Verónica Martínez Amat, escriptora establida a Petrer, acaba de publicar la seua nova novel·la històrica “El Juramento de Tortosa. La leyenda de la Orden del Hacha”. Anteriorment a aquesta té publicades les novel·les “El Paso de los Españoles”, “El Secreto de Loarre” ( I premio de novel-la Castillo de Loarre 2013), “Mirada de Gato” y “Evocadora”.
La sinopsi de la novel·la ja ens atrapa: “Les nostres dones, els nostres fills, els nostres ancians… Tot aquell que no puga empunyar el ferro ha de morir a la nostra mà. Totes les nostres possessions han de cremar abans que l’enemic faça presa en elles. Eixirem a camp obert a morir matant, a dreta llei, perquè l’Altíssim veja que vosaltres, cavallers, sou dignes de glorificar el seu nom davant l’infidel sarraceno.
—Jureu! —La potent veu del noble principal va retrunyir per tota l’estada—. Jureu sobre la creu de la vostra espasa que així es farà! És l’única eixida honrosa que li queda a Tortosa!”
En 1149, després de conquistar Tortosa de mans dels andalusíes, el comte Ramón Berenguer IV marxa a Lleida. Poc temps després, aquells als qui els va ser arrabassada la ciutat del Baix Ebre tornen per a intentar recuperar-la, començant així un llarg setge en el qual les esperances cristianes es veuen greument amenaçades.
Aquesta novel·la ens narra la determinació i el coratge de les dones tortosinas, que es van rebel·lar contra el cruel destí que els esperava i van lluitar per a defensar les seues vides i les seues llars, donant lloc a una gesta que encara hui és recordada i que va suposar la creació, per mercè del comte i encunyada a una sèrie de privilegis, d’una Ordre d’Armes integrada només per dones: La Orden del Hacha.
I aprofitant tal esdeveniment l’entrevist amb la finalitat que aclarisca als lectors els secrets de la seua nova publicació.
Pregunta: A l’ésser una novel·la històrica, quins han sigut les teues fonts per a documentar-te?
Resposta: Principalment bibliografia, tant específica del fet central de la novel·la com del context històric tant anterior com posterior; els documents de la població de Tortosa en el segle XII; les llegendes tortosinas; bibliografia sobre usos, costums i vestimenta; com a gravats, mapes…. Per a això he visitat museus i biblioteques i conversat amb persones estudioses de la història de Tortosa.
P: Pel que dius has visitat l’actual Tortosa, queda alguna construcció de l’època que narres?
R: Sí, vaig estar visitant Tortosa en diverses ocasions per a documentar-me i conéixer els llocs pels quals anava a transcórrer la trama de la novel·la; entre altres, vaig visitar el castell de la Zuda, ara convertit en Parador; el barri jueu; l’ermita del Coll de l’Alba; els voltants del riu Ebre; la catedral de Tortosa, encara que la seua construcció és posterior a la trama de la meua novel·la; i alguns dels portals, com el “portal del romeu”, que és part important de la trama del llibre.
P: Els fets que narres quant al Jurament que van fer els cavallers de Tortosa, són històrics o tenen part de llegenda?
R: La narració del jurament en si, tal com l’explique en la meua novel·la, és una invenció meua, encara que sí que es compta en diverses fonts que en la reunió del consell de prohoms de la ciutat, veient que la situació era desesperada, van acordar que res quedaria a Tortosa si els andalusíes reconquerien la ciutat, ni riqueses, ni ningú amb vida.
P: La teua altra novel·la “El Paso de los Españoles” naix d’un viatge a Anglaterra on un vilatà esmenta aqueix lloc, on es troba el germen del naixement de “El Juramento de Tortosa”?
R: Sóc molt curiosa quant als fets poc coneguts de la Història d’Espanya i quan vaig conéixer per internet la història de l’Ordre de la Destral, ja no vaig poder sostraure’m a l’encant de poder narrar un fet on les dones, quasi sempre col·locades en un segon pla de la història, i més en èpoques tan antigues com l’Edat mitjana, eren les principals protagonistes i van equiparar el seu valor i coratge al dels homes.
P: Els personatges, excepte els històrics, que porten tota la trama són fruit de la teua imaginació no és així?
R: Els meus personatges són imaginaris, encara que no sempre algú que escriu pot evitar que algun tret, acció o circumstància siga un reflex adaptat a una altra època de situacions viscudes o persones conegudes.
Moltes gràcies per atendre’ns i des de LOBLANC et desitgem molta sort amb la teua nova publicación.
Comentarios