Javier Vallhonrat, premi nacional de fotografia, impartirà la conferencia «Huellas, depósitos, sedimentos», dijous, 12 de setembre, en la Seu ciutat d’Alacant (Sant Ferran, 40). L’acte començarà a les 19 hores amb la presentació prèvia del catàleg de l’exposició «Dis-contínua» de Cayetano Ferrández, que s’ha exposat enguany, del gener al març, en el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) comissariada per Enric Mira.

La trobada està organitzada pel curs d’Expert en Fotografia de la UA, el Departament de Comunicació i Psicologia Social, i la Seu Universitària Ciutat d’Alacant.

Javier Vallhonrat

Naix a Madrid el 1953. Va estudiar Belles Arts i, al mateix temps, s’ha dedicat a la fotografia. Amb divuit anys va començar a treballar com a ajudant del fotògraf italià Gerardo Moschioni. Posteriorment, es va especialitzar en moda des de finals dels anys setanta. Després de fer-se un lloc en el mercat espanyol, va saltar a l’escenari internacional el 1981, amb la publicació del seu treball en revistes com Vogue, Lui o Vanity. Des del punt de vista de la seua recerca en el camp de la fotografia, destaca la seua exposició al Cercle de Belles Arts de Madrid el 1984. Des del 1997 és professor de la Universitat de Belles Arts de Conca. Entre els premis que se li han concedit destaquen el Premi de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Publicitat i Moda de Madrid al Millor Fotògraf del camp (1989); Premi Nacional de Fotografia (1995); Premi PhotoEspaña en la categoria nacional (2007); Premi Fotografia – kaulak (2009), i Premi Cultura en Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid (2010).

El Catàleg. Exposició ‘Dis-contínua’

La Sala Sempere del MUA va acollir, del 24 de gener al 3 de març, la mostra «Dis-contínua» que va exposar una selecció de fotografies, escultures i vídeos de l’artista alacantí Cayetano Ferrández, comissariada pel professor de la UA Enric Mira, una exposició recollida ara en un catàleg. L’obra de Cayetano Ferrández, fonamentalment fotogràfica, s’estén de forma natural cap al vídeo i l’escultura, amb l’èmfasi de qui vol recrear les tres dimensions perdudes a la foto. Del treball que l’autor va encetar el 2012 amb el títol «L’home gris», se’n presenta una selecció entorn a la desestabilització de la ment que ens introdueix en el concepte que tota idea brillant és fruit del desequilibri i que la bogeria no és sinó una forma creativa de veure la realitat. És en aquest falta de linealitat, de discontinuïtat, que progressem com a espècie. L’artista es val de la simbologia dels objectes per a fer-nos entendre els jocs de poder representats en les cadires, les mateixes que resten buides davant dels púlpits d’aquests governants destarotats o polítics del revés, les crosses que apuntalen la raó o convertides en ales per a vèncer febleses, les cariàtides que suporten la taula com suportem tota mena de regles, el cartabó com a forma de mirada envers el que és diferent o el calibrador que ens encotilla dins del grup. A través dels retrats, l’autor intenta fer-nos reflexionar entorn de la condició humana i la seua fragilitat, són espills on és molt difícil no veure’s reflectit.