El pantà de Relleu pertany a l’exclusiva nòmina d’embassaments històrics del sud-est de la península Ibèrica que estan considerats com les primeres preses modernes del món. El més conegut de tots és el de Tibi, juntament amb el d’Elx i Almansa, encara tots en funcionament malgrat tenir més de quatre-cents anys en alguns casos. Són autèntiques “catedrals” de la hidràulica i del regadiu i representen l’enorme bagatge tecnològic que es va acumular a les nostres terres durant molts segles entorn de l’aigua i la necessitat de lluitar contra el nostre principal risc natural: la sequera.
Però, a desgrat d’aquesta importància i reconeixement mundial, els pantans històrics són uns grans oblidats, amb problemes de manteniment i conservació i un penós desconeixement de la seua importància patrimonial per part de la societat en general. Com a mostra d’això, cal assenyalar que tan sols el pantà de Tibi és BIC (Bé d’Interès Cultural); Elx l’està tramitant, i a Relleu s’ha intentat, de moment sense resposta de les administracions.
Pablo Giménez Font és professor i investigador a la Universitat d’Alacant, doctor en Geografia i especialista en geografia històrica i biogeografia. Autor de La muralla i el lluent. El pantà de Relleu i el regadiu històric de la Vila Joiosa, llibre editat recentment per Publicacions de la Universitat d’Alacant, Giménez Font subscriu les afirmacions anteriors. (En la imatge, portada del llibre).
“El cas de Relleu és especialment preocupant, i la presa presenta greus problemes de conservació que amenacen amb la seua ensulsiada els pròxims anys si no s’hi fa res”, declara l’investigador.
El llibre La muralla i el lluent. El pantà de Relleu i el regadiu històric de la Vila Joiosa pretén explicar la història d’aquest pantà, com es va projectar i com es va construir, amb quina finalitat, i què va significar per a l’horta de la Vila Joiosa fins que va ser abandonat per la construcció del pantà de l’Amadòrio, aigües avall. “Fins ara no hi havia una reconstrucció històrica i geogràfica que permetera veure amb perspectiva l’autèntic valor patrimonial d’aquesta obra. Però l’objectiu fonamental és mirar de conscienciar sobre la necessitat de protegir i intervenir sobre l’estabilitat del pantà abans que siga massa tard”, afirma l’investigador.
A més, aquesta obra és una invitació a visitar aquest espai únic, modelat per la natura (un impressionant congost calcari) i per l’ésser humà, ja que durant segles l’acumulació de tarquims al pantà ha generat un ecosistema i un paisatge singular i de gran valor ambiental que val la pena ser conegut.