Un article, publicat en la prestigiosa revista Journal of Quaternary Science, posa en relleu l’impacte negatiu de l’aridesa durant el mesolític al sud-est peninsular. La investigació se centra en l’estudi dels campaments assentats a la vora sud-occidental de l’antiga llacuna de Villena (Alt Vinalopó) ocupats per grups de caçadors recol·lectors.
«Coneixíem la presència d’ocupacions mesolítiques en aquest jaciment per excavacions arqueològiques que vam efectuar els anys 2006 i 2007; tanmateix, els nous treballs han ampliat considerablement l’àrea d’excavació i han tret a la llum restes de llars de foc i de cabanes», assenyala Javier Fernández López de Pablo, investigador distingit del programa Gen-T, adscrit a l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant (UA). Això ha permès estudiar en profunditat els artefactes lítics, així com les restes carbonitzades de plantes i llavors que han sigut objecte d’anàlisi de carboni 14.
Els estudis de carboni 14 revelen l’existència de dues fases diferents en què aquest assentament va ser ocupat per grups de caçadors recol·lectors. La més antiga, amb una edat compresa entre 9.300 i 9.100 anys, mentre que la més recent té una antiguitat d’entre 8.600 i 8.250 anys. La investigació presenta també estudis cronològics realitzats sobre els sediments de la mateixa Laguna de Villena, amb els quals han estudiat l’evolució de la vegetació de l’entorn i han pogut reconstruir les condicions hidrològiques. «Aquestes dades són clau per a comprendre les causes del final de les ocupacions mesolítiques. A més, hem pogut identificar, a escala local, una relació entre el final de l’ocupació mesolítica en el jaciment i l’increment de l’aridesa fa uns 8.200 anys, que degué afectar negativament la llacuna i el seu ecosistema associat», explica Fernández López de Pablo.
Segons l’estudi, durant aquest episodi àrid, conegut com l’esdeveniment climàtic del 8.2, altres jaciments mesolítics de la província d’Alacant i del sud de València van deixar també de ser ocupats. «Aquest aspecte suggereix un impacte de més abast de l’aridesa sobre les formes d’ocupació del territori i sobre la demografia de les últimes poblacions mesolítiques que van ocupar aquesta zona de la península Ibèrica» conclou l’investigador de la UA.
L’article publicat en la revista Journal of Quaternary Science recull els resultats de les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment d’El Arenal de la Virgen realitzades en el marc del projecte europeu d’investigació Paleodem. Coordinat per l’investigador distingit de la UA Javier Fernández López de Pablo, el treball ha comptat amb la participació d’un equip interdisciplinari d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social- IPHES (Tarragona), de la Universitat del País Basc, de la Universitat de València i de la Maynooth University (Irlanda).

Referència:
«Impacts of Early Holocene environmental dynamics on open-air occupation patterns in the Western Mediterranean: insights from El Arenal de la Virgen (Alacant, Spain)», Journal of Quaternary Science (2023). https://doi.org/10.1002/jqs.3503