Com podia ser?, Quin va ser el motiu d’esta discriminación?. Analitzem primer els fets. Abans de la trobada el València va comunicar a l’Hèrcules que només li vendria 275 localitats per motius de seguretat i que els alacantins no podrien adquirir entrades en taquilla, segons la versió del club de la capital del Túria.
Informats o no d’estes mesures restrictives uns 100 herculanos es van desplaçar a València sense entrada. Quina va ser la seua sorpresa quan es van negar a vendre’ls localitats perquè en els seus DNIs figurava que havien nascut en la província d’Alacant. Va ser legal esta mesura?, És comprensible l’actitud del València?; no entraré directament en la polèmica, no és la meua tasca respondre a estes preguntes.
Fins ací la presentació dels fets; passem ara a la reflexió que em suggerix este lamentable incident. En una societat pacífica com la nostra, on se sol primar el consens i l’enteniment, el futbol és el refugi, el mig d’expressió del malestar simbòlic, canalitza els enfrontaments identitaris. És evident.
Tenint en compte açò crec que es pot afirmar de manera rotunda que la polèmica «Hércules-València» dalt relatada no és més que el símptoma d’un problema de fons, molt més greu: la ciutat d’Alacant i les seues comarques no es senten còmodes en una Comunitat Valenciana massa dirigida per la ciutat de València.
Ja des de l’època medieval, i en açò coincidixen tots els historiadors, tant alacantins com valencians, la Generalitat Valenciana, que este 2018 celebra els seus 600 anys d’existència, va ser quasi totalment controlada per la ciutat de València. El gran pes de la nostra gran urbs-capital es manté actualment. València ciutat dóna nom a la Comunitat Autònoma i al nostre idioma propi. Històricament va marcar en gran mesura tot el regne de València, que es va construir entorn d’ella.
Actualment la Generalitat liderada per Ximo Puig tracta de reivindicar a Madrid un tracte més just per a la Comunitat. Els partits del pacte del Botànic que reclamen una major descentralització deurien també comprendre que els ciutadans de Castelló, Alacant i les comarques de la província de València més allunyades de la capital també desitgem que esta descentralització es produïsca a nivell autonòmic.
Com pot contribuir Alacant a una millor vertebració de la Comunitat Valenciana?. La nostra província és molt important a nivell demogràfic. Elx i Alacant ciutat compten amb més de 500.000 habitants i són la tercera i segona ciutat més rellevants de la nostra autonomia respectivament.
A més, les comarques alacantines són molt dinàmiques i el seu pes econòmic és molt important en el conjunt de la Comunitat.
No obstant això, el pes polític alacantí és molt menor que el que li correspondria. Algú s’ha adonat de que en les Corts Valencianes el conjunt d’Alacant compta amb 40 diputats mentres que la província de València té 50?.
Estos números reflectixen una quasi paritat en la representació que es queda en allò numèric. En el terreny polític Alacant pesa poc.
Què pot fer Alacant davant d’este problema?. Crec que les nostres comarques del sud han d’implicar-se realment en la construcció d’un espai polític valencià ben articulat. Sense caure en odis inútils, en el bàrbar puta València, hem de reivindicar a la ciutat de València i a la Generalitat un tracte just.
Per exemple: en la meua opinió les Corts valencianes no poden decidir buidar de competències la diputació provincial alacantina sense comptar amb l’opinió dels alacantins. Estes vies unilaterals no ens porten més que a l’enfrontament entre institucions, cap a lluites estèrils que no conduïxen a cap part.
La zona d’Alacant, sobretot l’Alacant sud, des de la seua incorporació efectiva al regne de València a partir de 1304, ha tingut una consideració territorial especial, que antigament es va fer efectiva en la Governació d’Oriola, diferent de la de València. Considere que ha de seguir tenint-la; la nostra especificitat és estructural i secular, no fruit d’un caprici actual.
Al meu parer els ciutadans d’Alacant no hem de renunciar a la Diputació alacantina. Per descomptat les corporacions provincials han de ser reformades, actualitzades, per a continuar funcionant en el segle XXI. Devem també resoldre la relació de la Diputació amb les comarques i els seus consells comarcals.
Si tots fem l’esforç per entendre’ns aconseguirem sentir-nos tots més ciutadans d’una Comunitat Valenciana de tots. Molts aficionats del València Club de Futbol van cedir els seus DNIs perquè seguidors herculanos de Dénia, de Monfort i un altre llocs pogueren disfrutar del partit Hércules-València.
Este senzill gest ens assenyala el camí de la solució: fraternitat, consens i voluntat d’enteniment. Únicament així aconseguirem deixar arrere velles i estèrils tensions que a tots ens perjudiquen.
Per cert, el partit va acabar en empat. Va ser un 0-0. Una salutació a tots.
Fonts consultades:
https://www.superdeporte.es/valencia/2018/10/14/aclaracion-valencia-cf-polemica-entradas/389217.html
Comentarios