (Premses Universitàries de Saragossa, 2006), La peixera Subterrània (Amargord, 2010), Larva seguit de Prop (Amargord, 2012) i Falta (Amargord, 2015). Des de 2019 col·labora amb El País en la secció d’opinió.
Manuel Madrid García
Manuel Madrid (Múrcia, 1979) treballa com a periodista des de 2002. És cap de l’Àrea de Cultures i Societat i dels suplements GPS i Ababol de LA VERDADde Múrcia, on publica setmanalment la columna d’opinió ‘El Corriol del Capità’. Ha cultivat la biografia, la crònica de viatges, la prosa poètica i la poesia. Els seus últims llibres són ‘Fons d’armari’ (Col·lecció Sud-est, 2022), ‘Carn de caiman. L’odissea d’estimar en l’era digital’ (2019), ‘Calades de Cuba’ (2017) i ‘Estimaràs Amèrica’ (2014). És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Alfons X de Múrcia i coordinador de l’Aula de Cultura de LA VERITAT.
Carmen Pujante Segura
Carmen Pujante Segura és Professora Titular del Departament de Literatura Espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la Universitat de Múrcia. Filòloga hispànica i francesa, dedica especial atenció en els seus estudis a la narrativa del segle XX i XXI, al gènere de la novel·la curta i a les escriptores, així com als eixos temàtics dels projectes d’investigació dels quals forma part, com la interdiscursividad, la retòrica cultural, la literatura de l’exili i la historiografia literària. També exerceix com a crítica literària en diversos mitjans editorials.