LA CIUTAT DESHABITADA és una convocatòria d’arts visuals de La Peluquería que té com a objecte proposar una reflexió sobre el canvi de paradigma que pot suposar la crisi sanitària de la COVID-19 i la forma en què la nostra manera de vida es pot veure afectat.

La convocatòria estava dirigida a qualsevol persona sense distinció de cap mena. Amb el conjunt d’obres seleccionades es confeccionarà un catàleg que serà, així mateix, el cos de la mostra. El dia de la publicació del catàleg, difondrem un vídeo en el qual els artistes seleccionats dissertaran sobre la seua peça, de l’existència en general o de qualsevol altre assumpte, vinga o no al cas.

A causa del confinament, no hi haurà passes físics de la mostra. La inauguració tindrà lloc el dia 28 d’abril a les 19.00 hores, en el Facebook de La Peluquería. Aqueix dia és, a més, el tercer aniversari de la Perruqueria.

S’han presentat més de 30 propostes. La majoria d’elles de territori nacional, encara que també hem rebut propostes de Regne Unit, Cuba, l’Argentina i Colòmbia. Finalment, hem seleccionat 8 propostes, dels artistes: Luis Ángel Abad, Alexandra Castillo, Ana Pomares, Isabel Quiles, Telebanda, Juan Terol, Carla Vidal i Daniella Zlotogoura.

LUIS ANGEL ABAD

La peça de Luis Ángel Abad és un llibre de butxaca que porta per títol La rebel·lió del buit. Sampleos, mutes i dibuixos sobre “La rebel·lió de les masses” en temps de coronavirus. És un remake de la rebel·lió de les masses d’Ortega canviant paraules per a parlar del canvi de paradigma que se’ns ve a través d’això.

ALEXANDRA CASTILLO

Alexandra ha presentat una sèrie de dibuixos fets amb tinta xinesa sobre paper de 300 grams, amb títol Benvingut a casa. L’interés central dels seus projectes es dirigeix a la representació de la identitat individual i col·lectiva a través de la llar, emprant morfològicament, com a mecanisme, el cos i el lloc en el qual aquest habita. Alexandra entén la llar com la construcció d’un discurs, compost de percepció, memòria i raonament, des de totes les seues “escorces”, de dins a fora.

ANA POMARES

Incubadora. Ana Pomares

Incubadora. Ana Pomares

Presenta una instal·lació titulada Incubadora, formada per una sèrie de recipients transparents que contenen un ou d’en el seu interior. Aquest projecte parla sobre els processos que pateix un ésser humà després d’una crisi, bé de salut, emocional, psicològica, financera, existencial, etc.

ISABEL QUILES

El seu projecte està compost per una sèrie fotogràfica, Diari de confinament. El tancament dins del tancament. El projecte comença després de quasi un mes de confinament, l’11 d’abril, quan el teletreball li dóna un espai de temps. L’objectiu principal del projecte és la presa de consciència del pas dels dies, que són ara incerts, iguals i llargs. D’aquesta manera es pot calmar l’ansietat i donar-li un toc d’humor.

TELEBANDA

Aquesta és una banda creada exclusivament en el període de confinament. Els seus membres són de València: Mónica Real, Pilar Barrachina i Borja Boscà. Han presentat una peça audiovisual, EL BALL, creada a partir d’enregistraments casolans i composta telemàticament. El tema estava destinat a ser ballat.

Persona persiana. Juan Terol

JUAN TEROL

Juan Terol ha presentat una sèrie de fotografies que porta per títol Persona persiana, i que reflecteix la manera d’adaptació de la gent a la nova realitat. La informació que proporciona el context es veu reduïda a un mateix marc, on el fluir de les diferents persones que passen per ací mostren, a través del seu nou i improvisat aspecte, que alguna cosa ha canviat i que no sabem molt bé de què es tracta.

CARLA VIDAL

La seua obra Phantasos és una sèrie de collages digitals on s’intervenen fotografies antigues de la ciutat d’Alacant per a dotar-les de vida fantàstica i altres jocs estètics. La ins¬*piración particular de com procedir en cadascuna d’elles prové de llegendes reals sobre aqueixos llocs mítics que ens revelen l’origen d’una altra Alacant, menys poblada de ciment i humans.

DANIELLA ZLOTOGOURA

Ha presentat una peça escultòrica titulada The perpetual motion of politics, amb la qual reflexiona sobre els dilemes polítics del segle XXI que estem afrontant a través de l’enfocament del critical design. La seua peça provoca un diàleg entorn de les paradoxes, contradiccions i models mentals enganyosos als quals tots estem subjectes.