El mússic i compositor espanyol Rafael Rodríguez Albert va ser un dels màxims exponents de la Generació del 27 o de l’edat de plata. Malgrat estar en possessió de nombrosos premis i reconeixements, tant nacionals com internacionals, motius aliens a la qualitat de la seua producció, van impedir que aquest artista fora conegut pel gran públic i que la seua aportació musical, per mitjà d’un llenguatge estètic contemporani, fora valorada com mereix.
Amb l’objectiu de recuperar la figura humana de Rafael Rodríguez, en totes les seues facetes, la seua filla Beatriz Rodríguez ha escrit el llibre El compositor Rafael Rodríguez Albert. Vocación, compromiso y voluntad, que es presentarà el pròxim dijous 19 de gener a les 20 hores a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4). El Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament de la localitat, coediten aquesta publicació.
L’acte de presentació comptarà amb les intervencions de Juan Mora, vicerector d’Investigació; Ana M. Flori López, catedràtica de piano; Pablo Rosser Limiñana, cap del Departament Memòria d’Alacant de l’Ajuntament d’Alacant; i Beatriz Rodríguez Fernández, autora del llibre.
Després de les intervencions, la presentació s’acompanyarà d’un concert a càrrec de la soprano Teresa Albero i el pianista Jesús M. Gómez, que interpretaran obres del compositor homenatjat. L’acte serà presencial i també podrà seguir-se en directe.

Programa
«Voz última» (1978), text de José Luís Gallego; «Levádeme» (1951) text de Leiras Pulpeiro; De les «Seis canciones para voz y piano» (1950) text de Antonio Machado; «Mi corazón te aguarda»; «Guitarra del mesón que hoy suenas» jota; «Campo»; «Sueño infantil»; «Cuatro preludios» (1945) piano solo; «De la Colección de canciones» (1925) text de Heinrich Heine, «Primavera».

Rafael Rodríguez Albert. Alacant, 6 de febrer del 1902 – Madrid, 15 de febrer del 1979. Compositor i pianista.
Va començar a tenir deficiències de visió als 5 anys d’edat, i es va quedar completament cec als 8.Va fer els primers estudis en el Col·legi Nacional de Cecs d’Alacant. Va viure en diferents pobles de La Manxa, a Socuéllamos i a Villarrobledo. En aquesta segona ciutat, amb 12 anys d’edat, va escriure la seua primera obra musical, estrenada per la Banda de Música Municipal, que ell mateix va dirigir: un pasdoble dedicat al seu pare, «El general», partitura que va desaparèixer i no va poder mai trobar-se. L’any 1917 es va traslladar a viure amb la seua família a València. Va estudiar Piano i Composició en el Conservatori. Va finalitzar els estudis de Piano l’any 1922. A la capital del Túria va fer també Filosofia i Lletres i dos anys de Dret. El 1925 va ser premiat amb una menció d’honor en el Concurs Nacional de Música, per la seua obra Colección de canciones, basada en uns versos de Heine.
Va viatjar diverses vegades a París. Va conèixer Poulenc, Milhaud, Maurice Ravel. L’any 1931 va alternar la faceta de compositor amb les seues classes. Va ser professor honorari d’Harmonia i Piano a l’Institut Provincial de Cecs d’Alacant. Va ser nomenat professor interí de Solfeig i Piano al Col·legi Nacional de Cecs de Madrid. Durant la Guerra Civil va continuar impartint ensenyaments al Col·legi de Cecs d’Ontinyent (València). Una vegada acabada la contesa va ser destituït en aquell càrrec, acusat per les seues simpaties republicanes. L’any 1940 va ingressar en l’Once (Organització Nacional de Cecs). Va viure a Granada. S’hi va casar i va tenir una filla. Va compondre Homenaje a Falla (1944) i Preludios (1946). Es va relacionar amb Joaquín Rodrigo. Compartien l’amor per la música, eren els dos compositors i pianistes i, a més, estaven privats de la visió. Va ser nomenat cap del negociat de relacions exteriors de l’Once. Va treballar intensament per a aquesta organització. Va obtenir la Càtedra d’Estètica i Història de la Música en el Col·legi Nacional de Cecs. L’any 1952 va ser Premi Nacional de Música pel seu Cuarteto en Re Mayor. Va rebre el mateix guardó el 1961 per la seua obra simfònica Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope. Va escriure altres obres basades en novel·les del seu gran amic i paisà, Gabriel Miró. L’any 1976 va ser Premi Nacional amb La Antequeruela, per a música de cambra. En la seua obra creativa, molt àmplia, va cultivar diversos gèneres: música simfònica, de cambra, teatre musical, cors, bandes, piano i guitarra.