La Universitat d’Alacant (UA) compta amb assagador que travessa el campus i, des del 2017, és recorregut per un ramat cada mes d’octubre coincidint amb la celebració de les Jornades Canyada Real Universitat d’Alacant. Aquell mateix any, el 2017, la transhumància va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial a escala nacional i, des del 5 de desembre passat, ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Amb aquesta nova declaració internacional, en què Espanya ha liderat la candidatura, es reconeix aquesta modalitat de pasturatge en deu països: Albània, Andorra, Croàcia, Espanya, França, Luxemburg Romania, Àustria, Grècia i Itàlia.

«Aquest important reconeixement realça la singularitat i qualitat de la nostra universitat, que té un assagador i posa en valor el treball anual de difusió de l’activitat transhumant que fem des de fa sis anys», assenyala la professora del Departament d’Estudis Jurídics de l’Estat i una de les promotores de les Jornades Canyada Real Universitat d’Alacant, Mercedes Ortiz.

Durant les edicions de les jornades s’ha arreplegat i s’ha difós la importància d’aquesta pràctica amb sessions dedicades a les Nacions Unides i al pasturatge, la candidatura i proposta de la transhumància a Patrimoni Cultural Immaterial o el pastoralisme en el betlemisme, entre altres temes. A més, des del 2021, ha intervingut en la jornada com a ponent Francesca Pasetti Bombardella, biòloga i punt focal per a Espanya per a la candidatura de la transhumància Patrimoni Cultural Immaterial UNESCO.

Sens dubte, una de les activitats més cridaneres que s’organitzen a la UA per a posar en valor la transhumància és el pas d’una rabera per l’assagador que travessa el campus i que cada any té lloc el mes d’octubre coincidint amb les jornades. «Totes aquestes activitats documentades han sigut recollides en l’expedient per a donar suport a la candidatura UNESCO liderada per Espanya», explica la professora.

A Espanya hi ha 125.000 quilòmetres de vies pecuàries, i per la UA passa un tram de la Canyada Real de Conca, una de les deu canyades principals de la península Ibèrica. «La transhumància forma part de la nostra identitat i permet que s’obtinguen productes d’alta qualitat com carn, llet o llana. Però, a més, aquestes rutes tradicionals utilitzades pels ramats en els seus desplaçaments estacionals cuiden el medi ambient, ja que augmenta la fertilitat dels sòls, fomenta la biodiversitat i protegeix el terreny dels incendis forestals», recorda Ortiz.

Així mateix, remarca la professora de la UA, «aquesta declaració ha de ser una eina potent per a protegir, conservar i fomentar la transhumància i tot el que comporta: economia real, cura del medi ambient i resiliència comunitària. Des de la Universitat d’Alacant ens hi volem sumar amb projectes d’investigació, transferència de coneixement, treballs de final de grau i màster o projectes d’emprenedoria sobre aquesta temàtica».