Un art alacantí més modern però menys alacantí, així com menys refugiat i concentrat en el seu interior i més obert als mitjans de comunicació de masses i als corrents i fluxos globals, són les conclusions a les quals arriba en el llibre Los Caminos de modernización de los artistas de Alicante desde 1950. Del refugio interior y el exilio exterior a la globalización. El seu editor, Juan Antonio Roche Cárcel, és professor titular de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la Universitat d’Alacant. L’obra és una coedició de Publicacions Universitat d’Alacant i la Institució Alfons el Magnànim. Està dedicat a Lorenzo Hernández Guardiola, en memòria de la seua incessant labor com a investigador de les arts d’Alacant. L’artista Jesús Zuazo és l’autor del disseny de la portada d’aquest volum que prologuen Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i Manuel Palomar, rector de la UA.

Dues parts componen el volum de 366 pàgines i fotografies en color: “Tiempos de Arte”, distribuït per temàtiques com ara dona, figuració, abstracció, fotografia, escultura, el Grup d’Elx i Alcoiart; i la segona part amb “Los artistas en su tiempo”. Aquest segon bloc es divideix en l’apartat dedicat als artistes “clàssics”, amb capítols específics per a Emilio Varela, Gastón Castelló, Arcadi Blasco, Juana Francés i Eusebi Sempere; i el que refereix als “consolidats”, on s’aprofundeix en les figures de Polín Laporta, Xavier Soler, Eduardo Lastres, Antoni Miró, Vicente Rodes, Dionisio Gázquez, Pepe Gimeno, Pepe Calvo, Daniel Escolano, Jesús Zuazo, Cristina de Middel i Daniel García Andújar.

Tots aquests artistes i tendències han sigut analitzats pels més de vint acadèmics o crítics d’art següents: Román de la Calle, Isabel Tejeda, Tatiana Hidalgo, Fernando Castro Flórez, Lorenzo Hernández Guardiola, José Luis Ferris, José Piqueras Moreno, Natalia Molinos, Rosa M. Castells, Enric Mira, Bernabé Gómez Moreno, Pilar Escanero, Miguel Cereceda, Josep Sou, Leopoldo la Rubia de Prado, Mª José Gadea Capó, Antonio Gracia, Pascual Patuel, Lourdes Navarro Ferrón i el mateix Roche.

Paradoxes de l’art contemporani local

A partir de les reflexiones dels autors participants pot afirmar-se que el desenvolupament de la pràctica artística a Alacant des de 1950 fins avui ha estat determinada, en línies generales, per dos grans processos de transformació estètica, profundament imbricada amb els canvis socials i culturals. D’una banda, ens trobem amb la dialèctica modernització-tradició i, de l’altra, clarament interrelacionada amb l’anterior, amb la de localització-globalització. En conseqüència, s’han produït en l’art contemporani local dues grans paradoxes: que és més modern, però menys alacantí; i que està menys refugiat i concentrat en el seu interior i més obert als mitjans de comunicació de masses i als corrents i fluxos globals. I en això ocorre el mateix que amb l’híbrida identitat contemporània, transformada més que en alguna cosa donada per endavant en un projecte en marxa, en una tasca, i en un collage de fragments construïts i apegats més o menys atzarosament dia a dia.

Aquest resultat és fructífer, perquè impulsa els artistes a continuar mantenint actives les seues energies, a continuar lluitant i a cercar noves experiències; però es converteix, a la vegada, en una metàfora d’un art contemporani tan a la deriva com la mateixa societat líquida que el genera.

Juan A. Roche Cárcel és professor titular de Sociologia de la Cultura i de les Arts en la Universitat d’Alacant. Entre les seues últimes publicacions destaquen, com a autor, Entre el monte de Apolo y la vid de Dioniso. Naturaleza, dioses y sociedad en la arquitectura teatral de la Grecia Antigua, coeditat per editorial Anthropos i la UA el 2017, i La sociedad evanescente, editado por la editorial Anthropos en 2009: Como editor, Espacios y tiempos inciertos de la cultura, publicat per Anthropos el 2007; La Sociología como una de las Bellas Artes. La influencia del arte y de la literatura en el pensamiento sociológico, de l’any 2012; i Transitions. The fragility of Democracy, Logos Verlag Berlin, de 2016..

Roche és autor de nombrosos articles en revistes especialitzades nacionals, europees, llatinoamericanes i nord-americanes i coordinador de números monogràfics d’Espanya, l’Argentina, el Brasil i Colòmbia. Ha sigut coordinador d’investigació de l’àrea de Cultura i Arts de l’Associació Europea de Sociologia (ESA) i vicepresident de l’Associació Espanyola de Sociologia de la Cultura i de les Arts (AESCA). Actualment és codirector de la col·lecció de Ciències Socials, Globalizaciones, de l’editorial Anthropos (Barcelona).