Nota : Aquest text va ser trobat en el meu ordinador. La bestiola se les ha enginyades per a teclejar, no sé com. Són molt llestes. No em responsabilitze del que el condemnat insecte diu, només ho envie perquè els lectors jutgen.

Hola, humans. Cada nit vinc a visitar l’ancià aquest, que em persegueix sense èxit. No s’adona que els insectes som -com diu Santiago Alba Rico- “l’ànima de la naturalesa”. Ja ho sabien els egipcis, que tenien deïtats animals.

Sembla que els humans estan molt preocupats per la calor, o pel que ells han anomenat “canvi climàtic”. A nosaltres ens és igual, sobreviurem a això i a qualsevol cataclisme, fins i tot al nuclear que aquesta estúpida espècie està a punt de provocar. Mentrestant, en els seus televisors contemplen arrobados les piruetes simiesques d’uns anomenats “atletes” que participen en uns jocs molt antics que , tot cal dir-ho, en els seus orígens eren una altra cosa molt diferent. Hui són un negoci en una societat capitalista que ha comercialitzat tot, l’oci i fins al més sagrat. No es confonguen, no som comunistes, només antisistema. Totalitàries podran ser les formigues o les abelles, més aviat feixistes, diria jo. Nosaltres treballem com a individus i ens alimentem de les deixalles d’aquesta societat humana de consum que tot ho malgasta. D’això ens aprofitem, de les restes de menjar casolans i dels contenidors, de la immensa brutícia viària. No piquem a ningú, no som verinoses, sol vehicles de la seua porqueria.

Això en el que concerneix els seus absurds entreteniments. Després estan els assumptes que ells diuen “polítics”, que al cap i a la fi no són més que la guerra per altres mitjans. És a dir, la seua etapa prèvia com ensenyava von Clausewitz , que deia que al principi es començava per negociar. Però ni això, almenys #ací, on estem en temps de pau però a l’enemic no es dona ni aigua. Hi ha un tipus pintoresc que ha aparegut i desaparegut per art de màgia. Nosaltres també tenim eixe art de escapìstas: ara em veus…després no em veus. Pura supervivència.

I després està el problema de l’habitatge, alguna cosa que nosaltres no tenim perquè inventem l’ocupació des de la nit dels temps i no hi ha res que ens faça abandonar els nostres nius llevat que contracten un exèrcit de desokupadores armats fins a les dents com els Cazafantasmas. Ells , la maleïda raça que destrueix la terra que habiten, no tenen on posar el cap llevat que hereten un sostre o guanyen prou per a no viure amuntegats en pisos cars. Bé, aquest amfitrió meu ha aconseguit un de lloguer moderat, d’abans de l’escalada, però té els seus inconvenients, com per exemple que ha de compartir-ho amb nosaltres i suportar a la veïna de dalt que taloneja a les tres del matí i tira amb caixes destempladas als seus amants de torn per les escales.

Diuen que Alacant ja arriba als dos milions d’habitants. Res. Comparat amb els milers de milions els nostres per metre quadrat. Dominem el planeta, com bé saben els entomólogos. El futur, si és que hi ha algun, perquè a aquest pas el dubte, és nostre. El planeta dels simis serà el planeta de les bestioles.

Tanque, de moment, perquè sent passos. El vell va al bany o a prendre aigua. Toca mutis pel fòrum i fins a un altre moment, humans.