La “I Residència lírica Maestro Chapí” naix de la necessitat d’ampliar el ventall d’iniciatives que en els últims anys han tractat de convertir al Teatre Principal en tot un referent cultural. Un edifici obert no solament a l’exhibició, sinó també al desenvolupament de projectes vinculats a les arts escèniques on la Zarzuela es convertisca ara en una bona excusa per a unir els projectes del principal en matèria de teatre, dansa, cor i ara, expressament, lírica.

L’edil de cultura María Dolores Padilla i el Director del Teatre Principal d’Alacant Francesc Sanguino han presentat en roda de premsa la “I Residència lírica Maestro Chapí” amb la presència del Nacho Hernández, director de la “Companyia lírica alacantina” que es converteix en la primera companyia lírica resident en el Teatre Principal d’Alacant que pretén potenciar les manifestacions artístiques locals i té l’objectiu principal, a mitjà termini, de la creació de nous públics que ja de per si mateix és especialment aficionat en aquest gènere en la ciutat d’Alacant.

Padilla ha destacat que “és necessari acaronar al públic alacantí que és tan necessari per al teatre” i ha valorat la “importància d’aquest tipus d’iniciatives recolzades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant”. Per la seua banda Francesc Sanguino ha ressaltat el valor que “en els últims tres anys s’hagen desenvolupat amb aquesta, sis residències artístiques en el Teatre Principal d’Alacant, la producció de la Generalitat L’harmonia del silenci de Lola Blasco, la Jove Companyía de teatre i dansa, el Cor del Teatre Principal, la I Residència de teatre José Estruch, i ara la Companyia lírica alacantina. Iniciatives que cal consolidar per a avançar en el projecte del Principal”.

En el marc de celebració de les seues 50 anys que se celebrarà en 2019, i després de l’èxit collit al novembre amb Luisa Fernanda, amb la qual va penjar el cartell de “No hi ha localitats”, la Companyia lírica alacantina es converteix en la primera companyia lírica amb residència en el Teatre Principal d’Alacant i ho fa amb la producció Doña Francisquita, que s’estrenarà el pròxim 2 de novembre, i que també estarà en cartell el dia 3.

En la seua intervenció, Nacho Hernández ha parlat sobre la producció del gran musical que va ser en els anys 20 “Doña Francisquita” en la qual ja es troben immersos i ha insistit en el “gran repte que suposa posar-se al capdavant d’aquesta obra culmen de la sarsuela, en la qual intervenen més de trenta artistes en la seua majoria del propi elenc de la companyia i que comporta un alt nivell de dificultat de producció que fa de la “I Residència lírica Maestro Chapí” una condició indispensable per a poder dur-la a terme”

Així, aquesta nova idea sorgeix després de l’èxit de la Companyia Lírica i l’estrena del Cor del Teatre Principal, donant-se la circumstància que està prevista la col·laboració del cor en la nova producció de la Companyia Lírica.

Les entrades es posaran a la venda el dia 4 de juliol en la web www.teatroprincipaldealicante.com. El preu és de 30 € butaca de pati i club, 25 € llotja correguda i 20 € en amfiteatre.

Així el paraigua del Principal s’obri per a seguir albergant iniciatives que enriquisquen el teixit cultural d’Alacant i propiciant sinergies entre les mateixes.

Doña Francisquita:

Donya Francisquita és una sarsuela en tres actes, amb llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, basada en la comèdia La discreta enamorada de Lope de Vega, amb música del mestre Amadeo Vives, que es va estrenar en el Teatre Apol·lo de Madrid en els anys 20.

L’acció se situa en el Madrid romàntic de mitjan el segle XIX, durant el carnestoltes. Li la considera com una de les més grans obres de la sarsuela, asseient model dins del gènere gran. El llibret, basat lliurement en la comèdia de Lope de Vega, retrata el Madrid romàntic d’una manera poètica i fidel, creant quadres de gran colorit i viveza, sense caure en la mera recreació històrica, sent aquesta una obra plena de frescor. Per les seues característiques pot definir-se també com una òpera còmica de gran qualitat.

En l’apartat musical s’aprecia el gran geni de Amadeo Vives en reflectir en la seua música l’ànima de Madrid, en crear grans pàgines líriques com la «Cançó del rossinyol» o la romanza «Pel fum se sap», a altres de sentit popular i gran colorit com l’animada cercavila d’estudiants i modistillas, o el conegut fandango del ball de cuchilleros.