Avui s’ha inaugurat la museïtzació del jaciment de Peña Negra, que es troba en plena serra de Crevillent, un assentament del bronze final i de l’anomenat ferro antic (S. IX-VI aC), el més extens de SE peninsular, citat en les fonts escrites amb el nom d’Herna . L’alcalde de Crevillent, José Manuel Penalva Casanova, ha estat acompanyat en aquesta inauguració pels regidors de Cultura i Medi Ambient, Jesús Ruiz Morcillo i Estefanía Salinas Peral. A més, també hi han estat presents María Isabel Beltrán Rico, directora del Secretariat d’Estructures per a la Investigació de la Universitat d’Alacant, i Alberto J. Lorrio Alvarado, catedràtic de Prehistòria de la UA i director de les excavacions.

La investigació en aquest destacat jaciment ha estat sempre lligada a la Universitat d’Alacant. Primer, amb les excavacions sistemàtiques dirigides per Alfredo González Prats entre els anys 70 i 90 del segle XX, que van permetre documentar un extensíssim jaciment amb una completa seqüència estratigràfica entre els segles IX i VI aC, a la qual cal afegir l’excavació d’una extensa necròpoli d’incineració vinculada a l’assentament a Les Moreres, que fa possible correlacionar la informació funerària amb la que procedeix de l’hàbitat.

Més recentment, l’any 2014, es van reprendre les investigacions, aquesta vegada dirigides pel professor Alberto J. Lorrio, amb un doble objectiu científic i patrimonial. Convençuts del sòlid valor patrimonial i el potencial que encara albergava, des de la Universitat d’Alacant, amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Crevillent i la Generalitat Valenciana, es va decidir apostar per la museïtzació in situ dels diferents conjunts arquitectònics dispersos per Peña Negra en els quals s’ha intervingut, i s’ha buscat la comprensió d’aquests pel gran públic i la integració en un medi ambient privilegiat. Per això, a l’excavació i la consolidació de noves estructures s’han incorporat 13 panells que acompanyen l’itinerari de visita, en els quals s’inclouen les novetats arqueològiques dels diferents sectors del jaciment, com també altres elements d’igual significació com l’entorn mediambiental, la geologia, els usos tradicionals, etc., que expliquen l’interès i la llarga ocupació d’aquesta antiga ciutat protohistòrica.

Cal destacar el caràcter interdisciplinari d’aquesta proposta, en poder comptar amb diferents especialistes per a la realització dels panells, que en el cas de la Universitat d’Alacant es concreten en les col·laboracions de Juan Antonio Marco Molina i Pablo Giménez Font, del Departament d’Anàlisi Geogràfica Regional i Geografia Física, autors dels panells dedicats al paisatge i la vegetació, o de Pedro Alfaro García i Antonio Estévez Rubio, del Departament de Ciències de la Terra i el Medi Ambient, el dedicat a la geologia.

Tot això pretén proporcionar un equipament patrimonial i turístic molt sòlid i atraient per al municipi de Crevillent, que transcendisca els límits purament locals i comarcals, per a ser un referent regional, nacional, però també internacional, com a evidència la integració del jaciment de Peña Negra-Herna en «La Ruta dels Fenicis», un dels itineraris culturals del Consell d’Europa.

Entre els grans al·licients de Peña Negra està la simbiosi entre el patrimoni arqueològic i mediambiental, atesos els importants valors paisatgístics i ecològics de la zona. Per això, s’han fet des del 2014 actuacions sobre l’entorn mediambiental, i s’ha recuperat l’antic camí carreter que travessava aquest punt de la serra, encara esmentat en la cartografia vuitcentista, i també l’adequació i la recuperació de bancals d’època moderna per a la contenció dels vessants i la conservació dels valors biològics i geològics de l’entorn. Per tant, si considerem l’estat de conservació de les restes, la localització d’aquestes en un entorn que incorpora valors no arqueològics (paisatgístics, mediambientals, etnològics…), i l’interès científic, històric i educatiu, Peña Negra es converteix en un jaciment realment excepcional, un autèntic «parc cultural» a la serra de Crevillent.

A això s’afig la dimensió sociocultural perquè es tracta d’un lloc destinat a grans públics, amb una finalitat primordial d’esbarjo i esplai a l’aire lliure, com també la dimensió educativa que té. L’interès cultural i paisatgístic, per tant, fa que a més de ser inclòs en rutes patrimonials i mediambientals haja de ser un lloc de visita quasi obligada dels col·legis i centres docents de Crevillent i els voltants, i s’ha configura com «una sala més» del Museu Arqueològic Municipal de Crevillent.