Un estudi de la Universitat d’Alacant (UA) constata els beneficis de la creació de reserves marines per a augmentar el nombre d’espècies de peixos. En concret, després de nombroses immersions i censos visuals en la Reserva d’Interès Pesquer del cap de Sant Antoni i en zones exteriors a l’àrea protegida situades al nord la costa Dénia (platja dels Marines) i en la badia de Xàbia i el Portitxol, s’ha pogut quantificar l’«efecte reserva» sobre nombroses espècies de peixos.
A través del projecte “OBSERMAR Dénia-Xàbia”, els resultats obtinguts destaquen que dins de la reserva es comptabilitzen fins a 17 espècies de mitjana per transsecte, enfront de les 12 espècies en l’exterior. Les dades també mostren que fora de la zona protegida hi ha la meitat d’individus que dins de la reserva. Tenint en compte el pes total de peixos, fora de la reserva oscil·len entre 0,1 i 0,5 kg de peixosper cada 100m² enfront de valors de 3,3 kg en 100m² a l’interior. «A més, els individus localitzats en la reserva marina són entre un 50% i un 200% més grans que fora d’aquest espai», explica César Bordehore, investigador del Departament d’Ecologia de la UA i coordinador del Laboratori Marí UA-Dénia, instal·lació que pertany a l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi “Ramon Margalef” de la UA.
«Aquests resultats reforcen la necessitat de crear Àrees Marines Protegides (AMP) amb zones de reserva integrals de pesca, com la del cap de Sant Antoni, per a assegurar la continuïtat de l’activitat pesquera professional en els voltants ja que millora de manera significativa les captures fora de les aigües protegides, com també per a preservar àrees amb un ecosistema marí el més intacte possible que afavorisquen activitats de gaudi de la naturalesa –com el busseig recreatiu– i la investigació», assenyala l’investigador principal del projecte «OBSERMAR Dénia-Xàbia».
Les espècies més comunes detectades pels investigadors dins i fora de la reserva han sigut la castanyoleta (Chromis chromis), espècie que forma grans grups de fins a 300 individus, i la donzella (Coris julis). Respecte a les espècies comercials de major interès es van identificar quasi una desena d’espècies dins de la reserva i tan sols entre 4 i 6 espècies fora, que inclouen déntol, pagre, orada, corbina, meros o sargs. «La presència d’aquestes espècies en l’àrea protegida és diverses vegades superior a la de les aigües externes no protegides, fins i tot arriba a trenta vegades en pes segons les nostres observacions», afig Bordehore.
«L’“efecte reserva” es basa a mantenir individus molt grans dins de les àrees protegides, i incrementar així de manera exponencial la capacitat reproductiva. Si volem recuperar estocs pesquers i optimitzar captures i ingressos de la pesca hem d’assegurar que es manté una part de la població de peixos amb grans talles. La única manera d’assegurar-ho és mitjançant la creació d’aquestes àrees marines protegides, interconnectades pel patró de corrents, de prou grandària i, idealment, que abastaren un percentatge de la mar de voltant el 30%», assenyala l’investigador de la UA.
Segons els models matemàtics que s’han fet durant aquest estudi, es captura més quan hi ha àrees protegides al voltant del 30%, xifra que a més coincideix amb el compromís que té la Unió Europea i Espanya de protegir aquest percentatge de la mar per al 2030. «Si es crea una xarxa d’àrees marines protegides d’almenys unes 1.000 hectàrees en zones costeres i de desenes de milers d’hectàrees en zones profundes de manera decidida i comptant amb la col·laboració activa del sector pesquer per al seu disseny i cogestió, en pocs anys es veurien resultats espectaculars, com ja ha passat en altres parts del món», destaca l’investigador de la UA.
El treball ampliat fet per Bordehore i col·laboradors anomenat «De la protección de la biodiversidad marina a la recuperación de productividad y rentabilidad del sector pesquero: una sinergia por explorar» pot consultar-se en el llibre Estratègia Blava de la Comunitat Valenciana.
El projecte «OBSERMAR Dénia-Xàbia», centrat en la Reserva d’Interès Pesquer del cap de Sant Antoni, està finançat pel programa Operatiu Espanyol FEMP a través del Grup d’Acció Local de Pesca de la Marina Alta (GALP) i la DG Pesca de la de la Generalitat Valenciana.
Comentarios