La Fundació Caja Mediterráneo ha organitzat a la seua Aula de Cultura d’Alacant el cicle “Música per a escriure”, que reunirà músics i escriptors amb l’objectiu de reflexionar sobre la influència de la música pop en la literatura contemporània. Entre els participants estan els escriptors Agustín Fernández Mallo, Carlos Zanón i Marta Sanz, així com els grups Senyor Chinarro, Pájaro i Josele Santiago.

“Música per a escriure” és un cicle d’activitats culturals l’objectiu de les quals és oferir una panoràmica multidisciplinària i rigorosa, i sempre des de la perspectiva fonamental de la cultura, de les influències recíproques que la música pop ha exercit i rebut al llarg de la seua història, en relació a altres manifestacions de l’activitat cultural.

En aquesta ocasió, la Fundació Caja Mediterráneo ha centrat aquest cicle en la influència de la música pop sobre la literatura. Per a això, l’Aula de Cultura d’Alacant congregarà a grups de referència de la cultura pop espanyola amb alguns dels escriptors més destacats de la seua generació.

“Música per a escriure”, sota la coordinació de Rafa Cervera, arrancarà el divendres 29 de març, a les 19 hores, amb la taula redona entre l’escriptor Agustín Fernández Mallo i el periodista Miquel Hernandis. El mateix 29 de març, després de la finalització de la taula redona, començarà el concert de Senyor Chinarro.

El 5 abril serà el torn per a Carlos Zanón, escriptor que acaba de publicar el seu ultima novel·la en la qual reprén la figura del detectiu Carvalho creat per Manuel Vázquez Montalbán. Des de les 19 hores, Zanón reflexionarà sobre la música pop i la literatura acompanyat pel periodista Jorge Fauró. Després del diàleg, a les 21.30 serà el torn del concert d’Ocell, el grup sevillà.

Finalment, el cicle “Música per a escriure” conclourà el divendres 26 d’abril amb la taula redona que mantindran l’escriptora Marta Sanz i el periodista Eduard Aguilar. Després de la xarrada de tots dos, que donarà inici a les 19 hores, arribarà el concert del cantant, compositor, lletrista i guitarrista Josele Santiago.

L’entrada per a les xarrades és lliure i limitada a l’aforament de l’Aula de Cultura d’Alacant (Av. Doctor Gadea, 1), mentre que les entrades per als concerts de Senyor Chinarro (15€), Pájaro (15€) i Josele Santiago (20€) es poden adquirir www.entradasatualcance.com i en taquilla de l’Aula de Cultura.

Rafa Cervera

(València, 1963), és periodista i escriptor. Des de 1982 fins a l’actualitat ha publicat per a capçaleres com a Fotogrames, Vogue, Rolling Stone o Diari 16. També ha col·laborat en programes de ràdio i televisió en Canal 9, Ràdio 3 i TVE. Actualment escriu en diverses seccions d’El País i en publicacions com a Ruta 66, Primera Línia, GQ, Quaderns Efe Ema, Jot Down i València Plaza.

És autor de diversos llibres sobre música, entre els quals destaquen Alaska i altres històries de la moguda (Plaza & Janés, 2oo2) i Estricnina (Efe Ema, 2o14), edició facsímil del fanzine homònim que va editar a principis de la dècada de 198o. Lluny de tot és la seua primera novel·la.

Agustín Fernández Mallo

Agustín Fernández Mallo és llicenciat en Ciències Físiques i escriptor. La seua última novel·la publicada és Trilogia de la guerra (Seix Barral, 2018), Premi Biblioteca Breu. El seu últim assaig és Teoria general del fem (Galàxia Gutenberg, 2018).

És autor del Projecte Nocilla (Alfaguara 2006-2012), que consta de les novel·les, Nocilla Dream, Nocilla Experience i Nocilla Lab, guardonades amb diferents premis i traduïdes a diversos idiomes. És autor del llibre de relats, El faedor (de Borges), Remake (Alfaguara), i de la novel·la Llimbs (Alfaguara). Autor de diversos llibres de poemes premiats, recollits en Ja ningú es dirà com jo + Poesia reunida (1998-2012) (Seix Barral, 2015).

El seu llibre Postpoesía, cap a un nou paradigma va ser finalista del Premi Anagrama d’Assaig 2009. El seu blog és “L’Home que Va eixir del Pastís”. Juntament amb Eloy Fernández Porta té el duo de spoken word, Afterpop Fernández i Fernández.

Senyor Chinarrro

A la seua incontestable carrera com a grup li avalen 16 discos que li han reservat un lloc d’honor en els llibres d’història del pop espanyol. Aquests discos, al seu torn, li han reconegut com a lletrista influent. La seua prosa, plagada de costumbrismo i de folklore, s’ha publicat en llibres, en periòdics, revistes i blogs, i ha tingut part de culpa de la reivindicació del castellà en els grups de l’escena independent.

Des del seu primer disc, gravat als EUA amb la producció de Kramer, fins a l’últim ha mantingut una constant quant a publicació i qualitat. El seu moment d’inflexió el trobem en 2005 amb El foc amic, premiat per diferents publicacions com el millor de l’any i repetit amb el següent El món segons, tots dos reclamats com a imprescindibles en la història de la música pop espanyola. No obstant això, el zenit de la seua creativitat va continuar amb Ronroneando i President, dos de les seues obres més reivindicades, i ha continuat editant amb regularitat i sense descans, com l’autor més prolífic de la seua generació.

En 2009 Mushroom Pillow adquireix tota la discografia publicada anteriorment per Aquarel·la i reedita les seues set primers discos i el recopilatori de rareses Acomiada’t del llac. A la fi de 2017 recupera els seus primers singles, editats en format digital amb el nom Balones fóra. Epes reunits 1993-2002. En el seu últim disc, Asunción (abril de 2018), recupera el pols dels seus millors moments.

Carlos Zanón

Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és autor dels llibres de poemes El sabor de la teua boca borratxa, Rock’n’roll, Al parc dels óssos, Algunes maneres d’oblidar a Gengis Khan (Premi Ciutat de València) o, entre altres, Banc de sang.

En l’àmbit narratiu és autor de les novel·les Ningú mestressa a un home bo, Tard, malament i mai (Premi Brigada Millor Primera Novel·la de l’any, Finalista del Premi Memorial Silverio la Canyada, Giallo e dell Noir -Itàlia- i Violeta Negra -França-), No telefones a casa (Premi València Negra a Millor Novel·la), Jo vaig ser Johnny Thunders (Premi Salamanca Negra Millor Novel·la de l’any 2014, Premi Novelpol 2015 i Premi Dashiell Hammet 2015), Taxi (Llibre de l’Any per a El Periódico de Catalunya i Millor Llibre No Musical de l’any per a la revista Ruta 66) i del llibre de relats Marley estava mort. La seua narrativa ha sigut traduïda i publicada als Estats Units, Alemanya, França, Holanda i Itàlia.

Col·labora com a articulista, crític musical o literari amb periòdics, revistes i suplements culturals com Babelia, La Vanguardia, El País, Time Out Barcelona, Rock de Lux i Ruta 66. Des de 2017 ha sigut nomenat comissari del Festival de Novel·la Negra BCNegra.

Pájaro

Andrés Herrera Ruíz, “Pájaro”, (Sevilla, 1962), és un músic i rocker sevillanoque ha format part de mítics grups com a “Brigada Lleugera”, “Pota Negra”, o Kiko Verí, a més del seu venerat Silvio en la seua banda al costat de ‘Sagrament’, entre altres. Rock, surf, blues, swing, Setmana Santa, espaguetti-western, Las Vegas, o versos de Sant Joan de la Creu es donen cita en l’inclassificable univers Ocell.

Malgrat la seua sòlida trajectòria com a músic, la seua carrera com a solista arranca amb èxit en 2011, quan va entrar en els estudis del segell indie sevillà Happy Plau per a fer Santa Leone. Aquest disc, mescla de música rock, country i surf, combinada amb l’atmosfera tradicional dels tambors i les trompetes de les processons de Setmana Santa a Sevilla, va ser llançat en 2012 i va obtindre grans èxits de crítica i públic. Va ser triat enregistrament de l’any per destacades publicacions, com a Ruta 66. Això va permetre donar una nova vida a la seua carrera, la qual cosa unit a la intensitat dels seus concerts en viu, va permetre que Ocell i la seua banda hagen tingut una gran demanda en sales de concerts i festivals.

Marta Sanz

Marta Sanz va nàixer a Madrid en 1967, és Doctora en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid, i actualment treballa en la Universitat Antonio de Nebrija en el Postgrau del Departament de Llengües Aplicades i Humanitats.

Va nàixer a Madrid, en 1967. Es va doctorar en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid, i actualment també és professora en la Universitat Antonio de Nebrija. En 1995 va publicar la seua primera novel·la, El fred, i des de llavors ha publicat una dotzena de novel·les, tres llibres de poesia i altres tres assajos, a més de col·laborar en diversos llibres col·lectius.

Col·labora amb els diaris El País i Público i amb la revista El Cultural d’El Mundo, així com amb l’Institut Cervantes. Anteriorment, va ser redactora cap de la revista cultural Ni parlar, i va col·laborar amb diferents publicacions com ABC, Escola de Nit o Vent Sud. Ha participat en diferents antologies de relats com a Pàgines grogues, Danys col·laterals, i Escriptors enfront de la tortura i Escriptors contra el racisme.

Josele Santiago

Josele Santiago és compositor, cantant, lletrista i guitarrista. Aqueixa és la seua professió i dedicat a ella porta des de mitjan huitanta. Primer va ser amb Els Enemics, grup fonamental del rock en castellà que va publicar catorze discos en dèsset anys de vida. Després, en solitari, amb quatre discos publicats fins al moment (“Les oronetes etcètera” (2004), “Gargots” (2006) , “Boig encontrao” (2008) i “Lliçons de Vertigen” (2011). Des de finals de 2011, una vegada confirmada la reunió dels Enemics, compatibilitza totes dues facetes.