L’acte institucional que ha tingut lloc aquest matí, ha comptat amb la presència de l’Alcalde, Luis Barcala, a l’autor de la mostra, Eduardo Nave, la Directora de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Ana Torrente, la Directora General de Justícia, Verónica López, el Director del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, Florencio Domínguez i membres de la Corporació Municipal.

Barcala ha assenyalat que amb aquesta mostra «Alacant vol contribuir a mantindre viu el record a aquells que van ser assassinats per ETA i retre homenatge tant a ells com als seus familiars».

Les imatges que conformen l’exposició «ens evoquen i ens retrotrauen als llocs on van perdre la vida persones innocents». El perdó, ha assenyalat l’Alcalde, «queda en mans de les víctimes, però el record és obligat per a tots».

Després de visitar les obres al costat de l’autor, Barcala ha destacat que «no hi ha res més impactant que observar llocs quotidians, racons que podem contemplar en qualsevol ciutat, i ser conscient que en algun moment es van convertir en paredasses de l’assassinat, en el lloc on es van perpetrar els pitjors crims de la nostra història recent»

La mostra, que pot visitar-se fins al 27 de gener, és de caràcter històric i documental, retrata l’escenari “a l’hora i en el lloc” on un esdeveniment tràgic ha deixat una ferida permanent.

Eduardo Nave, comissari de l’exposició, es desplaça fins a aquells enclavaments on l’organització terrorista ETA ha comés un atemptat des de la dècada dels seixanta fins a l’actualitat i se sotmet a la naturalesa dels fets perpetrats. El mateix dia, a l’hora exacta, ingressa en l’escena precisa i realitza una presa fotogràfica.

Realitzat al llarg de cinc anys (2008-2013), el projecte està compost per fotografies, titulars de premsa, transcripcions de radi, coordenades espacials, així com enregistraments de vídeo i àudio de cada escenari. Exposada per primera vegada, es tracta d’una mostra en la qual tant l’obra, com el disseny expositiu i el seu enfocament conceptual, estan en perfecte diàleg i sintonia.

Una exposició que posa l’èmfasi en l’escolta i el reconeixement de la memòria individual i col·lectiva però també en el treball de camp i de documentació realitzat pel mateix autor. D’ací el seu caràcter d’arxiu, de registre, de record i de document històric.

Nau ens convida a reflexionar sobre el mutisme i la mutilació que pateix l’individu i el seu entorn a partir de referències històriques. Sens dubte el conjunt de la seua obra immortalitza el símptoma en la imatge i convoca la urgència de l’escolta, ampliant així l’experiència emocional de les seues fotografies.