Investigadors de la Universitat d’Alacant han fet noves troballes en el complex termal del jaciment de l’Alcúdia d’Elx, en concret unes latrines adjacents a la porta principal de les termes, i de les fases constructives de l’apodyterium o vestuari en les parets occidentals del qual s’han trobat marques de les lleixes o taquilles per a deixar-hi la roba.

Els investigadors F. J. Muñoz i J. F. Álvarez, liderats pel catedràtic de la Universitat d’Alacant Jaime Molina investiguen el sector termal del jaciment il·licità des del 2017, després de quinze anys sense excavacions, en el qual va ser trobat un complex termal, que encara no ha sigut completament excavat, per la qual cosa encara hi ha moltes troballes per realitzar.

Jaime Molina ha explicat que en un primer moment hi havia gran part del complex oculta i es pensava que el complex era més petit, però que les dimensions de la piscina els va induir a pensar que la importància i extensió de les termes era molt més gran.

Entre els nous descobriments, segons ha explicat Jaime Molina, es troben les latrines i la porta principal de les termes, a més de les fases constructives del vestuari. D’altra banda, segons ha afegit, aquest conjunt s’ha restaurat per a consolidar tots els arrebossats de les parets.

També s’ha excavat en profunditat la sala de bany temperat (tepidarium) i s’ha delimitat la calenta (caldarium), així com les cambres de calefacció (hipocausta) formades per paviments flotants sobre pilars de rajola (suspensurae). Les termes estaven dissenyades per a desenvolupar un recorregut que permetera alternar les sales de sudoració i banys calents i temperats, amb els passejos a l’aire lliure i el bany fred en el frigidari, del qual formava part la gran piscina central (natatio).

També s’hi ha trobat un aljub o dipòsit d’aigua en “perfecte estat de conservación” de l’època romana, que va ser utilitzat fins als anys setanta, segons ha destacat.

El conjunt termal de l’Alcúdia s’articula entorn d’un pati central porticat, almenys en el costat occidental, on s’observen les restes de tres columnes, i en el centre de les quals trobem la natatio. Aquesta gran piscina, d’11 per 8 metres, aproximadament, està completament pavimentada per una capa gruixuda i uniforme d’opus signinum, un resistent morter romà fet de calç, aigua i arena, al qual s’afegeix ceràmica picada per a dotar-la de propietats impermeabilitzants, que hi dóna l’aspecte vermellós tan característic. Presenta quatre graons en el costat est per a accedir-hi i baixar, vorades laterals amb vores arredonides i un banc que envolta tot el fons.

Les termes orientals de l’Alcúdia daten d’època augustiniana i altimperial (segles I-II d. de C.), encara que presenten diferents fases constructives posteriors d’època baiximperial i tardana (segles III al VII), i van ser objecte de remodelacions i destruccions que les allunyarien gradualment de l’ús termal.

En aquest sentit, Molina ha indicat que les termes per als romans eren un dels edificis centrals de la vida social, ja que, a més de les funcions higièniques, les termes eren lloc d’esbarjo i conversa, en què es combinaven les activitats esportives amb les reunions de negocis. El costum era accedir als banys públics en torns alternatius d’homes i dones.