L’estètica masculina de la primavera/estiu del 2020 reinterpreta els codis d’elegància i comoditat. L’estil esportiu continua imperant degut principalment a la imposició de l’estil de carrer adorat pel públic millennial. No obstant això, altres dissenyadors estan aproximant de manera encertada la roba esportiva i la indumentària treballadora cap a una sofisticació senzilla i moderna.

Hussein Chalayan presenta “Post-colonial bodi”, una col·lecció que reflecteix la imposició cultural que va haver-hi a Amèrica Llatina per part d’Espanya i Portugal i al Japó per part dels Estats Units. Això es tradueix en el paper fonamental que exerceix el cotó en vestits i peces que acaricien l’aire evocant exercicis de dansa i disciplina física. Una sèrie de peces fàcils de portar, actuals i de tons lluminosos, en la qual els models desfilen portant la seua pròpia música en radiocassets que transporten directament a 1986. Fruit d’aquesta inspiració són les camises per davall del colze i les bermudas remangadas per davall del genoll. Els colors del cotó i la llana són suaus i els únics estampats són les ratlles verticals en blava, blanc i negre. La influència de la vestimenta professional s’eleva amb elements més elaborats però, sense oblidar per un instant el tall impecable i senzill dels vestits de color gris i blau marí de quadres amb mangues creant contrast.

Paul Andrew el nou director creatiu de Salvatore Ferragamo pensa que la moda masculina actual es troba en un estat d’atrocitat i que la proliferació de caputxes i samarretes plenes de logos no es corresponen amb la idea del luxe ni el vertader significat de l’elegància. La seua visió de la modernitat no estreba a transformar a l’home sinó portar-lo a una nova generació mitjançant peces confeccionades amb cuir de Napa o reinterpretant els pantalons de treball de llana i cotó. Presenta a més una revisió del mico de treball que s’adapta tant a la silueta masculina com a la femenina. Les samarretes són ajustades tant de mànega curta com de tirants en colors suaus i els abrics i jaquetes són de tall senzill i ampli. Inclou a més jerseis i samarretes de punt en una col·lecció amb absència d’estampats a excepció d’una sèrie de camises amb estampat eqüestre. Quant a les famoses sabates, els substitueix per un híbrid de sabatilles amb la mateixa visió futurista que el fundador sempre sota el mateix exquisit procés artesanal i els millors materials. Finalment destacar que el càsting inclou models de mitjana edat de tots dos sexes i diversitat ètnica.

L’home Saint Laurent es vist de sensualitat amb peces negres de tocs brillants. La influència de l’estètica rock i en particular de Mick Jagger estan presents en camises amb transparències nuades a la cintura, escots pronunciats i pits nus. Els vestits ajustats i siluetes estilitzades marquen la cintura amb contrastos de jaquetes roges, estampats de ratlles i brodats brillants. Els aires refinats s’apoderen de l’estil bohemi en jaquetes amb mangues tallades amb proporcions àmplies i la influència sahariana apareix en pantalons voluminosos de cort harem de seda blanca combinats amb sandàlies de tires de cuir negre. La masculinitat en setí i lluentor fa referència a l’aproximació de gèneres i una reminiscència de la androginia dels anys 70, de la mateixa manera que els pantalons curts en beix i denim propis de la línia femenina es traslladen a aquesta col·lecció combinats amb jaquetes i gavardines àmplies. Quant als accessoris destaquen els barrets d’ala ampla, mocadors, joies talismà i sabates blanques i de xarol negre.

Les claus d’estil de la pròxima primavera per al nou home són de gust minimalista i enèrgic durant el dia i una vegada arribada la nit l’atreviment s’apodera de tot en una revisió de peces amb tocs andrògins i sensualitat sofisticada.