El regidor de cultura Rafael García Berenguer de l’Ajuntament de Mutxamel, en el ple ordinari celebrat el dia 29 de juny de 2021, ha donat a conéixer dels avanços realitzats, en relació als projectes d’Arcadio Blasco i Manuel Antón que estan duent a terme des de la regidoria.
Després de posar-se en contacte amb la família d’Arcadio Blasco, va tindre lloc el mes de juny una reunió amb la nova rectora de la Universitat d’Alacant Dª Amparo Navarro Faure, l’alcalde de Mutxamel Sebastián Cañadas i el regidor de cultura. Posteriorment, va haver-hi una altra trobada amb la vicerectora de cultura Catalina Iliescu Gheorghiu, Pepe Piqueras i un grup multidisciplinari del museu de la Universitat d’Alacant (MUA).
Per mitjà d’aquests contactes s’està tractant de generar unes rutes, com a producte turístic cultural sota el nom de “Passejant amb Arcadi”. Després d’una realitzar la primera d’elles pel municipi de Murtxamel, pretenem projectar-les per altres ciutats, començant per Alacant i Madrid.
Al mateix temps, s’han realitzat diverses reunions amb la diputada provincial de cultura Julia Parra, qui ens ha expressat la seua voluntat de donar-nos suport en la difusió de l’obra d’Arcadi Blasco; així com amb la regidora delegada de cultura de l’Ajuntament de Madrid, Alejandra Levy, qui ens ha animat a seguir avant amb aquesta proposta i per a donar-nos suport en la difusió de l’obra d’Arcadi Blasco.
Al costat de la Universitat d’Alacant s’està plantejant la creació d’una càtedra denominada “Càtedra Arcadi Blasco” que permeta aprofundir i aprofundir en l’Obra d’Arcadio Blasco, amb la finalitat d’estudiar totes les seues etapes, especialment les més desconegudes pel gran públic, centrades en els anys 50, 60 i 70, perquè els fons depositats tant en el MUA com l’Ajuntament de Mutxamel se centren més en els anys 80 i 90.
Un altre dels acords aconseguits amb la Vicerectora de Cultura de la UA, va ser fer-se càrrec de l’arxiu d’Arcadi Blasco, que en aquests moments alberga el MUA, i traslladar-lo a l’Arxiu Municipal. Finalment, l’any vinent es té previst restaurar les vidrieres de l’església realitzades per l’artista com a part del patrimoni històric.
D’altra banda, s’ha sol·licitat al Museu Nacional d’Antropologia per part de l’ajuntament amb motiu del 145 aniversari del museu, un reconeixement honorífic on es recorde que Manuel Antón Ferrándiz va ser una figura científica i acadèmica, a més de la seua faceta d’impulsor de la primera càtedra d’antropologia al nostre país. Manuel Antón és considerat el pare de l’antropologia a Espanya, primer catedràtic en aquesta disciplina que va tindre el nostre país en la Universitat Central de Madrid, va nàixer l’any 1849 en la vila alacantina de Mutxamel, on es recorda amb afecte i admiració al seu fill predilecte donant el seu nom al cèntric carrer on va nàixer, així com a un col·legi públic.
Si no s’obté resposta a aquesta sol·licitud, es procedirà a portar al ple de setembre, una declaració institucional en la qual es farà partícip a tota la corporació municipal juntament amb el suport també rebut per part de la Diputació d’Alacant, que recorde l’afecte i admiració de Mutxamel al seu Fill Predilecte.
Comentarios