L’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la UA organitza un cicle de quatre col·loquis sobre el present i el futur de l’energia de fusió

L’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant de la Universitat d’Alacant (UA) inaugura hui dimecres, 15 de febrer, a les 19 hores, a l’edifici de Ramón y Cajal, número 4, un nou cicle amb el títol Col·loquis sobre l’Energia de Fusió: Present i Futur. Aquesta nova proposta de divulgació científica està integrada per quatre col·loquis entorn d’un dels grans reptes de la humanitat en la recerca de noves fonts d’energia, eficients, econòmiques i sostenibles. En aquest afany, reproduir el mecanisme que utilitzen les estreles, com el Sol, per a produir energia ha sigut l’objectiu de molts científics durant dècades: l’energia de fusió.
El cicle comença demà amb la conferència inaugural «Posibilidades de la fusión nuclear como nueva fuente de Energía. Fundamentos, situación y perspectivas» a càrrec de Carlos Alejaldre, científic emèrit de CIEMAT i president del governing board de l’Agència Europea Fusion for Energy. Moderada per la catedràtica de Física Aplicada de la UA, María José Caturla, la conferència també es podrà seguir en directe.
La recent crisi energètica ha palesat les febleses de l’actual subministrament energètic mundial. Pel seu potencial mediambiental, econòmic i raons de seguretat, la fusió nuclear de nuclis lleugers apareix com una de les escasses opcions possibles per a subministrar energia de manera ininterrompuda, a llarg termini i de manera massiva a la creixent població mundial. L’espectacular progrés realitzat per la comunitat científica i tecnològica en la comprensió de la física subjacent en els processos de fusió i en la tecnologia per a implementar-los està impulsant la construcció de prototips tant en l’àmbit públic com en el privat, que tenen com a objectiu últim demostrar-ne la viabilitat conceptual com a pas previ a la comercialització d’aquesta font d’energia. En la xarrada es presentaran els principis físics i tecnològics en què se sustenta la fusió, així com els últims resultats experimentals, el progrés i els desafiaments associats a la implementació dels diferents conceptes en desenvolupament per a la producció d’energia elèctrica mitjançant processos de fusió.
El cicle continuarà amb tres sessions més els dies 1 març, 26 abril i 14 juny, amb els científics Ángel Ibarra (Dones-Accelerador de Partícules de Granada); José Manuel Perlado (Institut de Nuclear-UPM) i Carlos Hidalgo (CIEMAT), respectivament.
Els organitzadors del cicle expliquen que al Sol, l’energia de fusió s’hi produeix a causa de les altes temperatures i densitats que fan que els nuclis d’hidrogen es troben tan pròxims que formen nous elements i emeten enormes quantitats d’energia. Per a poder produir les reaccions de fusió a la Terra cal confinar el combustible (deuteri i triti) a prou temperatura i pressió perquè es produïsca la reacció de fusió. Els dos mètodes que es desenvolupen a gran escala en l’actualitat són la fusió per confinament inercial i la fusió per confinament magnètic. A Europa, ITER en construcció a Cadarac (França) hi és la gran instal·lació a escala mundial de fusió per confinament magnètic en la qual participen trenta-cinc països. ITER està dissenyat per a produir deu vegades més energia de la invertida.
Científics espanyols treballen activament en els programes de fusió tant europeus com dels EUA, i centres espanyols com el CIEMAT (Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) tenen un paper essencial en el programa europeu de fusió EUROfusion, igual que el centre Fusion For Energy (F4E) encarregat de la infraestructura i components d’ITER, que té les oficines centrals a Barcelona. Un altre centre espanyol, l’Institut de Fusió Nuclear Guillermo Velarde de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) treballa activament en l’àrea de fusió per confinament inercial, en estreta col·laboració amb LLNL, al qual se suma la Universitat d’Alacant, que també contribueix a la investigació científica en fusió participant en els programes europeus. Experts dels centres d’investigació esmentats anteriorment participaran en el cicle de col·loquis que comença demà per a fer conèixer no sols el que és l’energia de fusió, el seu estat actual i futur, sinó també el desenvolupament tecnològic que comporta la posada en marxa d’aquests enormes projectes. Com qualsevol gran instal·lació, els reptes que cal superar per a posar-la a punt donen lloc a avanços relacionats amb l’objectiu final de la instal·lació i amb el desenvolupament de nous materials, infraestructures, mètodes de control o simulacions. El centre IFMIF-DONES Granada n’és un exemple, com a infraestructura nova per a caracteritzar, validar i qualificar materials amb aplicacions en fusió.
Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la UA. #AulaCienciaUA.
Carlos Alejaldre  (1952, Zaragoza)
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Saragossa, va cursar el doctorat al Polytechnic Institute of Nova York (NYU), on va romandre com a professor fins al seu retorn a Espanya el 1986 per a formar part en CIEMAT de l’equip que va construir l’experiment de fusió TJ-II. El 1992 va ser el primer director del Laboratori Nacional de Fusió (CIEMAT), des d’on va dirigir la candidatura espanyola per a intentar portar el projecte internacional ITER a Espanya. El 2004 va ser nomenat director general de Política Tecnològica en el Ministeri d’Educació i Ciència i el juliol de 2006 va ser elegit director general adjunt en l’Organització Internacional ITER formada per la Xina, Corea, els Estats Units, l’Índia, el Japó, Rússia i la Unió Europea per a construir al sud de França del primer reactor experimental amb l’objectiu de demostrar la viabilitat científica i tecnològica de la fusió com a font d’energia. Va continuar en aquest lloc fins al 2015. President del Comitè Assessor de Ciència i Tecnologia del Programa de Fusió Europeu des del 1999 fins al 2004. Membre del Consell Científic de l’Institut Max-Planck de Física de Plasma (2002-2008) i del Consell d’Enginyeria i Investigació en Fusió del Regne Unit (2004-2012) entre altres grups consultius internacionals. Director executiu de la Comissió per a la Implementació d’IFMIF-DONS a Espanya (2016-2021), des del setembre de 2018 fins al maig de 2022 va ocupar el lloc de director general del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques, Organisme Públic d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació del qual ara és científic emèrit. Va ser elegit al principi de 2022 president del governing board de l’Agència Europea de Fusió, Fusion for Energy, encarregada de subministrar la contribució Europea al Projecte ITER. Condecorat com a Comanador de l’Orde d’Isabel la Catòlica, Comanador amb Placa de l’Orde Civil d’Alfons X El Savi i Premi d’Investigació Carlos Sánchez del Río de la Societat Nuclear Espanyola.