La Mort és el tema central en el XV Curs d’Arqueologia Il·licitana: “Els dilluns amb L’Alcúdia”. «Com obtenen els arqueòlegs informació a través del contracte funerari?», aquesta és la pregunta a la qual respon aquests dies un nombrós i variat grup de professionals en el curs plantejat per Fernando Prados Martínez, professor titular d’Arqueologia de la UA i coordinador enguany de l’activitat Arqueologia de la Mort entorn de l’Alcúdia. Tots ells tracten aquesta temàtica des de la seua experiència professional i coneixement, dedicant cada sessió a un moment històric.

Els elements que es documenten en els sepulcres parlen, i a través de l’Arqueologia es pot reconèixer el comportament de les societats del passat de cara al tràngol de la mort. L’«objecte biològic» es converteix en el més important. L’anàlisi arqueològica de les necròpolis obliga a traduir i llegir altres missatges cognitius en el seu context per a intentar fer-ne la interpretació històrica. Els «gestos» funeraris són clau: la variabilitat de tipus d’enterrament i l’emplaçament, així com els rituals practicats al llarg de la història. Els aixovars, com a objectes que estan en relació directa amb el difunt, i ofrenes i altres elements rituals que l’acompanyen, informa de les relacions i els canvis socials, mostra la complexitat dels vincles entre ideologia, accions particulars i cultura material. Els monuments funeraris que assenyalen els enterraments són la plasmació de les experiències col·lectives.

La primera de les cites, el passat 12 de novembre, feia una aproximació metodològica i conceptual en primer lloc, per a iniciar la marxa en el període de la Prehistòria. L. M. Paz de Miguel, Octavio Torres i Fernando Prados han sigut els experts que inauguraven el curs. Francisco Javier Jover i Palmira Torregrosa, de la UA, es van centrar en les pràctiques funeràries a la vall del riu Vinalopó.

Feliciana Sala, catedràtica de l’Àrea d’Arqueologia de la UA, i Andrés M. Adroher, catedràtic de la Universitat de Granada, es van detenir aquest dilluns 19 en l’època Ibèrica.

Per a dilluns que ve, 26 de novembre de 2018, Sebastián Ramallo, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Múrcia, i Lorenzo Abad, catedràtic d’Arqueologia i professor emèrit de la UA, parlaran de monuments funeraris a Cartagena: «Las necrópolis de Cartago Nova. El caso de Torre Ciega y otras torres funerarias romanas». Completa la sessió el professor de l’àrea d’Arqueologia de la UA Jesús Moratalla, que aprofundirà sobre les necròpolis d’Ilici: el Borrocat.

L’arqueologia de la mort en època tardoromana i medieval serà tractada el 3 de desembre per Rafael González, catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Múrcia, amb «Aproximación al ritual funerario paleocristiano en el sureste»; i Carolina Doménech, professora titular d’Arqueologia de la UA, que se centrarà en l’època medieval amb «El ritual funerario islámico. Las maqbaras de Tudmir».

Prats informa que s’hi han matriculat vora seixanta estudiants, als quals cal afegir els assistents interessats que hi acudeixen. L’última de les sessions, prevista per al 15 de desembre a l’Alcúdia, serà pràctica i els assistents podran tocar les restes funeràries, per la qual cosa el seu coordinador comenta que és esperada amb ganes pels matriculats.

El lloc de celebració és el Centre de Congressos Ciutat d’Elx.