El MARQ ha conclòs la campanya d’excavacions en la Cova del Randero de Pedreguer amb noves troballes que situen l’enclavament com un dels jaciments arqueològics més extensos i interessants per a aproximar-se als grups de caçadors recol·lectors que van poblar l’est peninsular durant el període Magdalenià.

En les dues últimes campanyes d’excavació s’ha determinat que la cova va estar habitada almenys des de fa 17.000 anys en un àmbit no sols pròxim a la boca, com fins ara es pensava, sinó també a l’interior. Enguany, a més, s’han trobat ossos humans i una vareta plana apuntada i polida íntegrament, realitzada sobre costella d’animal, empleada per a subjectar el cabell o la roba que portaria un dels inhumats que van depositar en aquesta cavitat cap al 2.700 a. C.

Els treballs de la quinzena i última campanya d’excavacions arqueològiques a Pedreguer van començar el passat 18 d’agost. Aquest projecte forma part del Pla d’Excavacions arqueològiques de la Diputació d’Alacant, dirigit des del MARQ per Consuelo Roca de Togores, i del qual formen part en la codirecció els especialistes i doctors Jorge A. Soler, expert en el període Neolític, i Elisa Domènech, referent a les fases del Paleolític Superior. La campanya s’ha realitzat en el marc del conveni subscrit entre la institució provincial i l’Ajuntament de la localitat.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha confirmat el seu suport per a mantindre les investigacions en la Cova del Randero i ha manifestat que és un enclavament “important des del punt de vista arqueològic en el qual, gràcies a la col·laboració institucional, un any més han eixit a la llum nous dades que ens permeten descobrir el desenvolupament de comunitats del Paleolític i el Neolític de l’est peninsular i la seua forma de vida”.

En l’equip d’investigació d’aquesta cova, a més dels codirectors i especialistes en diferents disciplines, participen cada any estudiants d’Arqueologia de diferents universitats com la Rovira i Virgili de Tarragona, l’Autònoma de Barcelona o les de Múrcia i Alacant, amb un pla de treball adaptat a les mesures establides per les autoritats sanitàries.

Els resultats científics d’enguany seran publicats, documentant les restes d’una llar adscrita al Neolític Antic Epicardial, amb una cronologia aproximada del 5.000 a.C, corresponent als primers grups que comencen amb una economia de producció, que cultivaven cereals i cuidaven de ramats d’ovelles i cabres.

Entorn del 4.500 a. C., la Cova del Randero revela a més un extens aprofitament estacional de l’espai, on es generen diferents activitats segons l’àmbit intern; d’estabulació del bestiar, trobant petjades d’un possible voltat que podria haver servit per a separar els animals adults de les cries; així com també d’hàbitat de pastors, documentant una petjada de pal que podria servir per a aguantar algun tipus d’estructura de fusta, així com la troballa d’un gran recipient ceràmic dins d’una fossa excavada en el sòl, que després de les anàlisis orgàniques efectuades, es coneix el seu ús culinari, lumínic i fins i tot higienizante.

La galeria immediatament contigua era utilitzada pels pastors com a abocador del processament carni. En ella s’ha documentat una enorme quantitat de restes òssies d’animals amb marques en els ossos, principalment d’ovelles i cabres, però també bovins, porcs i espècies silvestres.

En els últims moments del Neolític la cavitat va ser emprada exclusivament com a espai funerari, representat per la troballa de restes òssies humanes, juntament amb fragments de gots ceràmics, penjolls realitzats en petxines i puntes de fletxa realitzades en sílex, materials corresponents als aixovars i ofrenes que acompanyaven als difunts.

Els bons resultats obtinguts en anteriors campanyes han conduït a la participació de l’equip d’excavació de la Cova de Randero en dos congressos internacionals sobre el món Neolític, el VII Congrés Internacional del Neolític en la Península Ibèrica, celebrat a Sevilla, i el Early Neolithic of Europe realitzat a Barcelona.