La innovació i la capacitat per a reinventar-se ha sigut i és un dels motors principals del sector cultural. Si la necessitat per generar noves propostes, formats i iniciatives ja era un factor clau per al desenvolupament de la cultura abans de la pandèmia, aquest fet històric ha elevat els graus d’exigència en aquest sentit, forçant al sector cultural a incidir en l’àmbit de la innovació.

Prenent aquesta qüestió com a nucli temàtic, la Fundación Contemporánea va desenvolupar durant els dies 23, 24 i 25 de febrer un fòrum específic destinat a analitzar l’impacte de la pandèmia en la cultura i les possibles vies de renovació a través de les quals aquesta hauria de redirigir-se. Per això, es va organitzar aquest cicle en línia de col·loquis, sota el títol Publica 21, en el qual es van donar cita desenes de professionals de tots els sectors de la cultura per a intercanviar les seues idees i impressions sobre aquest tema.

L’anàlisi de la situació cultural en aquests col·loquis es va dur a terme des de diferents punts de vista, des de la gestió econòmica de les empreses fins al tractament que rep la cultura per part dels poders polítics. No obstant això, dins d’aquesta multiplicitat de perspectives, hi ha una especialment interessant que es va materialitzar en el col·loqui titulat “La cultura de innovarˮ. En aquesta trobada, moderat per Víctor Costa, van participar Jordi Torrent, Open Innovation Manager de l’empresa Damm, Alberto Guijarro, co – director del festival Primavera Sound, Sonia Mulero, directora de la Fundació Banc Sabadell, i Yolanda Pérez, directora del BStartup Banc Sabadell.

Aquest col·loqui parteix de la premissa que la cultura ha de ser fonamentalment un mitjà lligat a la innovació, ja que és una qualitat inherent que li permet sobreviure. Aquesta premissa no podria ser més certa, ja que per a adaptar-se a les circumstàncies canviants, la cultura ha d’abordar cadascuna de les seues noves propostes des d’una perspectiva creativa i arriscada.

La introducció d’elements nous en la gestió implica necessàriament derrocar parets per a adoptar noves perspectives i horitzons, que permeten crear uns continguts adaptats a la situació actual. És obvi que la pandèmia ha accelerat el procés de redefinició de la cultura que es venia produint des de fa alguns anys, concretament des de l’inici de l’era digital. Aqueixa innovació implica, necessàriament, no sols saber fer bons estudis de mercat, de públic, etc. sinó també conéixer el funcionament del cercle cultural en el qual es produeix la innovació.

En l’àmbit de la cultura, l’espontaneïtat a l’hora de llançar-se a nous projectes és crucial. Això comporta una dinàmica d’assaig i error, però també genera uns moments aparentment espontanis que són molt valuosos perquè permeten crear una nova resposta molt positiva en el públic.

Posem com a exemple un projecte musical, que es llança a una comunitat en concret. En ell, les idees que es plantegen no sols han d’estar tècnicament ben definides per al seu desenvolupament, sinó que en el seu procés de creació han d’abordar-se des d’un punt de vista distés. D’aquesta manera, per a elaborar un festival de musica en línia, una bona pluja d’idees prèvia és molt positiva, ja que suscita aqueix caràcter espontani, però després ha d’emportar-se a una oficina en la qual l’equip comence a desenvolupar aqueixa sèrie d’idees.

La innovació sempre ha estat molt lligada al creixement empresarial, però ara mateix aquesta idea va més enllà, ja que en el fenomen de digitalització cultural aqueixa capacitat per a innovar condiciona directament la supervivència empresarial. Reprenent l’exemple de la música, aquesta constitueix un tipus d’art que es mou en uns mercats totalment nous des de fa molts anys, en el sector d’internet i de les plataformes virtuals. L’important que algunes indústries com aquesta porten avantatge respecte a les altres, resideix en què la ruptura dels límits i la capacitat col·laborativa que requereix el sector cultural ha permés a altres arts obrir-se pas en la nova era copiant les metodologies de reinvenció d’uns certs àmbits com la música.

Això ha posat de manifest la necessitat d’agilitar els canvis cap al món digital, on també s’ha vist reflectida clarament la importància del sector cultural durant aquesta pandèmia. Per exemple, els desenvolupadors tecnològics de realitat virtual sempre han vist un gran ventall de possibilitats en uns certs àmbits com els museus o les galeries d’art. No obstant això, fins que la situació sanitària no ha exigit el salt d’aquests llocs al món digital, no s’havia tingut en compte la importància de la ruptura d’espais per a oferir un millor servei a uns certs usuaris que, altres limitacions alienes a la pandèmia, com per exemple una discapacitat greu, podran beneficiar-se d’aquesta mena d’innovacions.

Així mateix, la innovació digital suscita la creació d’unes certes comunitats que giren entorn d’interessos determinats. Són metodologies àgils que ofereixen al consumidor just el que està buscant, per la qual cosa les startups també han constituït un factor essencial per a aquesta mena de desenvolupament.

Les startups són companyies o empreses emergents que altres corporacions utilitzen per a col·laborar en uns certs projectes i llançar iniciatives empresarials noves. En el cas de la cultura, aquest tipus d’empreses, sobretot les tecnològiques, han sigut clau per al desenvolupament d’unes certes plataformes i projectes en línia sense els quals unes certes empreses no haurien pogut seguir avant.
Pensem per exemple en els teatres que han contractat els serveis de xicotets desenvolupadors de streaming per a desenvolupar les seues vies d’accés al públic en línia, aprofitant-se dels projectes personalitzats d’aquestes empreses i del baix cost que ofereixen. Al seu torn, la startup es beneficiava d’haver incorporat en el seu currículum un projecte que, de no haver sigut per la pandèmia, possiblement hauria tardat molt a arribar. Pensem també en aquelles startup que ofereixen programes a les editorials per a crear els seus llibres en format en línia, sent aquest un tipus de lectura el percentatge de consumidors de la qual s’ha disparat en l’últim any.

Així mateix, en l’àmbit de la innovació cultural, cal destacar la importància que tenen les campanyes o concursos de presentació de projectes. En aquesta mena d’iniciatives, els diferents sectors dins de la cultura ofereixen beneficis econòmics a aquells que presenten noves idees pel que fa a produccions, suports culturals, o altres iniciatives de desenvolupament.

La ruptura de les arts i projectes híbrids també constitueix un factor essencial, ja que en la innovació no sols es tracta d’oferir als consumidors un format que els permeta continuar accedint a la cultura, sinó noves propostes que els facen interessar-se per continuar consumint aquest tipus de continguts. En aquest sentit, podem destacar unes certes col·laboracions entre institucions acadèmiques i institucions culturals, que creguen una ampli espectre de possibilitats per a la difusió de la cultura en un públic molt més ampli.

Finalment, els experts en innovació cultural destaquen la importància d’introduir nous talents i gent jove que revitalitze el sector. Això es deu al fet que la cultura és un àmbit especialment subjecte al canvi generacional, i la ruptura de prejudicis i la comprensió de les noves expressions artístiques constitueix un element fonamental per a la supervivència de les empreses.

Davant aquesta certesa que la cultura és un element canviant i dinàmic, la innovació constitueix una vertadera forma de cultura en si mateixa, i sens dubte serà el condicionant clau en el desenvolupament d’aquest sector durant els pròxims anys.