La Universitat d’Alacant, a través de la Seu Universitària a Villena, convoca el V Certamen de Poesia Poeta Amalio Gran, juntament amb la llibreria Papelicopy i el portal «Amalio Gran». En aquesta cinquena edició, el lema triat és « Escribo por no morir», tema al qual hauran d’ajustar-se els poemes que hi concórreguen. La convocatòria detalla que els poemes hauran d’estar escrits en castellà i el termini de presentació, ja obert, finalitzarà el pròxim 15 d’octubre.

El certamen té dues modalitats: en la modalitat A podran participar escriptors i escriptores de qualsevol nacionalitat que hagen complit els 16 anys; i en la modalitat B, els menors de 16 anys. Els poemes poden ser remesos en paper per correu ordinari (Seu Universitària de Villena. C/ La Tèrcia, 12. 03400-Villena. Alacant) o en fitxer amb format PDF per via telemàtica (mcertamen@amaliogran.com). Mentre dure la situació de confinament només s’enviaran els treballs telemàticament.

Bases

La modalitat A detalla dos premis: El premi Poeta Amalio Gran, dotat amb 300 euros, al poema que siga seleccionat pel jurat nomenat a aquest efecte. El premi serà patrocinat per la Universitat d’Alacant, Seu Universitària de Villena. I el premi Jove, dotat amb 150 euros, que serà concedit per votació d’estudiants matriculats en els IES de Villena que voluntàriament hi vulguen participar. La votació es farà sobre deu poemes finalistes seleccionats pel jurat. El premi jove està patrocinat per la llibreria i papereria Papelicopy.

La segona modalitat (B) atorgarà el premi Portal Amalio Gran, al poema que siga seleccionat pel jurat en aquesta modalitat. Estarà dotat d’un premi amb un valor de 75 euros per a la compra de llibres i/o material escolar. El premi està patrocinat pel Portal Amalio Gran.

Els premis es donaran a conèixer el mes de desembre del 2020.

La relació de poemes premiats i finalistes es publicarà en la pàgina web www.amaliogran.com, i els premis seran lliurats lliuraran en un acte organitzat a aquest efecte on es recitaran els poemes guanyadors i finalistes.

Amalio García Gran

(Andrés) Amalio García Gran va nàixer el 6 de juny del 1957 en els voltants del passeig Chapí de Villena. Inicia la seua educació al col·legi de «Les Carmelites» de la localitat i continua l’educació primària en el Col·legi Salesià, i va passar posteriorment a l’Institut «Germans Amorós». Defensor a ultrança de l’educació no formal, l’abandonament dels estudis no impedeix que el futur poeta seguisca endavant amb el seu afany de formar-se, per mitjà d’un procés d’autocultiu personal que es prolongarà durant tota la vida.

Amalio i els seus germans treballen en el bar familiar «El Alejandro», i la seua presència produeix un canvi en la clientela d’aquest bar que prompte passarà a convertir-se en el lloc de trobada de tota una generació. Són els anys que discorren entre la mort de Franco i els primers anys de la transició. Durant aquesta època «El Alejandro» forja la seua identitat com a icona de la cultura, més independent que alternativa, de la ciutat. És el lloc de trobada de la generació «Barra-K». Per allí, hi acudeixen «Sarri», «Chispes», Juan «El Muerto», Tomás Navarro, Paco Lacasa, Tom, Pepe «Cabezas», Pablo Lau, «Escoin», Jerónimo Lucas, Dióscoro Torres, Carlos Zapater i molts i moltes altres que van configurar una renovació important en la vida cultural de la ciutat.

Lector quasi malaltís des de la infantesa, tant de còmics i tebeos, com de novel·la russa, poesia de la generació beat i de tot el que caiguera en les seues mans. Acumulava amb la febre del col·leccionista de joies, una vasta biblioteca de còmics, gènere del qual podria considerar-se un autèntic especialista. Però també ho era de novel·la, d’assaig literari i sobretot de poesia. Els seus primers versos publicats, dels quals es té coneixement, veuen la llum a la fi dels anys setanta en dos fanzins nascuts a la ciutat d’Alacant Instantáneo i Mediterrania. Com a bon amant de la cultura espontània i llibertària, el món dels fanzins tenia un gran atractiu per a Amalio. A Villena, també juntament amb Carlos Zapater, i formant grup amb Pascual Pérez, van editar El Barco Ebrio. Els seus versos apareixen també en la desapareguda revista de poesia Aljibe o en la revista Al Tarik. Implicat i relacionat com estava amb bona part dels artistes plàstics de la ciutat, les seues creacions literàries apareixen també en alguns catàlegs i impresos de les exposicions. A més d’una gran cultura literària, Amalio Gran era posseïdor d’un considerable bagatge musical, la seua col·lecció de música era immensa, però el seu coneixement dels moviments musicals des dels anys seixanta fins a finals del segle XX era envejable.

Amalio García Gran va morir el 24 de gener de l’any 2006.