“Disculpa estos fantasmas / que aparecen en mis poemas. / Si te sirve de consuelo, / con toda probabilidad / acabarás siendo uno de ellos…”

Ramón Andreu va nàixer a Algesires (Cadis) en 1983 i resideix a Santa Pola (Alacant) des de 1990. Els seus versos han aparegut en publicacions com la revista Hèrcules Cultural, el fanzine Carn per al gos, editat pel col·lectiu Lletres de Contestania, i l’especial Lift Off, dedicat a David Bowie i coordinat per la ja desapareguda revista murciana La Galla Ciència. Al juliol de 2016 va publicar el seu primer poemari, Les vanitats mecàniques (Letradepalo). Ha participat en multitud de recitals, festivals i presentacions. En 2017 va obtindre un esment especial per dos dels seus poemes en l’I Certamen “Maribel López Pérez-Ojeda” de Relats Curts i Micropoesía per a Joves Talents. Des de 2017 és coordinador del cicle de recitals Poetes a la biblioteca que es realitza a la Biblioteca Central de Santa Pola.

Ramón Andreu és un poeta que es nodreix del cinema, del pop rock independent, del jazz, de l’urbà, de la ciència-ficció ochentera…i de tot el que li envolta, per a obrir un ventall de reflexions que ens fan sentir la seua pròpia estranyesa i fascinació per la vida.

«…Ser el protagonista de tu propia vida / produce escalofríos, / lo sé, amigo mío, / pero no nos van quedando / muchas más opciones / a los que decidimos, / hace ya tiempo, / vivir / de esto / del teatro.»

«Los poemas eléctricos» (Calblanque Llibres) és el seu segon poemari publicat. Des del primer vers, l’autor ens convida a navegar entre la realitat i el desig, entre la meditació i el propi ímpetu de la immediatesa per a, amb el llenguatge directe i senzill que li caracteritza, acostar-nos amb cert desencantament a l’amor, la passió, el futur, la soledat, la derrota…i a tots els aspectes que conflueixen en el quotidià.

«Listas, esquemas, prioridades. / Inútiles planes de futuro. / Quitando algo de caos aquí, / poniendo un poco de incertidumbre allá, / azuzando más si cabe / el fuego apagado del aburrimiento, / sofocados vicios / que ciertamente volverán…»

Si seguim el rastre de les dedicatòries que apareixen en aquest poemari, ens acostarem també a aqueixes lectures i influències que marquen l’escriptura de qualsevol autor, i que ens ajuden en aquest cas a perfilar a Ramón. Jaime Gil de Biedma, David Bowie, Itziar Mínguez, Joaquín Juan Penalva, Ramón Bascuñana, Juan Ramón Torregrosa, Charlie Parker, entre altres, ens fan ser partícips de l’electricitat que omplin les pàgines d’aquest llibre.

«Y el espacio exterior / sigue allí arriba, / inalcanzable, / como en una canción / de David Bowie.»

Ramón Andreu, a més de dinamitzador de la poesia a Santa Pola, es defineix a si mateix com a poeta de l’experiència mesclat amb culturalisme pop, curiós, que no té por a la rima, a l’humor, a la ironia; fan inqüestionable de la sèrie de la BBC Doctor Who, friki espectacular i amant de Star Wars i Star Trek.

Així, davant Los poemas eléctricos, «sólo nos queda soñar/ con el mejor de los mundos posibles / mientras usamos / imprudentes romanticismos / y unimos nuestros cuerpos/ en la larga noche sin memoria». Es el placer de la lectura.