La Universitat d’Alacant, a través del Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti (CeMaB), posa en marxa “Escriure la quarantena”, una proposta que han llançat  escriptors espanyols i llatinoamericans, entre els quals ja han confirmat la participació Ana María Shua, Piedad Bonnett, Ana Merino, Fernando Iwasaki, Alonso Cueto, Ricardo Sumalavia, Raúl Zurita o Margo Glantz, entre una llarga llista de creadors de les dues ribes de l’Atlàntic. La proposta arranca avui amb un vídeo de l’escriptora argentina Ana María Shua en el qual respon a la invitació del CeMaB per a reflexionar sobre «l’escriptura de la quarantena i en quarantena», amb la finalitat d’aportar una reflexió personal sobre les maneres de canalitzar el nostre pensament i la nostra vivència d’aquesta situació excepcional. El CeMab oferirà en obert l’enregistrament d’aquestes reflexions a través de les seues xarxes socials (Facebook i Instagram) i del seu canal multimèdia (https://web.ua.es/va/centrobenedetti/canal-multimedia/canal-multimedia-cemab.html). Posteriorment, el centre generarà un recurs audiovisual que contindrà totes les intervencions al llarg d’aquest temps de confinament, un material que serà un document històric sobre aquesta profunda crisi de la humanitat des del punt de vista de l’escriptura i dels escriptors.

Eva Valero, directora del CeMaB, afirma que, “en aquests dies de confinament, es repeteix una idea arreu del planeta: d’aquesta experiència terrible eixirem millors, eixirem més fortes. També escoltem aquests dies que aquest tràngol ens regala l’ocasió de llegir: “és l’hora de llegir”. Però, ens preguntem, no és també l’hora d’escriure? Per a diversos escriptors sí que ho és i, de fet, ja s’han publicat obres sobre la pandèmia, com la de Paolo Giordano En tiempos de contagio, i hi ha periòdics que publiquen cròniques d’escriptors sobre el confinament; d’altres, però, requereixen una distància temporal per a la creació.”

La proposta del CeMaB parteix d’aquesta reflexió que planteja Eva Valero: “La situació actual ens llança a tot d’experiències inèdites, personals i col·lectives; a sentiments i estats d’ànim desconeguts; a descobriments, fins fa pocs dies impensats, que es produeixen en el nostre propi hàbitat, en el nostre interior o en les relacions amb els altres; a interactuar a través de pantalles amb els nostres amics, els nostres éssers estimats o els nostres alumnes, d’una manera diferent; a reflexionar sobre la nostra fragilitat com a éssers humans; a repensar el nostre planeta a la llum de la baixada de la contaminació d’aquests dies i de la contaminació que vindrà de manera descompassada, segons els experts, per la reactivació econòmica; a un estat emocional desconegut i a una infinitat d’experiències que, abans que res, ens bolquen sobre nosaltres mateixos al mateix temps que ens fan pensar-nos, més que mai, com a éssers socials». Per aquest motiu, afegeix Valero, «escriure sobre tot això pot ser no sols un mecanisme de reflexió i catarsi, sinó una manera de deixar constància, a través de la perdurabilitat de la paraula escrita, del que vivim. La paraula escrita és la manera d’eternitzar les vivències, siga des de la immediatesa, siga des del solatge que deixa amb el pas del temps. Escoltem els escriptors parlar sobre això al llarg d’aquestes setmanes”.

Ana María Shua

Ana María Shua (Buenos Aires,1951) és una de les veus més representatives de la narrativa argentina contemporània i un dels grans referents del microrelat en espanyol. La seua obra constitueix una exploració literària de primer ordre que ha modificat la nostra manera d’entendre la brevetat. Guanyadora de diversos premis nacionals i internacionals (Premi Ciutat de Buenos Aires, Premi Nacional de Literatura, Premi Konex de Platí) els seus escrits han sigut traduïts a una dotzena d’idiomes. El 1980 va guanyar, amb la novel·la Soy paciente, el prestigiós premi de l’editorial Losada i va ser el començament d’una obra fecunda amb títols com Los amores de Laurita, El libro de los recuerdos o Hija. Cultivant el gènere del microrelat ha obtingut un ampli reconeixement en el món de parla hispana: La sueñera, Casa de geishas, Botánica del caos, Temporada de fantasmas, Fenómenos de circo o Smáskammtar. També és autora de volums de contes essencials com Los días de pesca, Viajando se conoce gente, Como una buena madre, Miedo en el sur, Que tengas una vida interesante o Contra el tiempo. La seua literatura infantil i juvenil ha sigut molt premiada i compta amb un gran nombre de lectors. Guerra (2019), la seua última publicació, aborda des de l’escriptura mínima un dels episodis més terribles i complexos de la humanitat.