Fins al 25 d’abril pròxim es pot visitar al Centre d’Art l’Estació de Dénia l’exposició col·lectiva “Memòria desenterrada”, una mostra amb fotografies, il·lustracions i projecció audiovisual “que pretén divulgar el procés d’exhumació de les víctimes del franquisme que va començar a Paterna a 2017 i ha permés, fins ara, el desenterrament de més de 800 persones”, en paraules de Lucila Aragó, coordinadora de l’exposició i secretària de l’associació Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme.

En la mostra podem vore fotografies d’Eloy Ariza, documentalista de l’associació científica ArqueoAntro i encarregat del registre gràfic dels materials apareguts durant les intervencions.

Ariza és també l’autor de les imatges, exposades per primera vegada ara a Dénia, sobre les recents exhumacions de la fossa X al cementeri d’Alacant en què es buscaven, en principi, els cossos d’onze persones afusellades. Els resultats no han sigut els esperats i no s’ha aconseguit trobar les restes, fet que Eloy Ariza remarca utilitzant el blanc i negre en les imatges preses.

Les fotografies d’Eva Máñez, fotoreportera, “aporten una altra mirada, la de la periodista” i el col·lectiu anomenat Carme B. Godella, format per tres artistes valencians, ha fet un treball de recerca de testimonis orals i documentals.

Gema López, antropòloga i dibuixant, membre també d’ArqueoAntro, hi participa amb tres il·lustracions “que mostren aquells moments que no han pogut ser fotografiats: els afusellaments que tenien lloc a El Terrer”, el camp de tir pròxim al cementeri de Paterna.

En la sala d’exposicions també es projecta de manera contínua el documental “El Terrer”, d’Óskar Navarro i Sergi Tarín, “que mostra els primers passos que es donen amb els familiars per a fer les exhumacions”.

Per últim, hi trobarem fotografies de Paco Collado, autor també de l’exposició “1939, memòria de la retirada” que s’exhibeix des d’esta vesprada en la Biblioteca Pública Municipal de Dénia.

Segons ha explicat, l’exposició mostra, a través de panells amb fotografies, textos i referències bibliogràfiques i documentals, “com va ser el procés de la gent que sí va poder fugir del país en acabar la guerra i, en molts casos, no va poder tornar”. A través del material seleccionat per Collado s’exposen els diferents exilis de l’exili: uns van viure el pas de la frontera cap a França i el tancament en els camps de concentració francesos; uns altres visqueren un segon exili cap a Amèrica o l’est i nord d’Europa. Aquells que es van quedar a Alacant i embarcaren cap al nord d’Àfrica, fonamentalment a Algèria, i que van ser, molts d’ells, tancats a camps de concentració o obligats a treballs forçat construint el ferrocarril transsaharià.

Parla també dels exiliats tancats als camps de concentració nazis, dels que van lluitar en la resistència francesa i de l’exili interior de la gent que no va voler o no va poder anar-se’n.

I d’un altre exili, el de tota aquella gent que es va endur amb ella un gran bagatge cultural i va deixar Espanya sumida “en la mediocritat”.

La presentació de l’exposició del Centre d’Art l’Estació ha tingut l’assistència de l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt; la presidenta d’Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme, Llum Quiñonero; el regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, Rafael Cuesta, col·laborador i Joan Castejón, autor de la imatge de les jornades “Memòria i futur” que s’enceten hui i es desenvoluparan a Dénia durant els pròxims dos mesos.