«Juana Francés. Fins al cel, des del fons del mar» és el títol de la mostra que podrà visitar-se des del 12 de juliol al 14 d’octubre de 2018 en la sala d’exposicions temporals del MACA. La presentació als mitjans ha tingut lloc aquest matí i ha comptat amb la presència de la regidor de Cultura, María Dolores Padilla; el Diputat de Cultura, César Augusto Asencio i la conservadora del MACA i comissària de l’exposició, Rosa María Castells.
L’edil popular ha volgut assenyalar que «més enllà dels llaços que uneixen a l’artista alacantina amb el Museu, és necessari visibilizar la seua obra, ja que malgrat haver sigut membre fundador i única dona del grup El Pas, i una de les artistes més contundents de la trajectòria plàstica espanyola del segle XX, segueix sent per a la gran majoria una desconeguda».
JUANA FRANCÉS (Alacant, 1923 – Madrid, 1990) és una de les artistes més contundents de la trajectòria plàstica espanyola del segle XX; membre fundador i l’única dona del grup El Pas, va anar sempre una creadora de caràcter fort i sensibilitat extrema no sempre reconeguda.
Presentem obres de la “Col·lecció Juana Francés”, llegat de l’artista a aquest Museu. Està composta per més d’un centenar d’obres entre dibuixos, pintures, caixes, torres, serigrafies i litografies recorren totes les seues etapes creatives: des de les primeres obres figuratives a les enlluernadores peces informalistes que van donar pas a les seues obres més radicals: les “caixes”, on reflexiona sobre la deshumanització de l’home. La cerca de l’harmonia i de l’equilibri, a través del maneig del color, es materialitza en els subtils papers de fons submarins, per a reprendre de nou, al final de la seua vida, el gest i la matèria.
Fins al cel, des del fons del mar, 1980-1990
Cap a 1980 Juana Francés abandona la crítica social per a endinsar-se de nou en l’abstracció evocant, amb subtils referències, estels i paisatges submarins. Una espècie de viatge, des del fons del mar fins al cel, amb el cercle i el rectangle com a figures geomètriques essencials. Són obres sobre paper en les quals el moviment i el color esclaten en harmonia lírica amb clara vocació de transcendència.
Aquest camí de plenitud i maduresa quedarà truncat definitivament per la mort de Pablo Serrano, el seu company, l’any 1985. Juana torna llavors als llenços de gran violència gestual i càrrega matèrica, foscos i dramàtics espais siderals on es reflecteix el dolor i que es relacionen amb les primeres pintures informalistes de l’artista alacantina.
LLISTAT D’OBRES
1.Sense títol, 1980
Gouache i tinta sobre cartó.
2.Sense títol. Serie Fons Submarins, 1984
Gouache sobre paper.
3.Sense títol. Serie Fons Submarins, 1980
Gouache i tinta sobre paper.
4. Sense títol. Serie Fons Submarins, 1980
Gouache sobre paper.
5.Sense títol, Serie Estels, 1989
Oli i terra sobre llenç.
6.Sense títol, Serie Fons submarins, 1981
Gouache sobre paper.
7.Sense títol. Serie Estels, 1983
Gouache sobre paper pegat a taula oblícua.
8.Sense títol, 1984
Acrílic sobre paper pegat a taula oblícua.
9.Sense títol, 1984
Acrílic sobre paper pegat a taula oblícua.
10.Sense títol. Serie Fons Submarins, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
11.Sense títol. Serie Estels, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
12.Sense títol. Serie Estels, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
13.Sense títol, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
14.Escala de Jacob, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
15.Sense títol. Serie Fons Submarins, 1985
Gouache sobre paper pegat a taula.
16-Sense títol, Serie Estels, ca. 1990
Oli i terra sobre llenç.
17.Sense títol, Serie Estels, ca. 1990
Oli i terra sobre llenç.
18.Sense títol, Serie Estels, ca. 1986
Acrílic i terra sobre llenç.
19.Sense títol. Serie Estels, 1989
Oli i terra sobre llenç.
20.Sense títol. Serie Estels, 1989.
Acrílic i terra sobre llenç.
21.Sense títol. Serie Estels, 1989.
Oli i terra sobre llenç.
22.Sense títol, 1980
Gouache sobre cartó.
23.Sense títol, 1980
Gouache sobre cartó.
Comentarios