Hi ha dissabtes en la vida cultural d’Alacant que són, inesperadament, essencials. En l’últim concert organitzat per Casa Mediterrani vam tindre l’oportunitat de gaudir amb Gani Mirzo Band, grup musical de Barcelona format per Juan José Barreda a la guitarra, Neila Benbey, veu i percursión i Gani Mirzo amb un llaüt.

El concert es va centrar en el seu quart àlbum Kampo Domiz construït a partir de la digestió dels problemes del poble Sirià. És un àlbum també de versos cantats en la seua llengua com la del poeta Sirià de referència que és Isaac Capany o la poeta kurda Dilania Axadi de la qual es va cantar una peça d’un poema seu en llengua kurda i català simultàniament.

Va haver-hi també un poema en castellà de Luisa Hurtado, especialment emotiu: “…i les nits d’estiu la calor del seu cos. No puc mirar la lluna plena sense recordar el seu rostre. No hi ha major dolor que l’absència de l’estimat”.

La banda té un lema que és “parar la guerra amb la música”. El seu treball compromés amb aquest objectiu ha permés organitzar una iniciativa amb Músics Sense Frontera de Vitòria en la qual s’han recollit més de 250 instruments musicals que s’han portat a Col·legis i Associacions de Síria per a donar-li força a la música d’aquest país tan maltractat.

El dissabte coincidia que Casa Mediterrani amb l’exposició “Geografia de l’Èxode” del fotorreportero Gervasio Sánchez, una mostra composta de 16 fotografies que recull la crisi dels refugiats en les costes i territoris de Líbia i del sud-est Europa. Plasmen el “desastre humanitari”, segons qualifica el seu autor, un temps de producció en el qual va mantindre contacte amb persones procedents de més de 30 països.

Va ser un dissabte d’emoció i de dolor implícit.